Els partits admeten que hi haurà un abans i un després
El Parlament confirmarà si és possible la unitat, quan el sobiranisme tranquil ja és hegemònic al carrer
Mas aposta pel dret a decidir i Ernest Maragall diu que el país no cap a la Constitució
Els líders dels partits catalans admetien ahir durant la manifestació que aquesta marcarà un abans i un després. La marxa més gran celebrada a Catalunya, amb un milió i mig de persones, va certificar que el sobiranisme tranquil és ja hegemònic al carrer. No té encara una majoria social, però sí que és la gran força activa del país. És la més mobilitzada quan suma tot el multicolor ventall de sensibilitats.
El ple del Parlament que se celebrarà divendres per respondre a la sentència del Tribunal Constitucional confirmarà si és possible la unitat en aquest escenari on els projectes nacionals topen. Serà molt difícil arribar a alguna proposta en positiu més enllà d'un rebuig genèric a la sentència, segons apuntaven ahir dirigents de CiU, el PSC i ERC. El partit que ha quedat en una posició més delicada arran de la sentència és el PSC, ja que es troba amb la nova orientació del catalanisme quan té presència al govern espanyol i a més ha de satisfer la part del seu electorat que és de sensibilitat espanyola. El PSC va quedar ahir a gran distància de CiU i també ERC en l'aportació de manifestants a la marxa, i va ser l'únic bloc que no portava les omnipresents banderes estelades.
Alguns dirigents socialistes estan fent el salt a la nova hegemonia activa del país. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, no va dubtar a afirmar que les aspiracions de Catalunya no caben a la Constitució, i que la marxa no és el final de res, sinó “un principi”. I va afegir, ja apuntant a la hipotètica resposta unitària, que s'han d'expressar totes les veus, també les del PSC, a Madrid. El conseller d'Economia, Antoni Castells, es va mostrar també convençut que la manifestació serà de gran transcendència. “A vegades hi ha concentracions que canvien el curs de la història i aquesta en serà una”, va reconèixer.
Un to molt més matisat va utilitzar la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, que es va centrar a demanar “l'Estatut sencer”, mentre insistia en la proposta federal tòpica dels socialistes catalans.
El líder de CiU, Artur Mas, va apostar obertament pel dret a decidir, i va remarcar que la sentència obligarà la política catalana a assajar la nova via. Al seu entendre ha de ser aquesta, prenent com a base matèries concretes amb gran suport social, com el concert econòmic. I el president d'ERC, Joan Puigcercós, va reiterar el convenciment que l'autonomisme s'ha acabat i cal anar cap a la independència.
Montilla s'ha de refugiar a Justícia entre insults
El president José Montilla va haver d'abandonar la manifestació poc després que es dissolgués la capçalera en el moment que estava arribant a la Gran Via, cap a les vuit del vespre, quan un grup de radicals el va començar a increpar. La manifestació avançava molt lentament i alguns joves radicals es van acostar al president, en una errada dels Mossos d'Esquadra.
Montilla va veure's de cop i volta fortament increpat per un petit grup de manifestants, que el titllaven de “traïdor” i de “botifler”. Mentre la capçalera es dissolia perquè ja era evident que no podria arribar a la plaça Tetuan a causa del col·lapse de gent, el president va haver de marxar escortat per mossos de paisà. Va ser llavors el moment que un jove radical fins i tot va intentar empènyer el primer secretari del PSC, però els policies van impedir que l'arribés a tocar. El grup de manifestants va seguir el recorregut del president fins a la seu de la conselleria de Justícia, on es va refugiar. Els joves que l'increpaven es van mantenir a l'espera que abandonés el departament, cosa que va fer quan va arribar el seu cotxe oficial i amb l'ajuda d'una dotació policial.
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran, també va ser increpat per un jove radical, però l'assumpte no va tenir més transcendència.
