Pedra, llums i llibertat

Al Pedraforca hi pot haver sempre circumstàncies meteorològiques ben adverses, fins i tot en ple estiu. Hi poden ser un dissabte a la nit de juliol en què tot és a punt per il·luminar la icònica silueta en una espectacular acció reivindicativa –de fet, ja va passat dies enrere, en l’últim assaig, que va ser un desastre per la boira i el fred que el van desvirtuar– i també pot passar el 2 de juliol del 2022 als 400 cims del Pirineu, entre el Mediterrani i l’Atlàntic, que igualment l’ANC i Guru Eusko Dago, amb la col·laboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Òmnium i Artistes de la República, volen il·luminar com a acció simbòlica i plàstica per reclamar junts la plena sobirania dels dos països. El risc que el temps aixafi la guitarra hi serà sempre, però qui no fallarà segur són els milers de voluntaris que caldran.

És clar que també pot passar que avui dissabte hi hagi sort, faci una nit esplèndida i la prova pilot feta de manera simultània al Pedraforca i la guipuscoana Aiako Harria (penya d’Aia) resulti un deliciós poema visual, com –espòiler– acabarà sent. A Catalunya, la protagonitzen tot just una cinquantena d’excursionistes, que es repartiran en 14 grups per la mítica muntanya berguedana, però la logística –com ho va ser l’acció similar del 2019 al massís de Montserrat– s’ha preparat amb múltiples reunions i proves des de fa dies, i el detall pensat per extrapolar-se a empreses majors. Format amb membres de la FEEC i dels Agents Rurals, que cedeixen també drons per preservar la seguretat, i sempre amb el suport a punt de Bombers i Mossos, coordina l’acció un petit centre de control a Saldes batejat com a Pedra 0, presidit per un mapa dinàmic del Pedraforca que marcarà la posició de cada grup en tot moment. Allà, tots recullen el material necessari: dos farells, amb pesades bateries, i transceptors portàtils per coordinar l’encesa, comunicar incidències i seguir ascensos i descensos gràcies al GPS que incorporen. Entre cinc i sis de la tarda, quan la majoria d’inquilins habituals de la muntanya ja tornen, tiren amunt en direcció al lloc assignat, amb algun núvol encara amenaçador que s’acabarà dissipant. Mentre a baix, a Sant Ponç de Molers, unes 200 persones assisteixen a l’acte polític per anunciar la Via Pirinenca del 2022 i seguir l’encesa des del privilegiat mirador de la vall, a dalt els no menys privilegiats grups han assistit a l’espaterrant posta de sol que ha deixat un horitzó vermellós, i ja estan en posició. Minuts abans de les deu de la nit, pels transceptors sonen Els segadors i s’inicia el compte enrere: deu, nou, vuit... dos, u, zero! Els 14 fanalets siluetegen de cop la muntanya, i des de dalt estant, on s’intueix en la llunyania de la vall el minúscul escenari vora una gran estelada desplegada en un camp, s’intueix igualment un gran “oh!” d’admiració. Feina feta? Sí, però no del tot, perquè encara no és negra nit, condició bàsica perquè les imatges que es volen fer virals siguin perfectes, inclosa la gigafoto que a càmera lenta durant hora i mitja il·lustrarà el pas dinàmic de l’univers per damunt seu.

Queden almenys tres hores per davant, doncs, i tres hores de nit a la muntanya són llargues. Els Pedra 14, els que hi ha al cim del Calderer, reben la inesperada visita de dos escaladors de Terol mig perduts. Res estrany, d’altra banda, en una de les muntanyes més concorregudes del país. Però han triat el millor dia per desorientar-se: els ofereixen aigua i aliments i, sobretot, guiatge i cobertura per baixar. I els expliquen què hi fa allà dalt tot aquella gent amb llums. Sembla que no es donin per al·ludits –ja se sap que parlar de certes coses més enllà del Cinca resulta espinós–, però minuts després s’acomiaden amb un “¡Buena suerte con el referéndum!” I és que si la muntanya eixampla els anhels de llibertat, també genera complicitats sempre. No tornen a aparèixer; bon senyal que han trobat el camí.

Entretant, la majoria aprofita per sopar. El Xavier, l’excursionista que ha carretejat diverses banderes fins al cim, fins i tot s’ha portat un fogonet per cuinar-se un entrecot! Més avall, d’altres ofereixen ratafia als fanalets veïns. La temperatura davalla i bufa alguna ràfega, així que cal abrigar-se. I arrecerar-se. Hi ha bona cobertura de mòbil, i molts aprofiten per enviar fotos als amics o fer videotrucades amb la família. Se senten vibracions en la llunyania que denoten música a la vall, però és tan poc perceptible que no es distingeix si són els acordionistes que actuen a Sant Ponç o, qui sap, si alguna rave en algun racó perdut. Alguns s’animen a explicar acudits pels transceptors. “Aviat baixe, diu que ja han portat a revelar la gigafoto”, ironitza un altre. La distensió s’acaba quan Pedra 0 demana una mica de rigor per fer servir el sistema.

A quarts d’una de la matinada, el silenci dels excursionistes endormiscats s’ha fet ja tan evident com l’espaordidor mantell d’estrelles i constel·lacions que els cobreix. Comença a fer mandra tornar, però se senten crits de celebració quan arriba la confirmació, cap a tres quarts, que a la una tothom pot plegar. Es fa un compte enrere per a l’apagada. Costarà, la baixada.

I costa. Les llums dels farells donen pas a les dels frontals que van muntanya avall, tartera avall, pas a pas, pedra a pedra, entre la foscor. Com a mínim no han de patir la solana, però el cansament acumulat es nota. Qui més qui menys arriba exhaust al refugi, i encara cal baixar a retornar el material a Pedra 0. Els últims a fer-ho són els de més amunt, Pedra 14, a quarts de cinc. L’acció ha estat un èxit, i tothom ha tornat sa i estalvi. La paradeta pot tancar, però els responsables pensen ja en la fita majúscula del 2022. Compten que molts aventurers del Pedraforca, que ja havien estat a Montserrat, repetiran l’any vinent allà on faci falta. No és pas rar que la passió pel territori acabi esdevenint passió pel país, i la seva llibertat.