El Parlament defensa la constitucionalitat de la llei que regula el preu del lloguer davant el TC

El Parlament defensa la constitucionalitat de la Llei 11/2020, del 18 de setembre, que regula el preu del lloguer de l’habitatge per la seva “funció social”. Més de cinquanta diputats del PP al Congrés va portar aquesta norma davant el Tribunal Constitucional en considerar que es vulneren diversos articles de la Constitució espanyola, entre ells, el dret a la propietat privada. Les al·legacions del Parlament, firmades pels lletrats Antoni Bayona i Anna Casas, defensen a més que la norma només condiciona els contractes de lloguer dels habitatges que estiguin en una zona declarada prèviament mercat tens i que només afecta les primeres residències.

La llei, impulsada per JxCat, ERC, CatECP i la CUP, va ser pactada amb el Sindicat de Llogaters. Ciutadans, PSC, PP i els quatre diputats del PDeCAT hi van votar en contra. La llei vol congelar i rebaixar els lloguers a les àrees amb un mercat d’habitatge més tensionat.

Un dels aspectes qüestionats és l’article 2 perquè consideren que no determina suficientment els criteris per establir aquestes àrees de mercat tens. Els populars també assenyalen que la llei no concreta prou com es fixa l’índex de referència del preu dels lloguers. Segons el recurs presentat, es calcula amb una simple “eina informàtica”.

Allà on el recurs del PP hi veu inseguretat jurídica per falta de concreció, els lletrats del Parlament defensen que normalment hi ha reglaments posteriors a les lleis que les complementen i argumenten que les normes “no poden sempre contemplar tots els supòsits concrets d’aplicació teòricament possibles”.

Un altre dels aspectes que el recurs critica són els articles que creuen que vulneren el dret a la propietat, recollit a l’article 33 de la Constitució espanyola. Consideren que la llei imposa al propietari d’un habitatge una “limitació substancial, definitiva i determinant” del preu del lloguer.

Les al·legacions del Parlament defensen que l’existència d’aquesta limitació no és necessàriament una vulneració al dret de la propietat privada perquè la Constitució no consagra aquest dret com “absolut o il·limitat”. I els lletrats de la cambra catalana remarquen la importància de tenir en compte la “funció social” dels béns com és en aquest cas. I conclouen que la llei catalana actua “en el terreny de la definició de la funció social del dret a la propietat”.

El recurs del PP també considera que la llei vulnera la competència exclusiva de l’Estat en matèria de regulació de les bases de les obligacions contractuals. Les al·legacions rebaten que la norma només condiciona els contractes dels habitatges que estiguin en una zona declarada prèviament de mercat tens i que només afecta les primeres residències. A més, consideren que la part que ha presentat el recurs no té en compte “ni l’excepcionalitat ni la temporalitat” de les mesures incloses a la llei.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va fer un dictamen a petició de Cs i el PPC. Un dictamen, no vinculant, que concloïa que la llei conté punts que no troben empara en l’Estatut i vulneren la Constitució.