El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat que es deixi en llibertat qualsevol persona que tingui una ordre de detenció internacional si ja ha estat jutjada a la mateixa UE. Arran d’una pregunta prejudicial sobre un ciutadà alemany perseguit per la justícia nord-americana, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg va resoldre ahir que els estats membres de la UE poden rebutjar una petició d’extradició internacional contra un ciutadà europeu si ja han estat jutjats els fets pels quals se’l reclama. El TJUE aclareix que les autoritats el poden detenir preventivament si veuen que apareix al sistema d’alertes d’Interpol, però que l’han de deixar lliure un cop comprovin que el cas està tancat. Aquesta resolució, que marca jurisprudència, s’interpreta com una possible sortida per als exiliats catalans, malgrat que ells mai han estat jutjats. Les seves causes són resolucions per euroordres.

En la resolució d’ahir, el TJUE respon a la justícia alemanya, que tenia dubtes sobre una petició d’extradició dels Estats Units contra un ciutadà alemany. Abans que els EUA enviessin l’ordre de detenció a través d’Interpol, Alemanya ja havia obert un procediment judicial contra ell pels mateixos fets pels quals els nord-americans el reclamaven. Els tribunals alemanys van acabar arxivant el cas, però l’afectat va presentar un recurs perquè es retirés la notificació de detenció en territori europeu. El ciutadà en qüestió al·legava que s’havia d’aplicar el principi de non bis in idem, que prohibeix tornar a jutjar una persona pels mateixos fets pels quals ja ha estat jutjada i sentenciada en ferm. El TJUE li ha donat finalment la raó assegurant que pot exigir la supressió de les seves dades del sistema d’alertes d’Interpol als estats membre de la UE.

La resolució ha estat impulsada per l’equip d’advocats que porta la causa de l’expresident Puigdemont (JxCat) i la resta d’exiliats catalans, els quals veuen que els podria ser beneficiosa. La gran diferència és que ells no han estat jutjats enlloc pels delictes de sedició i malversació per l’1-O, uns fets pels quals els persegueix el Tribunal Suprem espanyol. Fins ara, distints tribunals el que han fet és rebutjar les ordres de detenció demanades del govern espanyol: la mes recent i contundent és la guanyada per l’exconseller de Cultura Lluís Puig a Bèlgica, en la qual s’assegurava que si era extradit podria no tenir un judici amb totes les garanties i que el Suprem no és competent per jutjar-lo.

Pel que fa a l’expresident Puigdemont, el tribunal alemany va refusar extradir-lo pel delicte de rebel·lió, però sí pel de malversació de fons públics, un fet que va refusar el jutge Pablo Llarena, deixant tothom atònit, malgrat que ho va fer per no haver-lo de jutjar per uns fets menors quan els polítics i líders socials ja eren a la presó des de la tardor del 2017.

Amb tot, el penalista Gonzalo Boye i l’equip d’advocats han posat més d’un cop contra les cordes el jutge Llarena. L’última és que van aturar les ordres d’extradició dels polítics catalans, el març passat, per sol·licitar al mateix TJUE que aclareixi com ha de ser la col·laboració entre països de la UE en ordres d’entrega, tot queixant-se que el tribunal belga no podia entrar en el fons en la causa de Puig. Paral·lelament, el jutge Llarena esperava, des del març passat, que el Parlament Europeu li comuniqués oficialment que aixecava la immunitat a l’expresident Puigdemont per reactivar l’euroordre contra ell i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

“Gràcies, @boye_g, i gràcies a l’equip que des d’Alemanya va planificar aquesta estratègia. Discreta i calculada. Així es canvien les coses (encara que l’opinocràcia catalana ni se n’assabentarà)”, piulava ahir l’expresident Puigdemont , adjuntant una notícia de La República, que ho explicava.