Joan Reñé declara al jutjat per la suposada corrupció a la Diputació de Lleida quan n’era president
La resta d’investigats per la causa principal del ’cas Boreas’ està previst que declarin pròximament
L’expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha declarat aquest divendres al jutjat d’instrucció número 1 de Lleida com a investigat per la suposada corrupció a la Diputació de Lleida quan n’era president.
Ho ha fet en el marc de la causa principal del ‘cas Boreas’, que investiga si a través de Reñé, president de la institució des del 2011 fins al 2018, i de la seva llavors mà dreta Marlen Minguell, es dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres ‘a dit’ a empreses a canvi de comissions. La resta d’investigats estan pendents de declarar.
Anticorrupció, que s’ha fet càrrec de la investigació, va nomenar una fiscal de Lleida delegada temporal per liderar la instrucció.
Joan Reñé ha arribat poc abans de les deu del matí als jutjats de Lleida, acompanyat dels seus advocats, i ha declinat fer declaracions a la premsa.
Després de més de dues hores, ha abandonat l’edifici judicial evitant la porta principal on l’esperaven els mitjans de comunicació.
Recta final a la fase d’instrucció del ‘cas Boreas’
La fase d’instrucció del ‘cas Boreas’ encara el seu tràmit final gairebé dos anys i mig després de les 24 detencions, el 2 d’octubre de 2018, entre elles la del mateix Reñé.
Aquell dia també es van fer sis escorcolls, entre els quals al Palau de la Diputació, la seu de l’Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida i l’empresa M. J. Gruas, entre d’altres.
Des de llavors, la documentació relacionada amb el ‘cas Boreas’ no ha deixat de créixer a les taules de la Fiscalia amb denúncies anònimes i informes dels Mossos.
El jutjat instrucció 1 de Lleida ha estat qui fins ara i des del començament s’ha fet càrrec de la investigació i va ser qui va dividir la causa en una de principal, oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal, i d’altres de secundàries, algunes de les quals s’han anat arxivant.
L’origen de la investigació: l’adjudicació de depuradores del Pla d’Urgell
La investigació es va iniciar l’any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d’una reunió de l’empresa M. J. Gruas, en què es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d’haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’any 2010.
En l’acta, amb data 14 de novembre de 2014, l’assessor jurídic de l’empresa deia que “els pagaments com a conseqüència de l’adjudicació són coneguts per tots els membres del consell” i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l’adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d’Urgell: Linyola, Bell-lloc d’Urgell, Barbens-Ivars d’Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.
L’acta formava part d’una documentació de gairebé 400 pàgines, en què es recollien també algunes d’aquestes factures, així com correus en què responsables d’empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas deien quan, com i amb quin concepte s’havien de fer les factures. Els Mossos també van detenir responsables d’aquestes empreses el 2 d’octubre de 2018.
Arran d’aquests fets es van començar a investigar altres casos similars per determinar si des de la Diputació de Lleida s’intentava influir en l’adjudicació d’obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions a l’expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell, unes pràctiques que podrien ser constitutives de diversos delictes contra l’Administració pública, especialment suborn i frau en matèria de contractació així com blanqueig de capitals.
Precisament, una de les persones detingudes va ser Enrique Regaño, mà dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació.
El jutjat investiga si Reñé podria haver cobrat comissions de fins a 200.000 euros per al seu lucre personal. Segons la investigació, l’expresident de la Diputació va passar “períodes llargs” sense usar targetes de crèdit i pagant sempre en efectiu.