Política

Cuixart, el primer pres polític que recorre a Estrasburg la sentència de l’1-O

L’equip jurídic del president d’Òmnium l’ha entrat a registre 24 hores després de la sentència i els vots particulars del Tribunal Constitucional

La documentació ha estat lliurada aquest dimecres al matí i ocupa més de 2.000 folis

El president d’Òmnium Cultura, Jordi Cuixart, és el primer pres polític que ha presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) el recurs contra la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.

L’equip jurídic de Cuixart l’ha entrat a registre 24 hores després de conèixer la sentència i els vots particulars del Tribunal Constitucional.

Aquest mateix dijous està previst que l’exconseller Jordi Turull, el primer dels presos polítics a qui es va obrir la possibilitat de recórrer la seva sentència al TEDH, presenti també el seu recurs davant el mateix tribunal europeu.

Segons informa Òmnium en un comunicat, el recurs s’ha registrat en català, acompanyat de la documentació essencial per a la seva admissió: una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines. Entre els documents que s’adjunten hi ha tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, al llarg dels més de 3 anys i mig de presó del president d’Òmnium, han denunciat la seva situació i n’han demanat l’alliberament, i també les resolucions dictades per altres tribunals europeus.

Òmnium, que no ha volgut donar més detalls que els que aporta a la nota , assegura que explicarà el contingut d’aquest recurs en una roda de premsa dimarts vinent.

En relació amb els vots particulars de dos dels magistrats del Tribunal Constitucional al recurs dels ’Jordis’, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, considerava poc després de conèixer el detall dels vots particulars que “la divisió” del TC en els recursos dels presos independentistes “vaticina la derrota” d’Espanya a Estrasburg. A parer d’Òmnium, els vots particulars “admeten clarament” els dèficits democràtics de l’Estat i evidencien les “fissures” en la seva “estratègia repressiva”.

“La unitat d’Espanya no pot ser utilitzada com un límit a l’hora d’exercir els drets fonamentals”, ha dit Mauri, i ha insistit que l’independentisme té “tot el dret a manifestar-se per demanar l’exercici del dret a l’autodeterminació”. “No és cap delicte i avui ja ho admeten des de dins del mateix Constitucional invocant sentències prèvies del Tribunal Europeu de Drets Humans”, ha subratllat el vicepresident d’Òmnium.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.