El ‘Brexit’ trastorna Irlanda del Nord

L’ambient entre els unionistes i lleialistes a Irlanda del Nord és tens i agitat des de la consumació del Brexit, el passat 1 de gener, quan es van traslladar la frontera al mar d’Irlanda, el que separa les illes d’Irlanda i de la Gran Bretanya. Prova d’aquest malestar és la dimissió de la líder del Partit Unionista de l’Ulster (DUP), els unionistes radicals, dimecres passat. Arlene Foster va dimitir després de sis anys en el càrrec i que la majoria dels diputats del seu partit li ho demanessin per carta.

Foster va haver de deixar el càrrec per la polèmica del cost excessiu del programa de les energies renovables, que va provocar la sortida del govern compartit dels republicans del Sinn Féin i unes eleccions en què els unionistes van perdre la majoria. Va dimitir per la ira de la base presbiteriana (l’Església creada per l’exlíder Ian Paisley) del partit per l’abstenció de Foster a la votació al Parlament nord-irlandès que va prohibir, contra la voluntat del DUP, les teràpies que volen convertir persones gais en heterosexuals. Però, sobretot, va dimitir per no haver estat capaç d’evitar el protocol d’Irlanda del Nord (dins de l’acord del Brexit) que trasllada la frontera a la costa i que instaura controls per als productes dins del mercat britànic. Els diputats unionistes creuen que distancia Irlanda del Nord (al nord-oest de l’illa d’Irlanda) del Regne Unit i que, a la llarga, suposarà la reunificació d’Irlanda. El Sinn Féin ja ha demanat un referèndum de reunificació. La consulta està contemplada pels acords de pau de 1998, que van posar fi a trenta anys de conflicte armat entre republicans catòlics proirlandesos i unionistes lleialistes protestants probritànics.

Boris Johnson va sacrificar el suport del unionistes, aleshores socis del govern a Londres, per poder tancar un acord del Brexit el novembre de 2019 i va acceptar el trasllat de la frontera. El 2022 són les eleccions al Parlament nord-irlandès i els unionistes temien perdre les eleccions amb Foster. El comerç interior entre l’illa de Gran Bretanya, on estan Anglaterra, Gal·les i Escòcia, tres de les quatre nacions que integren el Regne Unit, i Irlanda del Nord va quedar interromput pels controls a la nova frontera marítima. El febrer, els grups paramilitars lleialistes van boicotejar els controls amb grafits amenaçadors contra funcionaris i polítics irlandesos. La diferència entre unionistes i lleialistes és que aquests últims estan més vinculats a la classe treballadora i són paramilitars.

A principi de març, l’UVF i l’UDA, els dos principals grups paramilitars lleialistes, considerats terroristes, van anunciar que es retiraven dels acords de pau, en oposició al protocol nord-irlandès. La tensió va pujar després del funeral massiu d’un exlíder de l’IRA, el 29 de març, en contra de les normes de la pandèmia. Es va originar una onada de violència provocada per lleialistes que va acabar amb més de 90 policies ferits. I es tem que la tensió augmenti a mesura que s’avanci en el Brexit.