Política

Tensió a Belfast

Les conseqüències de la sortida del Regne Unit

El ‘Brexit’ trastorna Irlanda del Nord

La dimissió de Foster palesa el malestar dels unionistes amb el trasllat de la frontera a la costa

Creuen que això pot significar, a la llarga, la reunificació de l’illa d’Irlanda i la ruptura amb el Regne Unit

L’ambi­ent entre els uni­o­nis­tes i lle­ia­lis­tes a Irlanda del Nord és tens i agi­tat des de la con­su­mació del Bre­xit, el pas­sat 1 de gener, quan es van tras­lla­dar la fron­tera al mar d’Irlanda, el que separa les illes d’Irlanda i de la Gran Bre­ta­nya. Prova d’aquest males­tar és la dimissió de la líder del Par­tit Uni­o­nista de l’Uls­ter (DUP), els uni­o­nis­tes radi­cals, dime­cres pas­sat. Arlene Fos­ter va dimi­tir després de sis anys en el càrrec i que la majo­ria dels dipu­tats del seu par­tit li ho dema­nes­sin per carta.

Fos­ter va haver de dei­xar el càrrec per la polèmica del cost exces­siu del pro­grama de les ener­gies reno­va­bles, que va pro­vo­car la sor­tida del govern com­par­tit dels repu­bli­cans del Sinn Féin i unes elec­ci­ons en què els uni­o­nis­tes van per­dre la majo­ria. Va dimi­tir per la ira de la base pres­bi­te­ri­ana (l’Església cre­ada per l’exlíder Ian Pais­ley) del par­tit per l’abs­tenció de Fos­ter a la votació al Par­la­ment nord-irlandès que va pro­hi­bir, con­tra la volun­tat del DUP, les teràpies que volen con­ver­tir per­so­nes gais en hete­ro­se­xu­als. Però, sobre­tot, va dimi­tir per no haver estat capaç d’evi­tar el pro­to­col d’Irlanda del Nord (dins de l’acord del Bre­xit) que tras­llada la fron­tera a la costa i que ins­taura con­trols per als pro­duc­tes dins del mer­cat britànic. Els dipu­tats uni­o­nis­tes cre­uen que dis­tan­cia Irlanda del Nord (al nord-oest de l’illa d’Irlanda) del Regne Unit i que, a la llarga, supo­sarà la reu­ni­fi­cació d’Irlanda. El Sinn Féin ja ha dema­nat un referèndum de reu­ni­fi­cació. La con­sulta està con­tem­plada pels acords de pau de 1998, que van posar fi a trenta anys de con­flicte armat entre repu­bli­cans catòlics proir­lan­de­sos i uni­o­nis­tes lle­ia­lis­tes pro­tes­tants pro­britànics.

Boris John­son va sacri­fi­car el suport del uni­o­nis­tes, ales­ho­res socis del govern a Lon­dres, per poder tan­car un acord del Bre­xit el novem­bre de 2019 i va accep­tar el tras­llat de la fron­tera. El 2022 són les elec­ci­ons al Par­la­ment nord-irlandès i els uni­o­nis­tes temien per­dre les elec­ci­ons amb Fos­ter. El comerç inte­rior entre l’illa de Gran Bre­ta­nya, on estan Angla­terra, Gal·les i Escòcia, tres de les qua­tre naci­ons que inte­gren el Regne Unit, i Irlanda del Nord va que­dar inter­rom­put pels con­trols a la nova fron­tera marítima. El febrer, els grups para­mi­li­tars lle­ia­lis­tes van boi­co­te­jar els con­trols amb gra­fits amenaçadors con­tra fun­ci­o­na­ris i polítics irlan­de­sos. La diferència entre uni­o­nis­tes i lle­ia­lis­tes és que aquests últims estan més vin­cu­lats a la classe tre­ba­lla­dora i són para­mi­li­tars.

A prin­cipi de març, l’UVF i l’UDA, els dos prin­ci­pals grups para­mi­li­tars lle­ia­lis­tes, con­si­de­rats ter­ro­ris­tes, van anun­ciar que es reti­ra­ven dels acords de pau, en opo­sició al pro­to­col nord-irlandès. La tensió va pujar després del fune­ral mas­siu d’un exlíder de l’IRA, el 29 de març, en con­tra de les nor­mes de la pandèmia. Es va ori­gi­nar una onada de violència pro­vo­cada per lle­ia­lis­tes que va aca­bar amb més de 90 poli­cies ferits. I es tem que la tensió aug­menti a mesura que s’avanci en el Bre­xit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.