Política

El català busca al Congrés el tracte donat al castellà

El reglament del Congrés no recull expressament una prohibició de parlar llengües cooficials però els usos i costums han vetat l’ús del català, el basc o el gallec, amb episodis com el del 2013 amb l’expulsió de Joan Tardà (ERC) de la tribuna d’oradors per part del president de la cambra, el popular Jesús Posada, per la insistència en el català. Fins i tot al Senat la presidenta, Pilar Llop, va tallar el’1 de juliol del 2020 la ministra Yolanda Díaz per respondre en gallec al senador del PP per Galícia Xosé Manuel Barreiro. En una trinxera poc procliu al plurilingüisme, EH Bildu defensa una proposició no de llei –avalada per ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, Podem, BNG, Més País i Compromís– perquè el català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià rebin el tracte que té castellà.

La iniciativa a favor de posar fi a la discriminació de llengües cooficials es debat al ple a la tarda però abans, a dos quarts d’onze del matí i davant els lleons Daoíz i Velarde, diputats dels deu partits impulsors compartiran un acte de conscienciació junt amb la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Kontseilua, A Mesa pola normalización lingüística, Nogara, Ciemen, Iniciativa pol asturianu i Acció cultural del País Valencià.

Bèlgica i Suïssa, miralls

Aprofitant com a metàfora la prohibició en ple 2021 a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo, la iniciativa exigeix garantir que l’administració de l’estat funcioni en les diferents llengües independentment de la ubicació de la seu, ja sigui en les Corts com en el Tribunal Constitucional, el Suprem, l’Audiència o organismes com ara l’Agència Tributària o la Seguretat Social,a més d’empreses i ens públics com RTVE. “L’estat ha d’assumir, i no només retòricament com fins ara, la seva condició plurilingüe i seguir l’exemple de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o Canadà”, reivindiquen els impulsors.

A més de promoure les reformes estatutàries per segellar l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o la totalitat del territori on es parlen, la proposició no de llei impulsada per EH Bildu, l’independentisme català i Podem exigeix estendre els drets i deures dels que “fins ara només s’ha beneficiat el castellà”, com ara la capacitació en llengües pròpies del personal de totes les administracions, inclosa la justícia, generalitzar el seu ús en pàgines oficials i el reconeixement a nivell internacional en paritat amb el castellà. La iniciativa, avalada per més partits que mai, obliga el PSOE a retratar-se en sensibilitat lingüística davant els socis que li van donar la investidura a Pedro Sánchez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia