Política

El ‘Brexit’ no és el que semblava

El comerç amb la UE i amb la resta del món retrocedeix de forma preocupant cinc anys després del referèndum

Les relacions amb Brussel·les estan en el pitjor moment per la situació a la frontera irlandesa

En el cinquè aniversari del referèndum del Brexit, el primer ministre, Boris Johnson, va tornar a ressaltar la “sobirania recuperada”, l’autoproclamada independència del Regne Unit de la Unió Europea (UE). “Aquest govern va implementar el Brexit i ja hem recuperat els nostres diners, lleis, fronteres i aigües”, va dir en unes apassionades declaracions. I hi va afegir sobre el 23 de juny del 2016, el dia del referèndum: “El poble britànic va prendre la decisió important de deixar la Unió Europea i recuperar el control del nostre destí.”

Aleshores Johnson era només l’exalcalde de Londres, acabava de ser elegit diputat, era un polític rebel, carismàtic, excèntric, que va decidir liderar la campanya de sortida de la UE. Va ser la cara visible del Brexit juntament amb Nigel Farage, el líder de l’UKIP, el partit antieuropeu i antiimmigració que el 2014 va guanyar les eleccions europees amb la promesa de treure el país de la UE.

L’auge de l’UKIP, que s’estava quedant amb votants conservadors, va ser el detonant perquè l’aleshores primer ministre, David Cameron, decidís prometre el referèndum si guanyava les eleccions del 2015. Aquell referèndum va dividir i enfrontar la societat britànica. L’enfrontament va acabar amb la victòria contundent de Johnson en les eleccions del desembre del 2019, en les quals va participar amb la promesa de portar a terme el Brexit. I així ho va fer. L’1 de gener del 2021 es va consumar la sortida de la UE.

“La decisió d’abandonar la UE és part de la nostra història. La nostra missió clara és utilitzar les llibertats que aporta per configurar un futur millor per al nostre poble”, va dir Johnson ahir. Però més enllà de les paraules, la situació no és tan idíl·lica com la presenta el primer ministre. La crisi de la Covid ha impedit veure l’impacte real del Brexit, però hi ha dades que permeten valorar-lo.

Debat desactivat

Segons l’oficina d’estadística del govern, les exportacions del Regne Unit a la UE van caure un 40,7% els primers mesos de l’any, i les importacions, un 28,8%. En total, les exportacions han caigut un 19,3% i les importacions, un 21,6%, el descens més pronunciat des del 1997, quan es van començar a elaborar les estadístiques. La Xina ha superat Alemanya com a principal importador.

“L’important caiguda de les exportacions de béns del Regne Unit a la UE, en particular en comparació amb el comerç no comunitari, indica el mal sinistre que ha provocat el Brexit en el comerç amb la UE a causa de l’actual interrupció fronterera”, va dir Suren Thiru, cap d’economia de la Cambra de Comerç britànica a l’agència AP. “Les dificultats pràctiques que afronten les empreses sobre el terreny van molt més enllà dels problemes inicials [als quals es referia Johnson al principi]”, hi va afegir.

El Regne Unit està negociant l’entrada al mercat transpacífic, un dels més importants fora de la UE, amb onze països, entre els quals hi ha el Japó, Austràlia, Xile i el Canadà. I està a punt de tancar el desitjat acord de lliure comerç amb els EUA, que Biden condiciona a la situació a Irlanda del Nord. El principal problema, com s’esperava, és la frontera amb Irlanda del Nord, després que Johnson acceptés traslladar-la al mar, aïllant Irlanda del Nord a l’illa d’Irlanda.

La UE acusa el premier de saltar-se el protocol amb la decisió unilateral d’evitar implementar els controls requerits per la UE a la frontera. Johnson acusa la UE de voler prendre represàlies. La relació entre Brussel·les i Londres està més deteriorada que mai.

Cinc anys després, s’ha produït un auge dels nacionalismes escocès, gal·lès i irlandès, en contraposició amb el nacionalisme anglès, que es considera que va portar al Brexit. En l’àmbit social, han desaparegut el debat i la confrontació entre europeistes i euròfobs, almenys en l’esfera pública. Fins i tot el nou líder laborista, Keir Starmer, un dels líders europeistes que reclamaven el segon referèndum sobre la UE, va decidir votar a favor de l’acord de sortida de Johnson i acceptar la voluntat de la majoria de la població.

LES FRASES

El poble britànic va prendre la decisió important de deixar la UE i recuperar el control del seu destí
Boris Johnson
PRIMER MINISTRE BRITÀNIC
Les dificultats que afronten les empreses van molt més enllà dels problemes inicials [a Irlanda del Nord]
Suren Thiru
cap d’economia de la Cambra de Comerç britànica

La data de la consulta escocesa

Daniel Postico

El ministre de gabinet britànic, Michael Gove, considerat el segon de Johnson, va dir ahir que no creu que el primer ministre permeti la celebració d’un nou referèndum d’independència a Escòcia abans del 2024, quan està previst que hi hagi les eleccions britàniques. Va fer aquestes declaracions en una entrevista al Daily Telegraph, en què destaca que el govern ara mateix està centrat en la recuperació de la pandèmia. La seva resposta, no obstant, no va ser tan contundent com fins ara. Els nacionalistes escocesos van aconseguir la majoria en els comicis del maig amb la promesa de celebrar una segona consulta si guanyaven. La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, la vol convocar un cop s’hagi superat la pandèmia, abans de la primavera del 2023. Sturgeon va dir que Gove va parlar de forma “condescendent, burlera i arrogant”. Gove també va assegurar que Johnson és popular a Escòcia, tot i que les enquestes indiquen el contrari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.