Pequín liquida l’autonomia de Hong Kong
La reforma electoral de l’excolònia britànica barra el pas al poder als prodemòcrates i posa fi al principi d’“un país, dos sistemes”
L’Assemblea Popular certifica el control del règim sobre les institucions de la ciutat
Amb un total de 2.878 vots a favor, un en contra, sis abstencions i un dels membres que va oblidar-se de pitjar el botó del vot, l’Assemblea Popular Nacional de la Xina (APNX) va aprovar ahir les “millores” del sistema electoral de Hong Kong que posaran fi al sistema semidemocràtic que funcionava en aquesta regió administrativa especial. El nou sistema representa el canvi polític més gran des del retorn de Hong Kong per part del Regne Unit a la Xina i posa fi, de manera oficiosa, al principi “un país, dos sistemes”.
Les setmanes vinents, el comitè permanent de l’APNX determinarà la modificació dels annexos 1 i 2 de la llei bàsica de Hong Kong, la Constitució de l’antiga colònia britànica, sobre l’elecció del cap de l’executiu i el sistema d’elecció del consell legislatiu, el Parlament autònom.
Per acabar de desballestar el sistema semidemocràtic, Pequín ampliarà de 1.200 a 1.500 el nombre de membres del Comitè Electoral, l’òrgan on fins ara s’elegia el cap de l’executiu. Aquests nous 300 membres seran triats entre diputats del Parlament central i delegats de la conferència consultiva política del poble xinès –una assemblea sense poder de decisió–, que farà que Pequín disposi d’un control encara més gran sobre l’òrgan que designa el mandatari de Hong Kong. A més, també es va anunciar que el consell legislatiu s’ampliarà de 70 a 90 diputats, però els mitjans oficials no van informar sobre si els nous 20 diputats seran nomenats per aquest nou comitè electoral o bé es continuaran elegint la meitat dels membres per sufragi universal.
Legisladors seleccionats
El nou comitè d’elecció de candidats tindrà la potestat de seleccionar els legisladors de la ciutat i avaluarà minuciosament els guanyadors de les eleccions per assegurar-se que solament governin o legislin aquells qui siguin afins a les idees de Pequín i, el més important, tindran capacitat de vet.
Aquests canvis pràcticament eliminen qualsevol possibilitat que l’oposició prodemocràcia pugui accedir al poder via eleccions a l’excolònia britànica, que va tornar a l’òrbita xinesa el 1997 amb la promesa d’un alt grau d’autonomia i amb les promeses de respectar cinquanta anys el principi d’“un país, dos sistemes”. Amb les mesures aprovades ahir sota la batuta de Xi Jinping, Pequín posa tota l’artillera legal per respondre a les manifestacions independentistes que van començar el 2019 a Hong Kong i que van ser considerades com una amenaça a la seguretat nacional.
Aquesta nova llei estableix que els candidats a posicions d’elecció populars hauran de demostrar el seu “patriotisme” i la seva “lleialtat” a Pequín, i es guanyarà el vistiplau del partit qui demostri ser més afí a les idees del govern xinès, en lloc de qui tingui les millors propostes polítiques i econòmiques per governar la ciutat, segons van assegurar analistes consultats per l’agència Reuters. En una roda de premsa virtual, el primer ministre del país, Li Keqiang, va assegurar, després de la votació, que “la decisió és molt clara”: l’objectiu és mantenir el principi de “patriotes que governin Hong Kong”.
Per la seva banda, la cap de l’executiu de Hong Kong, Carrie Lam, va emetre un comunicat després de la decisió de l’APNX felicitant-se del vot dels diputats xinesos, als qui va donar les gràcies “de tot cor”. A més, Lam va assegurar que només mitjançant la instauració de garanties institucionals per garantir que els “patriotes administrin Hong Kong” es podrà restablir un clima propici per a la prosperitat i estabilitat a llarg termini de la ciutat.
L’oposició democràtica va qualificar aquests canvis de manera diametralment diferent a Lam i van assegurar que aquestes mesures erosionaran molts dels drets i llibertats promesos als residents durant el mig segle després de la transferència. “Aquesta és la regressió més gran del sistema des del traspàs”, va dir Lo Kin-hei, president del Partit Demòcrata de Hong Kong, que va quedar en llibertat provisional després de la seva detenció l’any passat per haver participat presumptament en una assemblea no autoritzada a finals del 2019. “El que hem vist durant l’any passat és que les autoritats faran el que vulguin, quan vulguin, d’una manera que abans no es podia imaginar”, va etzibar.
A banda de la decisió sobre Hong Kong, l’APNX va aprovar l’important pla quinquennal, que té com a eix principal l’autosuficiència en sectors estratègics del país i evitar la dependència dels Estats Units i els seus aliats. A més, l’assemblea també va aprovar les propostes de previsió de creixement econòmic de més del 6% per enguany, com també l’augment de la despesa militar del 6,8%.
LES XIFRES
Primera trobada amb l’administració Biden
El govern xinès va confirmar ahir la primera reunió d’alt nivell entre els seus caps de la diplomàcia i els dels Estats Units a Alaska, en el que serà el primer contacte formal dels dos governs des de l’ascens a la presidència de Joe Biden. Segons el comunicat del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, la trobada tindrà lloc a Anchorage entre el 18 i el 19 d’aquest mes de març i estarà encapçalada per Yang Jiechi, director d’Afers Exteriors del Partit Comunista Xinès, i el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi. La contrapart nord-americana estarà liderada pel secretari d’Estat, Antony Blinken, i l’assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan.
El portaveu del ministeri d’Exteriors, Zhao Lijian, va demanar als Estats Units que “considerin les relacions entre la Xina i els EUA d’una manera objectiva i racional, que rebutgin la mentalitat de joc de la guerra freda i de la suma zero, que respectin la sobirania, la seguretat i els interessos de desenvolupament de la Xina i deixin d’intervenir en els afers interns de la Xina”. Amb un to lleugerament diferent, el primer ministre xinès va dir que Pequín esperava que els llaços es poguessin desenvolupar d’una manera sana basant-se en el respecte dels interessos bàsics de cadascú, la cooperació guanyadora i la no interferència en els assumptes interns. Blinken, per la seva banda, va reiterar que transmetrà les preocupacions nord-americanes sobre els drets humans a la Xina.