“Som l’alternativa i treballarem perquè Catalunya tingui el govern que es mereix”

El candidat socialista, Salvador Illa, va adoptar ja ahir el paper de cap de l’oposició. Si bé la insistència del PSC per aspirar a la investidura a pesar de no tenir prou suports gairebé el forçava a incloure-ho en el discurs, Illa sols ho va fer de passada i va centrar la seva intervenció a rebutjar la proposta de govern d’Aragonès. Com ja va fer tota la campanya, va adoptar un to presidencial, més pensant en el futur que en el present immediat. Així, el líder socialista va acabar fent una crida als ciutadans insatisfets amb la proposta del candidat d’ERC i que es resignen a tenir un nou govern independentista: “A aquests ciutadans els vull dir que el canvi a Catalunya és irreversible.”

Illa va prometre: “Vencerem el virus. Ja l’estem vencent. La nostra economia es transformarà i es descarbonitzarà, i ningú quedarà enrere.” El projecte de govern presentat ahir per Aragonès, diu Illa, serà “conjuntural, passatger”, perquè pronostica que serà ell i el PSC els que, en el futur, tornaran a liderar la Generalitat. Aquesta nova etapa política que preveu, per ell ja ha començat, tal com va sostenir en la campanya i l’endemà de les eleccions, fent seva l’estratègia presidencialista que ja va adoptar Pasqual Maragall com a cap de l’oposició i abans d’accedir a la presidència: “El meu grup treballarà per un projecte de govern alternatiu, i des del govern de la Generalitat quan arribi el moment. Som l’alternativa i treballarem perquè Catalunya tingui el govern que es mereix.”

Illa va fer ahir una esmena a la totalitat al programa de govern d’Aragonès pel fet que està pactat amb la CUP i perquè insisteix en l’autodeterminació. Que aquest és un camí equivocat i perjudicial per a Catalunya, que ha fracassat i que cal agafar un nou rumb ha estat la idea força durant la campanya i la raó amb què el PSC justificava ahir el seu no a la investidura. “El que ens ha ofert avui no és una bona fórmula. No ens permetrà avançar”, va ser el més suau que Illa va dir sobre l’acord d’ERC amb la CUP, perquè li va retreure haver preferit pactar “amb els que es posen al costat dels que practiquen la violència gratuïta al carrer, amb els partidaris de l’estratègia de «com pitjor, millor»”. Qualificant els cupaires de “radicals i antisistema” diversos cops, el líder socialista va interpel·lar Aragonès sobre el suport de la CUP a la investidura: “Està segur que són els antisistema els que poden generar l’estabilitat necessària? No creu que cal un canvi de rumb?” De fet, Illa va començar amb diverses preguntes retòriques i en to elevat per tornar a dibuixar un govern independentista que estaria capficat només en la independència i gens preocupat pels problemes econòmics i socials del país. Així, va preguntar a Aragonès què més de dolent ha de passar perquè l’independentisme canviï el rumb i li va retreure no estar al costat dels treballadors de Nissan, de l’aposta pel vehicle elèctric de Seat, dels comerciants afectats pels desperfectes de les protestes al carrer ni al costat dels Mossos.

El líder del PSC va qualificar les propostes econòmiques, socials, educatives, sanitàries i ecològiques d’Aragonès de “catàleg exhaustiu del que no s’ha fet en deu anys de decadència”, que va atribuir als governs de Puigdemont i Torra i de la qual també va responsabilitzar el candidat: “Vostè sembla que avui vol obrir un temps nou. Per què no han fet tot el que planteja avui en els últims deu anys?”

Illa va avisar Aragonès que el país no avançarà fins que no es recuperin grans consensos i es trenquin els blocs i va demanar una taula de diàleg a Catalunya, a més de comprometre’s a ajudar amb la que ERC va iniciar amb el govern espanyol, però el va advertir que l’estat de dret no es pot modificar unilateralment: “Hi hem de ser tots.” En darrer terme, Illa es va comprometre –i alhora ho va demanar a Aragonès– a “dir la veritat, no generar falses expectatives i treballar per unir Catalunya”.

En clau formal, com ha fet en campanya i en els debats televisius, Illa es va adreçar en castellà a la cambra en una part petita del discurs, una opció que no té precedents entre els màxims líders del PSC a la cambra catalana.