Descarten investigar alts càrrecs policials per l’1-O
L’Audiència de Barcelona no veu indicis d’una ordre dels màxims responsables policials perquè s’actués amb contundència
Creu que els responsables dels excessos són policies concrets
L’Audiència de Barcelona descarta investigar els màxims responsables organitzatius i operatius de la Policía Nacional a Catalunya per les càrregues contra els votants de l’1-O perquè entén que no hi ha “cap indici de l’existència d’una instrucció concreta d’actuar l’1 d’octubre del 2017 amb contundència o de fer servir una violència més gran que la imprescindible per a l’objecte del dispositiu”, a més de considerar que tampoc va existir “un modus operandi que respongués a aquest patró”.
Pel tribunal, l’“ús de la violència innecessària i desproporcionada” que admet que va existir va ser responsabilitat d’agents concrets i s’haurà d’analitzar en cada col·legi electoral i en cada cas i, per aquesta raó, insta a obrir peces separades per analitzar-ho.
En la interlocutòria, el tribunal rebutja el recurs presentat per les acusacions contra la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona de no citar com a imputats el cap superior de la Policía Nacional a Catalunya, el cap de la Brigada Provincial d’Informació a Catalunya, el comissari de la unitat central de la comissaria general d’informació del cos, i el cap de les unitats d’intervenció de la policia, tal com explica Efe.
El tribunal no veu indicis de criminalitat contra aquests màxims responsables policials perquè no s’ha trobat “cap dada que permeti afirmar, ni tan sols per indicis, l’existència d’un dispositiu policial dissenyat expressament per impedir l’exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l’objecte del mandat judicial, ni per imputar lesions causades als ciutadans als comandaments superiors”.
La interlocutòria recorda que els responsables dels grups policials van reconèixer haver rebut ordres d’actuar amb “proporcionalitat, oportunitat i ocupació progressiva dels mitjans salvaguardant la integritat física dels actuants i de les persones”. Tot i descartar una ordre policial superior d’actuar amb “contundència”, el tribunal admet que hi va haver “agents concrets que van lesionar els ciutadans” i que hi pot haver responsabilitat “d’algun cap de grup o dispositiu”, com a autor o com a partícip de l’actuació d’un subordinat seu.
El tribunal indica que les acusacions “solament al·leguen que els superiors no van donar la instrucció ni l’ordre que cessessin” les càrregues, una ordre que tampoc van donar el ministre de l’Interior ni el secretari d’estat de Seguretat i que, en canvi, “ningú demana la seva imputació”.