Sánchez es referma amb els indults i en nega cap “cost”
Afirma que el que en generaria seria “deixar les coses enquistades”, i confirma que preparen alhora la reforma de la sedició
ERC i Junts avisen que ni una cosa ni l’altra és cap “solució política”
El president espanyol, Pedro Sánchez, es va refermar ahir en la defensa dels indults als presos polítics malgrat la contundent posició en contra del Tribunal Suprem i el possible desgast electoral que li auguren algunes enquestes al conjunt de l’Estat, on el PP ja ha anunciat fins i tot una recollida de signatures en contra. Alguns barons i velles glòries socialistes també s’hi oposen –l’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra fins i tot ha proposat un referèndum entre les bases del PSOE–, mentre que les dretes espanyoles es mobilitzaran el 13 de juny a la plaça de Colón de Madrid per expressar la seva repulsa. “Ajudar a resoldre problemes no suposa un cost, el cost seria deixar les coses enquistades”, argumentava ahir, taxatiu, el president espanyol, quan el van interrogar durant la cimera amb el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki.
Segons Sánchez, que es feia seva la tesi que ara cal treure el conflicte dels tribunals, els indults permetran “un futur millor” perquè cal “reprendre la via política” després d’anys de “judicialització” i d’allunyament. “Es tracta de recomençar, que vol dir tornar al punt en què les dues parts ens vam deixar d’escoltar”, reflexionava, per tal de buscar una solució a partir de la “paciència, l’empatia, els dots de negociació i la generositat”. El govern espanyol, va assegurar, abordarà els indults “en consciència” i no pensant tant en els mateixos afectats com en els milions de ciutadans, de dins i fora de Catalunya, que volen “convivència, conciliació i concòrdia”, tancava. Sánchez, això sí, va evitar posar-hi data, perquè són expedients individuals, en tramitació al Ministeri de Justícia, que “s’han de construir, armar-se bé i fonamentar-se bé”. “Quan estiguin preparats, s’elevaran al Consell de Ministres”, cloïa.
El president espanyol va reconèixer que el seu govern treballa en paral·lel per una reforma del delicte de sedició en el Codi Penal, que, segons va avançar El País, acompanyaria jurídicament la decisió dels indults. Per Sánchez, des que el 2017 es va començar a aplicar el delicte per perseguir els independentistes, “Espanya va aprendre una lliçó”, perquè va veure “com de desconnectat” estava el seu Codi Penal “respecte a altres codis penals dels països més avançats”, que li han negat sempre cap extradició. Això sí, tampoc hi ha data.
També el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, confirmava ahir que la proposta per reformar el delicte “avança positivament”, en un retoc que vol que serveixi per als exiliats, que no han estat jutjats, i també perquè la gent es pugui mobilitzar al carrer sense “persecució”. Mena és partidari que els indults siguin “tan amplis com sigui possible”, després que es filtrés que La Moncloa prepararia un perdó parcial i fins i tot reversible.
ERC i Junts avisen
A ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, insistia que els indults “no són la solució”, sinó que ho és “l’amnistia”, per a la qual s’estan recollint signatures des de fa mesos, tot i que el Congrés no va ni admetre a tràmit la proposició de llei de l’independentisme. Vilalta tampoc es mostrava gaire entusiasmada pel que fa a la reforma del delicte de sedició, a la qual ni tan sols va garantir el suport parlamentari. “En mirarem la lletra petita, però el que cal és derogar-lo, no atenuar-lo o reformar-lo”, subratllava. “No creiem que sigui la solució. No posarà fi a la repressió ni a la judicialització”, concloïa.
A Junts, la vicepresidenta, Elsa Artadi, evitava especular sobre la via dels indults, si bé coincidia que “són una solució molt benvinguda a títol personal, però no una solució política”, ja que hi ha més de 3.300 independentistes encausats. A més, exigia que no s’hi “mercadegi”, ja que segons ella han de ser independents de la taula de negociació, i no entendre’s com una “mesura de gràcia” per facilitar-la. El mateix pensa de la reforma de la sedició: Junts serà en el debat “si serveix per democratitzar el sistema”, deia; és a dir, per derogar el delicte, en un paquet en què incloïa el d’ultratges a la corona.
El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, que es va reunir ahir amb el president Aragonès, va denunciar la “cultura de la confrontació i la polarització ciutadana” que alimenten la dreta i la ultradreta, i les va acusar d’atiar-ho per obtenir-ne rèdit electoral. “Han d’entendre que el territori té una pluralitat i una diversitat, i que no es pot veure només des d’una melancolia feixistoide”, etzibava. Els sindicats podrien ser entre els convocats a l’Acord Nacional per l’Autodeterminació i l’Amnistia, que Vilalta va insistir que és “entre les prioritats” d’Aragonès, si bé no hi va posar data encara.
LES FRASES
Refreda la taula de diàleg, on podrien ser els presos polítics
Pedro Sánchez tampoc va entrar en el calendari de la represa de la taula de diàleg, ja que, tot i afirmar que sempre ha estat disposat a reunir-se, va justificar que només s’hagi celebrat una trobada en quinze mesos al·ludint a la pandèmia i a la “inestabilitat política” a Catalunya, i va refredar l’expectativa que es convoqui abans de l’estiu com voldria el president Aragonès. “Hi haurà temps per reprendre el diàleg entre governs, però anirem pas a pas. El més important i urgent ara és que els dos presidents autonòmics [amb referència també a la madrilenya Isabel Díaz Ayuso] siguin rebuts com mereixen” a La Moncloa, va dir. “Després ja hi haurà temps de reunir la taula no un cop, sinó molts”, insistia.
Des d’ERC, Vilalta insistia que, ara que ja hi ha govern, s’hauria de posar “dia i hora” per reprendre la taula “al més aviat possible”, si pot ser abans de l’estiu. Vilalta admetia que els “agradaria moltíssim” que en la delegació catalana hi hagués el president del partit, Oriol Junqueras. També Artadi, tot i que és escèptica pel que fa a la “voluntat real” de negociar de Sánchez, es mostrava oberta que “si és la seva voluntat” hi participin els presos polítics de Junts, tot i que, més que persones nomenades per ells i ERC, seria partidària de consensuar els participants entre tot l’independentisme. Artadi recordava a Mena, que va dir que a la taula també s’ha de parlar de reactivació econòmica, transició ecològica i protecció dels serveis socials, que ja hi ha altres òrgans bilaterals per parlar d’això, i que sols hi plantejaran amnistia i autodeterminació.
