Política

Johnson blinda les fronteres

Presenta una proposta de llei per frenar l’entrada d’immigrants sense papers al país i endureix les penes

Vol enviar a països estrangers els demandants d’asil mentre processen aquesta petició

Després de por­tar a terme el Bre­xit, el govern con­ser­va­dor de Boris John­son vol endu­rir les seves fron­te­res encara més. Aquesta set­mana ha pre­sen­tat una nova llei, que es diu “llei de naci­o­na­li­tat i fron­te­res”, per posar fi a la immi­gració il·legal al país. Es tracta de la reforma més gran del sis­tema que s’ha fet en dècades, i ha gene­rat una forta polèmica perquè es con­si­dera que vul­nera drets bàsics de les per­so­nes.

La pro­posta de llei, pre­sen­tada en un text de 87 pàgines, inclou penes de presó de fins a qua­tre anys per a totes aque­lles per­so­nes que inten­tin entrar al país de forma il·legal i la impo­sició de les màximes con­dem­nes per a les màfies orga­nit­za­des que tra­fi­quen amb éssers humans. També dona més poders a les for­ces fron­te­re­res perquè puguin des­viar les bar­ques ple­nes d’immi­grants que siguin loca­lit­za­des al canal de la Mànega per retor­nar-los al seu punt d’ori­gen. Fins ara havien de reco­llir els immi­grants. Cada any inten­ten entrar a través del mar més de 6.000 immi­grants il·legals des de França, però no són ni la mei­tat dels que inten­ten entrar a França.

Una altra de les mesu­res, i pot­ser la que des­perta més polèmica, és la de rete­nir els recla­mants d’asil polític en cen­tres d’inter­na­ment allu­nyats del Regne Unit men­tre s’ava­lua si els con­ce­dei­xen l’asil. El pla ha estat pre­sen­tat per la minis­tra de l’Inte­rior britànica, Priti Patel, una de les per­so­nes de con­fiança de John­son, i repre­sen­tant de l’ala més dre­tana, més dura, més bre­xi­tera del Par­tit Con­ser­va­dor. “Aquesta llei pro­por­ci­ona allò que els ciu­ta­dans recla­men contínua­ment, i és que el Regne Unit recu­peri el con­trol de les seves fron­te­res”, va decla­rar Patel al Par­la­ment, en la pre­sen­tació de la pro­posta. Va dir que la intenció és crear un sis­tema més just i posar fi a les màfies i al pati­ment de les per­so­nes. I també per treure del país aque­lles per­so­nes que no tenen dret a ser-hi.

Després del Bre­xit, el Regne Unit va aban­do­nar l’esquema de Dublín de la UE, segons el qual podia trans­fe­rir els sol·lici­tants d’asil que havien cre­uat Europa als estats de la UE d’on pro­ve­nien men­tre tra­mi­ta­ven les sol·lici­tuds. El govern havia cri­ti­cat l’eficàcia d’aquest esquema i va pro­me­tre nego­ciar acords de subs­ti­tució, però fins ara no n’havia esta­blert cap.

El Regne Unit rep 36.000 peti­ci­ons d’asil cada any (que estan molt lluny, per exem­ple, de les prop de 90.000 que rep el govern espa­nyol cada any). En aquests moments el Regne Unit té pen­dents de resol­dre cent mil peti­ci­ons. Un informe del minis­teri d’Inte­rior diu que, segons aquest nou sis­tema, només s’accep­ta­rien 9.000 casos d’asil.

La pro­posta de llei ha pro­vo­cat una reacció contrària d’orga­nit­za­ci­ons benèfiques, i és pro­ba­ble que afronti des­a­fi­a­ments legals per motius de drets. L’opo­sició labo­rista ja ha dit que rebut­jarà el text, que serà deba­tut durant la segona mei­tat del 2021. “Aquest sis­tema no s’ocupa del fet que el temps que es triga a tra­mi­tar les recla­ma­ci­ons s’ha dis­pa­rat o que la gent des­es­pe­rada con­ti­nua sent víctima de ban­des cri­mi­nals”, va pro­tes­tar Nick Tho­mas-Symonds, res­pon­sa­ble d’Inte­rior labo­rista.

No obs­tant, el Par­tit Con­ser­va­dor té majo­ria al Par­la­ment. Per la seva banda, la Law Soci­ety, que agrupa el col·lec­tiu d’advo­cats britànic, con­si­dera que aques­tes mesu­res con­tra­di­uen la Con­venció Inter­na­ci­o­nal dels Refu­gi­ats, que va ser sig­nada pel Regne Unit el 1951 i que està con­si­de­rada la base jurídica del dret inter­na­ci­o­nal en matèria d’asil.

Tim Naor Hil­ton, el direc­tor de Refu­gee Action, ONG que defensa els drets dels refu­gi­ats, va asse­gu­rar que “aquest extrem i des­a­gra­da­ble pro­jecte de llei con­tra els refu­gi­ats no té cabuda en cap país que vul­gui defen­sar els drets humans i també l’estat de dret”.

6.000
immigrants
sense papers es calcula que intenten cada any entrar al Regne Unit.
36.000
peticions
d’asil rep el govern britànic cada any de persones que es volen quedar al país.

Idees per als centres d’asilats

S’ha especulat que Johnson ha estudiat enviar els demandants d’asil a l’illa volcànica d’Ascensió, al Pacífic, a 6.000 quilòmetres de distància, o a països com ara Papua Nova Guinea, Moldàvia o el Marroc. O fins i tot a Gibraltar. També que estava estudiant crear onades artificials al canal de la Mànega amb turbines de vent per desencoratjar tots aquells que intenten entrar al país de manera il·legal, o fins i tot d’instal·lar barreres flotants a l’aigua. Cap d’aquestes propostes ha estat confirmada de manera oficial. Estan inspirades en el model d’Austràlia, que ha instal·lat centres de processament d’asilats ne illes del Pacífic. De moment el govern no ha donat detalls sobre el lloc on seran enviats els demandants d’asil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia