La fiscalia, contra l’absolució dels cinc síndics de l’1-O

La fiscalia de Barcelona, finalment, presentarà recurs d’apel·lació contra l’absolució dels síndics electorals del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, dictada el 14 d’abril passat, per la magistrada del penal 11 de Barcelona, en considerar que els cinc acadèmics no van fer cap resolució prohibida vers l’1-O, tal com exigia el Tribunal Constitucional (TC). L’Audiència de Barcelona haurà de dirimir ara si els membres de la Sindicatura de l’1-O van cometre els delictes d’usurpació de funcions i de desobediència, pels quals la fiscalia els demanava dos anys i nou mesos de presó i alternativament un any d’inhabilitació per a càrrec públic.

En concret, la fiscalia considera que en la sentència hi ha un error en la valoració de la prova, sobretot pel que fa a la documental que hi ha a la causa, i també una contradicció entre els fets declarats provats i la resolució de la sentència, segons informava ahir la portaveu de la fiscalia. Cal tenir en compte que la jurisprudència fixada des del 2002 pel Tribunal Constitucional fa més difícil tombar una absolució de primera instància en apel·lació. En aquesta doctrina es fixa que en segona instància (en aquest cas, l’Audiència de Barcelona) no es poden modificar els fets provats, que són clau, i només es pot revocar una sentència absolutòria i passar-la a condemnatòria si es basa en qüestions jurídiques. Precisament, la fiscalia va refusar presentar un recurs d’apel·lació en l’absolució del major Josep Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra per l’1-O, tot assegurant que la sentència de l’Audiencia Nacional era ben compacta i difícil de tombar en termes jurídics.

En el cas dels síndics de l’1-O, la magistrada substituta del jutjat penal 11 de Barcelona va deixar ben clar els fets provats en l’absolució dels professors Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marta Alsina i Marc Marsal. “No queda suficientment acreditat que els acusats, mantenint indestructible la seva voluntat d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel TC, van continuar aprovant resolucions o adoptant acords constituïts com a sindicatura electoral”, afirmava en la sentència. La magistrada Sílvia Pedrola, a més, descartava condemnar els acadèmics, ja que considerava que la fiscalia no havia aportat prova de càrrec suficient per desvirtuar la seva presumpció d’innocència, i davant del dubte –indica– els absol.

En la resolució, la magistrada dona plena credibilitat al relat dels cinc integrants de la Sindicatura de l’1-O, els quals en el judici van assegurar que només es van reunir “en unes golfes” del Parlament un únic dia: el 7 de setembre del 2017, després que en el maratonià ple del 6 al 7 de setembre es va aprovar la llei del referèndum, en el qual en el seu article 18 recollia la creació de la sindicatura electoral, com l’organisme per vetllar per la votació. Hi van afegir que no van signar cap acord, i el que es va publicar no era en nom seu. Amb l’absolució, l’advocat dels síndics, Ramon Setó, va indicar que la querella de la fiscalia contra ells era “preventiva” per intentar aturar el referèndum català.