Política

Borràs adverteix que els indults no poden ser “una eina de mercadeig polític”

La presidenta del Parlament considera “decebedora” la sentència del 17-A perquè no esclareix el paper de l’Estat

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, considera que els indults als presos independentistes no poden convertir-se en “una eina de mercadeig polític”. Borràs ha retret que es vulgui utilitzar aquesta figura per solucionar el “conflicte polític”, exigint un “penediment” als presos per uns actes que volien donar compliment a un “mandat democràtic” de forma “cívica, pacífica i pacífica”. “L’única violència la va portar l’estat espanyol: en aquell moment i tota la repressió”, ha declarat Borràs, tot recordant que l’indult afecta també les famílies dels presos. En aquest sentit, la presidenta del Parlament ha reiterat que l’única solució és l’amnistia, que al seu parer, permetria posar un punt final a l’actual situació de conflicte polític.

La presidenta del Parlament considera “decebedora” la sentència del 17-A perquè no esclareix el paper de l’Estat.

Per a Borràs, la “pitjor notícia” en relació amb els indults és el fet que s’hagin convertit en objecte d’intercanvi de retrets i “mercadeig polític”. Recorda, a més, que es tracta d’una “mesura de gràcia” que, tot i entendre que pot ajudar els presos i els exiliats a aconseguir la llibertat efectiva, no aplana el camí per a la resolució del conflicte polític. Per això, insisteix, referma la defensa de l’amnistia com a fórmula per “posar punt i final a una situació d’injustícia manifesta”. Demana també voluntat política al govern del PSOE per fer front a la resolució efectiva del conflicte.

Ha refermat, en aquest sentit, que els presos paguen una “pena injusta, política” en un conflicte amb “més de 3.300 represaliats” davant del qual “no han de demanar perdó per exercir la democràcia”. “Als informes es parla d’unes manifestacions, diuen els membres de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que van ser antidemocràtiques. Qui decideix que una manifestació es antidemocràtica? Per què parlen de manifestacions que no eren pacífiques? Qui va veure violència? Que no vulguin canviar la realitat amb les seves proclames perquè tots sabem què va passar”, ha argumentat Borràs. Per tot plegat, creu que qui hauria de demanar perdó, en aquest cas “és qui utilitza les eines de l’Estat per dur a terme una venjança d’aquesta magnitud”.

La presidenta de la cambra catalana també ha fet referència a la sentència de l’Audiència Nacional del 17-A, la qual ha definit com a “decebedora”. Creu que no esclareix quin va ser el paper de l’Estat en els atemptat ni tampoc la seva responsabilitat. D’una banda, perquè no s’ha posat llum al paper de l’imam de Ripoll com a confident de CNI. També perquè ningú va poder detectar prèviament les operacions de compra del material utilitzat per als atacs de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017. Més enllà d’això, Borràs considera que cal treballar per reparar el dolor de les víctimes i famílies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat francès

El partit de Le Pen s’allunya més de la majoria absoluta

barcelona
regne unit

Starmer comença a nomenar els membres del seu govern

barcelona
política

La sentència del TJUE sobre l’escó de Puigdemont i Comín es publicarà el 26 de setembre

barcelona
pròxim orient

l’Iran estén fins a la mitjanit la votació en la segona volta de les presidencials

barcelona
rússia

L’opositor rus Karà-Murzà ha estat traslladat a un hospital penitenciari

barcelona
parlament europeu

Vox abandona Meloni pel nou grup d’Orbán a l’Eurocambra

barcelona
guerra a gaza

Israel envia una delegació a Qatar per discutir la nova proposta de treva de Hamàs

barcelona
pròxim orient

Israel aprova la construcció de 5.295 habitatges a la Cisjordània ocupada

barcelona

L’Ajuntament reconeix la trajectòria de Jordi Orobitg i M. Antònia Batlle

LLORET DE MAR