El Consell d’Europa marca el rumb a la cimera de Madrid
Aragonès posa fil a l’agulla avui al diàleg amb Sánchez, des de posicions allunyades i brandant la carta internacional
Divisió en el govern estatal sobre la nova persecució del Tribunal de Comptes
Ha arribat el dia de posar fil a l’agulla a la pregonada represa del diàleg. Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès es troben aquesta tarda a La Moncloa en una reunió que ha de posar les bases per a la taula de negociació, que el govern català ha donat per fet que no es produirà fins al setembre. Aragonès va tancar una jornada atapeïda ahir amb un discurs al consell nacional extraordinari d’ERC, convocat per homenatjar els presos indultats, en què va deixar clar què va a defensar avui a Madrid: “El full de ruta és que Espanya compleixi amb el que va marcar el Consell d’Europa, ni més ni menys”, va subratllar, en la línia del que havia expressat la vigília el vicepresident Jordi Puigneró. I el que va aprovar l’organisme europeu, definit per Aragonès com “el pas endavant contra la repressió més important dels últims tres anys” per part d’un organisme internacional, és l’alliberament dels presos polítics, però també la retirada de les euroordres als exiliats i la fi de la persecució judicial contra l’independentisme. “La solució és l’amnistia com a primer pas per poder obrir una negociació franca, honesta i amb igualtat entre les parts per resoldre el conflicte”, va constatar, una negociació que veu “de les més complexes que haurà afrontat la Generalitat en la seva història recent”. Per això va demanar que els “acompanyi” tothom que vol la fi de la repressió.
És clar que Sánchez ja li havia demanat al matí a la Ser que “aparqui” les reivindicacions d’amnistia i autodeterminació per afavorir la “distensió”, i que faci propostes “gradualistes, realistes i humils”, en punts que els uneixin i en què puguin trobar “punts d’acord”, com el fet que tots dos volen “una democràcia més consolidada”. “Si comencem a parlar per les coses que ens separen, difícilment aconseguirem cap avenç”, va advertir, per demanar a Aragonès que reuneixi també una taula de partits catalans, de manera que “reconegui l’altra part de Catalunya” que “a vegades prova d’invisibilitzar”. Sánchez va rebutjar també la idea que el president d’ERC, Oriol Junqueras, sigui a la taula, perquè està inhabilitat per a càrrec institucional i aquesta és una mesa “entre governs i amb representants dels dos executius”, insistia, tot i que en la primera reunió, fa setze mesos, hi van seure també membres designats pels partits.
Junqueras va evitar contestar-li a la tarda, tot i que va deixar clar que no cessarà en la lluita pel retorn dels exiliats i la llibertat total de la resta d’encausats. En un discurs abrandat en el seu retrobament presencial amb les bases d’ERC, va deixar clar quin és l’objectiu ara: “Davant la repressió que hem patit i patim, la independència és més que mai un deure que tenim amb el conjunt de la nostra societat”, subratllava. Això sí, va recordar que és deure de les institucions “plantejar una solució política” que faci viable l’exercici de la voluntat expressada repetidament pels catalans en l’últim decenni.
Per si hi ha cap temptació que avui es parli d’altres coses, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va advertir al matí que “en cap cas” s’ha de confondre la taula “que es vol de negociació” sobre el conflicte polític, amb l’amnistia i l’autodeterminació com a únics eixos de debat, amb una “comissió de traspassos” que parli de fons europeus o rodalies, que serveix tot just per “consolidar determinades competències i normalitats en el marc autonòmic”. Una posició, en tot cas, molt similar a l’expressada per la consellera de la Presidència Laura Vilagrà, que al Parlament també va advocar per deixar les negociacions competencials i d’inversions “en el marc de les comissions bilaterals”. Junts confia que de la “bona sintonia personal” entre els presidents avui en surti almenys “un mètode de treball, un calendari i una agenda” per entrar en una veritable “taula de negociació”, on el govern ha de tenir la decisió final, però davant la qual va apressar perquè els partits independentistes abans s’haurien de posar d’acord en l’espai estratègic que van acordar crear. Sànchez, per cert, ja va contestar al president espanyol que només la delegació catalana decidirà qui en forma part a la taula.
Avui passa Comptes
La cimera d’avui arriba enrarida perquè, tot i que els indults l’havien d’estovar, just avui i demà el Tribunal de Comptes ha citat una quarantena de membres dels governs del 2011 a 2017 per fer-los saber l’acta de liquidació provisional de la instrucció, és a dir, les sancions i embargaments que els pretén imposar per les despeses fetes en política exterior. Aragonès titllava ahir el tribunal “d’inquisició econòmica”, que pretén practicar “una cacera econòmica sense precedents”, en un fet propi “de règims que pretenen silenciar la dissidència política”.
Ahir va quedar clar que el govern espanyol està dividit sobre el paper que ha de jugar en l’afer. I és que si el ministre de Transports, José Luis Ábalos, havia admès divendres que la nova acció judicial era una “pedra” més en el camí que caldria treure, Sánchez el va esmenar ahir per deixar clar que ni ha donat ni donarà ara instruccions a l’advocacia de l’Estat perquè es retiri de la causa, com demanarà precisament avui una proposició no de llei presentada per Junts al Congrés. “Caldrà respectar el que resolgui el Tribunal de Comptes”, va asseverar Sánchez, un òrgan “administratiu i no judicial”, insistia. En canvi, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, es feia seus poc després a TVE els arguments d’Ábalos. “Soc partidària d’eliminar tot el que no sigui polític”, va defensar en al·lusió a la causa al tribunal, perquè “tota la resta són dificultats i pedres en un camí que sí o sí recorrerem”. També el líder de Catalunya en Comú, Joan Mena, va denunciar que el PP utilitza el tribunal per “bloquejar” la sortida política al conflicte, i va instar que de la reunió d’avui en surti com a mínim la data per reprendre la taula de diàleg.“A l’Estat li hauria de caure la cara de vergonya del manifest de més de 30 premis Nobel i que Pedro Sánchez mantingui la posició que manté sobre el Tribunal de Comptes”, tancava Jordi Sànchez.
Més suports a Mas-Colell d’economistes catalans
Els membres del Consell Assessor per a la Reactivació (Carec), grup d’economistes que van assessorar el govern del 2011 al 2015, s’han mostrat amoïnats per la causa del Tribunal de Comptes contra l’acció exterior, sobretot pel que fa als professors Andreu Mas-Colell i Albert Carreras, exconseller i ex-secretari general d’Economia, amb qui es van solidaritzar en una nota ahir. En la línia del suport de més de 30 premis Nobel, el Carec recorda que Mas-Colell és un dels economistes catalans “amb més prestigi i reconeixement internacional”, i Carreras, un dels acadèmics “més qualificats” i “exemple de compromís”. Aquests episodis, diuen, “no contribueixen a la necessària normalització de la convivència democràtica, al diàleg i al retorn a la política com a via de superació de conflictes”. Entre altres, signen Salvador Alemany, Germà Bel, Guillem López-Casasnovas, Joan Majó, Joaquim Triadú, Carles Tusquets i Oriol Amat.