Política

I els exiliats?

igual ·

Els exiliats pel procés de l’1-O continuen amb causes pendents i obertes contra ells pels diversos tribunals de l’Estat espanyol

Els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí estan en espera dels jutges de la Unió Europea per les euroordres d’extradició

Rovira i Gabriel continuen a Suïssa, més allunyades del dia a dia polític

Els indults no reso­len el pro­blema de l’exili. Són una solució ad hoc per als pre­sos ja con­dem­nats pel referèndum d’inde­pendència de l’1 d’octu­bre, però la causa judi­cial con­ti­nua oberta con­tra tots aquells que van deci­dir mar­xar i que no han pas­sat pel banc del Tri­bu­nal Suprem. L’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i tres dels seus excon­se­llers, Toni Comín, Clara Pon­satí i Lluís Puig, encara són a Bèlgica, on van arri­bar a finals d’octu­bre del 2017. Tot i que no for­mava part del govern que va orga­nit­zar l’1-O, la secretària gene­ral d’Esquerra Repu­bli­cana, Marta Rovira, també està exi­li­ada des del març del 2018 a Suïssa. Allà s’hi havia ins­tal·lat un mes abans l’exlíder de la CUP Anna Gabriel.

Mal­grat ser una altra de les rei­vin­di­ca­ci­ons de l’inde­pen­den­tisme per avançar en el diàleg amb l’Estat, de moment el govern espa­nyol no ha plan­te­jat cap mesura que ser­veixi als exi­li­ats per tor­nar a Cata­lu­nya en lli­ber­tat. Els indults no tenen cap efecte sobre ells, que con­ti­nuen bata­llant als tri­bu­nals euro­peus les peti­ci­ons d’extra­dició del Suprem. Puig­de­mont, Comín i Pon­satí s’expo­sen a penes de més de 10 anys de presó, com els seus excom­panys de govern encara pre­sos. Puig­de­mont i Comín per delic­tes de sedició i mal­ver­sació. Pon­satí només per sedició. Ja fa més de tres anys i mig que van mar­xar a l’exili i gràcies a un potent equip d’advo­cats inter­na­ci­o­nals han dri­blat les extra­di­ci­ons i, fins i tot, han acon­se­guit exer­cir com a par­la­men­ta­ris a l’euro­cam­bra. Però la per­se­cució no s’ha atu­rat i con­ti­nuen llui­tant judi­ci­al­ment. Ara Puig­de­mont i els també euro­di­pu­tats Comín i Pon­satí estan en espera que la justícia de la Unió Euro­pea acla­reixi el futur de les euro­or­dres, que s’entre­veu com­pli­cat i llarg.

Pen­dents de Luxem­burg

Després que el Par­la­ment Euro­peu els aixequés la immu­ni­tat al març per reac­ti­var el procés d’extra­dició, el Suprem va pre­gun­tar al Tri­bu­nal de Justícia de la UE si el cri­teri que Bèlgica ha uti­lit­zat per rebut­jar l’euro­or­dre de l’excon­se­ller de Cul­tura Lluís Puig és vàlid i es pot repli­car en el cas de Puig­de­mont. En con­cret, el magis­trat ins­truc­tor Pablo Lla­rena vol saber si la justícia belga pot qüesti­o­nar la com­petència del Suprem per jut­jar els líders del procés i si pot dene­gar la seva entrega a l’Estat espa­nyol per una vul­ne­ració de drets fona­men­tals. L’alt tri­bu­nal amb seu a Luxem­burg no es pro­nun­ciarà pre­vi­si­ble­ment fins a l’any vinent, ja que no creu que el cas sigui urgent.

Per ara, els tres euro­di­pu­tats inde­pen­den­tis­tes man­te­nen la immu­ni­tat perquè el Tri­bu­nal Gene­ral de la UE, pri­mera instància a Luxem­burg, els l’ha man­tin­gut de manera cau­te­laríssima. Denun­ci­ant irre­gu­la­ri­tats en el pro­ce­di­ment, la defensa de Junts va recórrer con­tra la decisió de l’euro­cam­bra de reti­rar-los la pro­tecció par­la­mentària. Men­tre estu­dia si hi ha indi­cis que jus­ti­fi­quin unes mesu­res cau­te­lars durant l’anàlisi del fons del cas, el TGUE els ha man­tin­gut la immu­ni­tat.

En espera que Luxem­burg mar­qui el camí de les euro­or­dres, Bèlgica té les mans lli­ga­des. Els tri­bu­nals bel­gues han pre­fe­rit espe­rar a veure què diu el TJUE sobre els dub­tes de Lla­rena abans de tocar la ter­cera petició d’extra­dició que fa el Suprem per la causa del procés.

De totes mane­res, les euro­or­dres poden tri­gar anys a sor­tir del labe­rint judi­cial de Bèlgica perquè, digui el que digui Luxem­burg, els jut­ges bel­gues tenen l’última paraula. La petició d’extra­dició del Suprem té un tortuós camí al davant: ha de tran­si­tar per la Cam­bra del Con­sell (pri­mera instància) i després pel Tri­bu­nal d’Apel·lació, si és que no acaba en última instància al Tri­bu­nal de Cas­sació o alguna sala tras­llada una pre­gunta pre­ju­di­cial al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal belga.

Men­tres­tant, Puig­de­mont, Comín i Pon­satí podran con­ti­nuar exer­cint com a euro­di­pu­tats i, fins i tot, tor­nar-se a pre­sen­tar a les elec­ci­ons euro­pees d’aquí a tres anys, si per lla­vors l’agònic pro­ce­di­ment d’extra­dició encara està enca­llat als tri­bu­nals.

Per la seva banda, l’excon­se­ller de Cul­tura Lluís Puig dona per superat aquest tràngol perquè la sentència d’Apel·lació és ferma. Lla­rena es podria atre­vir a fer una quarta euro­or­dre si la sentència del TJUE faci­lita d’alguna manera l’extra­dició de Puig, però el Suprem no té garan­ties que Bèlgica acce­deixi a extra­dir-lo.

Exili suís

A Suïssa la història és dife­rent. Fora de la Unió Euro­pea, el país alpí és un oasi de tran­quil·litat judi­cial. Allà no hi ha euro­or­dres, sinó que el govern té més poder per deci­dir sobre les peti­ci­ons d’extra­dició i, històrica­ment, no n’accepta cap per delic­tes polítics.

Sobre Marta Rovira encara pesa una ordre de detenció per rebel·lió, però Suïssa no ha fet cap pas per entre­gar la secretària gene­ral d’ERC als espa­nyols. En el cas d’Anna Gabriel, de la CUP, ni tan sols hi ha una ordre inter­na­ci­o­nal d’extra­dició perquè el delicte de deso­bediència no pre­veu pena de presó. Tan­ma­teix, l’ordre de detenció a l’Estat espa­nyol con­ti­nua activa.

Què els podria fer tor­nar?

El camí de tor­nada a Cata­lu­nya hau­ria de pas­sar per una reti­rada dels càrrecs que se’ls impu­ten, tal com demana l’Assem­blea del Con­sell d’Europa (CoE); per exem­ple, a través d’una amnis­tia en les cau­ses de l’1-O. O bé per una reforma del delicte de sedició que faci­liti una con­demna més suau, tot i que a Puig­de­mont, Comín i Puig els podrien caure igual­ment penes de presó per mal­ver­sació.

Amb la reforma de la sedició que estu­dia el govern espa­nyol, i que també recla­men des del CoE, els exi­li­ats no s’estal­vi­a­rien pas­sar pel Suprem i, molt pro­ba­ble­ment, tam­poc anar a la presó. Els que són euro­di­pu­tats també es podrien atre­vir a tre­pit­jar ter­ri­tori de l’Estat si la justícia de la UE els rati­fiqués la immu­ni­tat. Un pas que no des­car­ten, però que els advo­cats des­a­con­se­llen de moment perquè veuen un risc de detenció. L’última opció (si és que els lle­trats dels exi­li­ats no s’empes­quen una “jugada mes­tra” de les seves) és espe­rar que els delic­tes pres­cri­guin d’aquí a uns dis­set anys. Un horitzó amarg i deso­la­dor que queda molt lluny.

3,5
anys ja fa que són a l’estranger els exiliats pel procés, a Bèlgica i Suïssa, tot i que inicialment Clara Ponsatí s’estava a Escòcia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia