Política

La investidura es dilata

El Parlament rebutja investir Aragonès amb l’abstenció de Junts, que l’insta a renunciar a un segon intent fins que no tinguin tancat un pacte de govern

ERC insisteix que un acord és possible d’aquí a dimarts, però Batet parla d’una setmana o dues

Reclamen “bifurcar” la direcció del procés en el Consell per la República

Junts no veu clar un referèndum ni que ERC pactés abans amb la CUP

Als llimbs. La inves­ti­dura de Pere Ara­gonès com a 132è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no tan sols va ser rebut­jada ahir pel Par­la­ment –només va rebre el suport de la CUP–, sinó que es dilata sine die després que JxCat s’abs­tingués en la pri­mera votació en el ple, i fins i tot instés el can­di­dat repu­blicà a renun­ciar a un segon intent dimarts, com per­met la nor­ma­tiva, i a no tor­nar al ple fins que tots dos par­tits hagin asso­lit un “bon acord, amb con­creció” que eviti repe­tir les pica­ba­ra­lles de l’última legis­la­tura. A la petició s’hi va resis­tir ahir Ara­gonès per “res­pecte als elec­tors i als dipu­tats de la CUP”, ja que insis­tia, en la rèplica, a reu­nir-se si cal “24 hores al dia” fins dimarts, per asso­lir l’entesa abans que cal­gui con­vo­car un nou ple. “Con­vo­quem-nos demà mateix, si cal, no hi ha tan­tes coses que ens sepa­ren”, ins­tava en l’última inter­venció, ja a quarts de deu de la nit, quan va recor­dar que ERC des del 2012 ha donat el vot a tots els pre­si­dents de l’altre espai, i també ha votat a favor de Laura Borràs per pre­si­dir el Par­la­ment.

És clar que el líder de Junts a la cam­bra, Albert Batet, ja li havia recor­dat que ara té la pae­lla pel mànec, i va insis­tir que s’ho pensi, ja que no veu “plau­si­ble” un acord abans de dimarts, tot i que sí “d’aquí a una set­mana o 15 dies”. “Volem un acord de legis­la­tura, no d’inves­ti­dura”, deia. La votació d’ahir, en tot cas, engega el rellotge de dos mesos per inves­tir pre­si­dent abans d’anar a noves elec­ci­ons. “La pilota és a la teu­lada d’ERC”, asse­gu­ra­ven els jun­tai­res.

L’acord, doncs, sem­bla encara lluny, i no se n’albira un des­blo­queig aquest cap de set­mana, quan ahir s’assu­mia que es repren­drien les con­ver­ses. Des d’ERC adme­tien que fins ara gai­rebé no han entrat en temes pro­gramàtics ni en el repar­ti­ment de fun­ci­ons a l’exe­cu­tiu, un fet que podria allar­gar les nego­ci­a­ci­ons, si bé no sem­bla aquest el gran motiu de la discòrdia. Des de Junts, asse­gu­ra­ven que hi ha més qüesti­ons en què s’han de posar d’acord, per exem­ple com fer front als embats judi­ci­als que arri­bin.

Oferta a Junts

Ahir, després de rei­vin­di­car la tasca de govern con­junta, Ara­gonès rei­te­rava en públic la seva oferta a JxCat: un pro­grama, el que va expo­sar al matí, que es fa seves les pro­pos­tes dels jun­tai­res en matèria soci­o­e­conòmica; un govern amb un pes com fins ara equi­li­brat entre tots dos par­tits, que incor­pori “meca­nis­mes” per millo­rar “la coor­di­nació i les lle­ial­tats”, i una estratègia inde­pen­den­tista que “no és incom­pa­ti­ble”. Ans al con­trari, el repu­blicà s’ofe­ria a assu­mir la pro­posta elec­to­ral de Junts que, si se superava el 50%, calia anar a recla­mar la inter­venció d’orga­nis­mes euro­peus per pro­pi­ciar un referèndum vin­cu­lant i acor­dat.

Però res d’això va fer variar la posició de Batet, que li va dir que “un punt no fa la cosa” i no tan sols va insis­tir que un “bon acord” no és pos­si­ble ara en tres dies després de tres anys de topa­des, sinó que, a mesura que avançaven les rèpli­ques, des­ta­pava les raons de fons de la seva posició. Així, va expres­sar els dub­tes sobre el nou referèndum que plan­te­gen ERC i la CUP, va retreure als repu­bli­cans que pac­tes­sin abans un pro­grama de govern “amb algú que serà soci par­la­men­tari, però no de govern”, i va retreure actu­a­ci­ons dels repu­bli­cans en la legis­la­tura pas­sada, com ara la no inves­ti­dura de Puig­de­mont en el ple del 30 de gener del 2018 o l’aca­ta­ment de la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra com a dipu­tat. “Tot­hom ha vist el poc interès del can­di­dat a pre­si­dent per bus­car com­pli­ci­tats amb JxCat. És legítim, res a dir. Pot­ser s’entén millor la nos­tra abs­tenció”, piu­lava poc després el secre­tari gene­ral de JxCat, Jordi Sànchez.

Batet va dei­xar clar que la prin­ci­pal rei­vin­di­cació de Junts, ja que accepta a con­tra­cor l’aposta per la taula de diàleg, és que ERC cedeixi també i accepti una “bifur­cació” del coman­da­ment del procés cap al Con­sell per la República, òrgan que vol que dugui la “direcció col·legi­ada” del camí cap a la república, i que sigui l’espai deli­be­ra­tiu i deci­sori per anar defi­nint el full de ruta. Els repu­bli­cans –que en l’acord amb la CUP pre­ve­uen crear una taula de direcció estratègica per fer aques­tes fun­ci­ons– van pre­sen­tar en l’última tro­bada una pro­posta que es basa­ria en una rede­fi­nició en la com­po­sició i el fun­ci­o­na­ment del Con­sell per la República, que en tot cas només veuen fac­ti­ble a mitjà i llarg ter­mini, però de moment no han rebut res­posta dels jun­tai­res.

Els comuns s’ofe­rei­xen

Els altres poten­ci­als socis d’Ara­gonès no es van estar tam­poc de ficar culle­rada en el debat. La CUP va dema­nar a JxCat que acla­reixi què no els agrada del seu acord amb ERC, i lamen­tava que no hagin donat res­posta a les seves pro­pos­tes en matèria d’acció de govern. “Con­fiem que Junts millori l’acord i que fem pinça per allò que no és sufi­ci­ent”, picava l’ullet, això sí, la dipu­tada Laia Estrada. Men­tres­tant, els comuns van inten­tar apro­fi­tar les des­a­vi­nen­ces per ofe­rir-se a entrar en un govern d’esquer­res. “JxCat està uti­lit­zant la humi­li­ació com a manera de nego­ciar i ho dis­fres­sen d’un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat política... fins quan ERC està dis­po­sada a supor­tar aques­tes acti­tuds?”, refle­xi­o­nava la seva líder, Jéssica Albi­ach. “Amb nosal­tres, demà mateix hi hau­ria govern”, con­cloïa. La rea­li­tat, però, és que amb els seus vots no suma­rien si no fos amb un suport indi­recte, en forma d’abs­tenció, de Junts o del PSC. Al seu torn, així, Ara­gonès va ins­tar els comuns a sumar-se a l’acord amb la CUP, però va defen­sar la “via àmplia” també amb Junts. La por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta, lamen­tava que ho han “inten­tat” però no ha estat pos­si­ble pels “vets encre­uats”. Però girava més la vista a JxCat. “La seva nega­tiva a la inves­ti­dura avui per nosal­tres és incom­pren­si­ble, i cre­iem que ho és per a tots els que han dipo­si­tat la con­fiança en l’inde­pen­den­tisme”, etzi­bava. “Qui no vol un acord busca excu­ses i qui el vol busca solu­ci­ons i fa pro­pos­tes”, refle­xi­o­nava, men­tre acu­sava JxCat de “blo­que­jar” una opor­tu­ni­tat per reflec­tir al govern la majo­ria del 52%. “On són els punts de des­a­cord?”, rep­tava. “La uni­tat no es pre­dica, es prac­tica”, con­cloïa, després de recor­dar que han tin­gut una quin­zena de reu­ni­ons i han inter­can­viat vuit pro­pos­tes i docu­ments. “Tenim tres dies per davant, apro­fi­tem-los; no renunciïn a fer-ho pos­si­ble, nosal­tres no ho farem”, apel·lava.

Tres objec­tius

En tot cas, va ser al matí quan, en un dis­curs de més d’una hora i mitja, el can­di­dat repu­blicà va des­gra­nar en pro­fun­di­tat el pro­grama de govern que plan­teja, en què va par­lar de tres grans pri­o­ri­tats: un pla de res­cat social, amb la mobi­lit­zació de 700 mili­ons en els pri­mers cent dies de govern per afron­tar l’emergència pro­vo­cada per la pandèmia; impul­sar la recons­trucció econòmica pre­nent com a base un nou model pro­duc­tiu (que apro­fiti els fons euro­peus) i “enca­mi­nar” la reso­lució del con­flicte polític amb l’Estat “fent ine­vi­ta­ble l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació”. Ara­gonès, que reve­lava l’aposta per recu­pe­rar el Depar­ta­ment d’Uni­ver­si­tats i Recerca, par­lava d’impul­sar trans­for­ma­ci­ons pro­fun­des en l’àmbit soci­o­e­conòmic, femi­nista, verd i democràtic, i es va com­pro­me­tre a sot­me­tre’s a una qüestió de con­fiança a mitja legis­la­tura, tal com recull l’acord amb la CUP. El can­di­dat es rei­vin­di­cava com a defen­sor dels grans con­sen­sos actu­als de país, i també dels “històrics”, que vol con­ver­tir en “punts neuràlgics” de la seva pre­sidència: que “Cata­lu­nya és una nació i un sol poble”. Advo­cava així per bus­car com­pli­ci­tats amb tots els que com­par­tei­xen aquesta idea de país. “Des del maxi­ma­lisme només con­tribuïm al blo­queig”, subrat­llava, men­tre feia una crida a entrar en una “fase reso­lutòria” del con­flicte. Una fase que, d’entrada, s’ha de basar en una taula de diàleg amb l’Estat que vol reac­ti­var imme­di­a­ta­ment, men­tre exi­gia a l’Estat que hi vagi amb una pro­posta sota el braç, fins ara ine­xis­tent. Per tenir-hi més força, a més, recla­mava “recu­pe­rar la uni­tat estratègica” que els va fer forts per arri­bar a l’1-​O.​El soci­a­lista Sal­va­dor Illa, que li va retreure que es man­tin­gui en el “plan­te­ja­ment divi­siu”, es va ofe­rir a aju­dar-lo a acti­var la taula, però el va ins­tar que en creï una altra per pro­pi­ciar el diàleg “Cata­lu­nya endins”. Ara­gonès, però, no va com­prar el “retro­ba­ment” que pro­posa Illa, perquè no pot ser un “oblit”, i va defen­sar un referèndum perquè cap pro­jecte polític, ni la república cata­lana ni la uni­tat d’Espa­nya, “s’ha de basar en la impo­sició”. “Amb alta o baixa par­ti­ci­pació, aquest Par­la­ment té una majo­ria inde­pen­den­tista. Afronti la rea­li­tat!”, li etzi­bava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia