ERC i Junts obren “un nou cicle”

ERC i Junts van celebrar finalment ahir a la tarda la primera reunió per intentar formar govern després que el resultat del 14-F els hagi atorgat una de les poques possibilitats efectives d’aconseguir un pacte, si ens atenem als respectius compromisos electorals llançats en campanya i les sumes aritmètiques.

En aquest escenari, la primera trobada va servir per continuar, de moment, treballant en la recerca d’un acord assumint que el resultat independentista del 14-F, amb un 51% dels vots emesos, és “històric”, per la qual cosa obliga totes dues formacions a obrir “una nova etapa”. Ara bé, dels sengles comunicats emesos per les dues formacions encara es desprenen discrepàncies pel que fa als companys de viatge. Mentre Junts fa referència a fer-se acompanyar en aquest trajecte per forces independentistes, en clara referència a la CUP, els republicans parlen “d’estendre la mà a més forces”, una invitació “àmplia” que també inclou la formació dels comuns.

Una altra diferència pel que fa al contingut dels comunicats és la referència explícita que Junts fa a trobar “acords en tots els espais institucionals on l’independentisme té representació”. En aquest cas, la candidata Laura Borràs va expressar de forma reiterada durant la campanya la voluntat de l’equip de Puigdemont de “revertir” el pacte que Junts té amb el PSC a la Diputació de Barcelona, on governa l’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín, sempre que ERC fes el mateix en altres institucions com ara l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on els republicans tenen l’alcaldia en un govern format pel PSC i la C UP. ERC no hi fa cap referència.

En la trobada d’ahir hi van participar tots els membres de cada grup negociador. Per part de Junts hi havia Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Josep Rius, Míriam Nogueras i Francesc Dalmases. Els republicans estaven representats per Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Laura Vilagrà. Després de la reunió d’ahir, tots dos partits s’han instat a continuar treballant.

Tot i que les distàncies programàtiques a vegades semblen insalvables, tampoc ho són tant si analitzem les propostes. Una altra cosa, però, serà l’obstacle que suposa la partició del poder en uns moments en què els republicans han pres distància a l’adversari, tot i que només els separa un escó i 30.000 vot. Així un dels eixos que posen sobre la taula els republicans és l’amnistia i l’exercici del dret d’autodeterminació amb un referèndum pactat amb l’Estat. Junts hi estaria d’acord, si bé deixa la porta oberta a continuar avançant davant la negativa reiterada del govern espanyol a organitzar un referèndum. No aposten per celebrar un referèndum unilateral, és a dir, un altre 1-O, perquè consideren que aquest ja es va fer i, davant la negativa de l’Estat, donen per legitimat el resultat de l’1-O i aposten per continuar fent camí i preparar l’activació de la declaració d’independència del 27 d’octubre. Els republicans tampoc no són partidaris de la unilateralitat, per motius diferents, i aquí inclouen tant un referèndum unilateral com, per descomptat, una declaració d’independència. Ells opten per “l’acumulació de forces”. Aclarir el full de ruta serà la primera feina de les properes reunions entre Junts i ERC.

Un nou focus en la negociació és l’actual model de seguretat sorgit arran de les polèmiques actuacions policials dels Mossos d’Esquadra en les protestes al carrer per l’empresonament del cantant Hasél, i més després que, altre cop, una jove de 19 anys hagi perdut un ull en el mateix moment que la policia estava disparant amb escopetes de foam. El cas l’estan investigant. Primer la CUP i després Junts van mostrar la seva preocupació pels fets i van reclamar canvis en el model de seguretat, fins i tot el mateix conseller d’Interior, Miquel Sàmper. Ahir va ser el torn del vicepresident en funcions i candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, qui ahir també apostava, tot i que d’una manera més prudent i amb ple suport als cossos policials, per canvis en el model de seguretat. El que sembla clar és que el paper dels Mossos d’Esquadra es posarà a la taula de negociacions.

La configuració d’un espai el més transversal i ampli possible és una de les proclames que els republicans van tornar a exhibir ahir en un consell nacional extraordinari que el president Oriol Junqueras, en semillibertat pel tercer grau concedit, va poder inaugurar a través d’un discurs telemàtic a les sis de la tarda.

El discurs de Junqueras va apuntar a “la importància històrica” d’un resultat que situa els republicans al capdavant de la presidència de la Generalitat per primera vegada després que, a finals dels anys trenta, els fos arrabassada com a conseqüència del cop militar i més els impedís la guerra civil, la dictadura i el règim autonòmic del pacte constitucional del 78 que els republicans no van secundar.