Els EUA estrenen la festa nacional que commemora el final de l’esclavitud
Marxes i reivindicacions arreu del país per celebrar el Juneteenth
La diada suposa el reconeixement al dolor històric que ha arrossegat la comunitat negra
Amb marxes i música, milers de persones van celebrar ahir als EUA el Juneteenth, la data que commemora la fi de l’esclavitud i que acaba d’adquirir la categoria de festa nacional.
Les marxes se celebren des de fa dècades en algunes ciutats nord-americanes, com ara Washington i Atlanta, però enguany tindran un caràcter especial. Dijous, el president Joe Biden va firmar una llei aprovada aquesta setmana pel Congrés que converteix el Juneteenth en diada festiva, una decisió que suposa un reconeixement de tota la nació al dolor arrossegat per la comunitat negra a causa de l’esclavitud. La data commemora el 19 de juny del 1865, en què un general de la Unió va informar milers d’esclaus a Texas que havien estat alliberats dos anys abans per una ordre dictada per l’aleshores president, Abraham Lincoln. Fins llavors, no ho havien sabut, ja que els esclavistes de Texas s’havien negat a reconèixer la derrota de la Confederació en la guerra civil i volien continuar explotant els afroamericans. Cent cinquanta-sis anys després, diverses ciutats dels EUA tenien previstos per ahir homenatges a la comunitat negra amb concerts, marxes, exposicions d’art i barbacoes.
A la capital, Washington, amb predomini de població afroamericana, la marxa reivindicativa va arrencar a la plaça Black Lives Matter, un tram de vianants del carrer que porta fins a l’edifici de la Casa Blanca i que va ser rebatejat amb aquest nom l’any passat arran de les protestes per la mort de l’afroamericà George Floyd, asfixiat per un policia blanc.
També al districte de Manhattan, a Nova York, es va inaugurar un bust de gairebé dos metres de George Floyd amb motiu del Juneteenth.
A Chicago, la protesta havia de discórrer pel districte financer, mentre que a Atlanta, famosa pel fet de ser el lloc on va néixer i va iniciar la seva carrera com a líder dels drets civils Martin Luther King, les reivindicacions inclouen una marxa amb inici a l’església baptista Ebenezer, on predicava King.