“Ho farem junts”

La imatge d’unitat de l’independentisme en què ahir Òmnium va convertir la celebració dels seus 60 anys a Elna (Rosselló) és, ara com ara, més un símbol que una realitat. Però ahir els simbolismes van tenir una força inèdita perquè van exigir sacrificis de representativitat protocol·lària i van oferir sorpreses inesperades. Abans del parlament únic del president de l’entitat, a la fila principal d’autoritats, Jordi Cuixart es va asseure al centre, entre l’expresident Puigdemont i l’exvicepresident Junqueras, els dos símbols de la unitat perduda i que cal refer.

És important que fossin Puigdemont i Junqueras els que ocupessin el centre de la fila i que l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, acceptés seure en un segon terme. “Avui és el seu dia”, reconeixien fonts del govern respecte al protagonisme, ahir, de Puigdemont. També a l’hora de les fotos de família finals, van ser Puigdemont i Junqueras els qui Cuixart va cridar primer a l’escenari. President a l’exili i exvicepresident sortit de la presó pujaven les escales agafant-se per les espatlles, encara que fos un gest obligat. El protocol d’Òmnium feia ahir equilibrisme. Abans de començar l’acte, amb els 170 convidats esperant les autoritats, van ser Puigdemont i Aragonès els que van entrar primer, al costat de Cuixart, seguits del vicepresident Puigneró i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Més endarrere van entrar Junqueras, l’expresidenta Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez o Clara Ponsatí.

Puigdemont era el protagonista simbòlic i real de l’acte, fins al punt que, en els moments previs i posteriors, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va haver de demanar a alguns convidats que renunciessin a fer-se fotos amb el president exiliat per tal que es pogués avançar en l’horari.

De sorpreses n’hi havia dues de més emotives. La prèvia la va donar Cuixart abans de començar el parlament. Referint-se a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa però que seguia l’acte per internet, Cuixart va dir abans que res: “Marta, vindrem a veure’t aquí, a Ginebra. T’estimem molt.” Acabat el parlament, Cuixart va justificar la tria de la Catalunya del Nord per fer l’acte en el moment que cridava a l’escenari Puigdemont i Junqueras: “L’inici de tot aquest retrobament volíem que fos aquí.” Va reivindicar el paper d’Òmnium de fer possibles els ponts entre la diversitat ideològica del sobiranisme i el va fer extensiu a la societat civil: “No en tingueu cap dubte, aquest acte de retrobament és una victòria de la societat catalana.”

El que persegueix la repressió política, policial i judicial de l’Estat contra l’independentisme “és dividir-nos”, sentenciava Cuixart. Ahir quedava com a anècdota però, per exemple, un parell de periodistes i fotògrafs explicaven que van ser aturats per controls de la Guàrdia Civil en el darrer peatge abans de la frontera. En informar que eren periodistes i es dirigien a un acte a Elna, els agents els van ordenar obrir els maleters dels vehicles.

L’altra sorpresa la tenia Cuixart mateix. A la fila d’autoritats, al costat de Puigdemont, hi havia una cadira reservada sense nom i amb una X. Hi havia tres persones d’Òmnium que sabien que la cadira era per a l’exdiputada de la CUP instal·lada a Ginebra, Anna Gabriel. Però Cuixart no ho va saber fins minuts abans que comencés l’acte. Immediatament després de fer pujar Puigdemont i Junqueras a l’escenari, el president d’Òmnium va convidar Gabriel a afegir-s’hi. Era la primera vegada que tornava al país en un acte públic després de la tardor del 2017. Cuixart i Gabriel es van abraçar i estrènyer durant uns llargs segons, amb emoció.

Els retrobaments d’ahir eren simbòlics políticament però físicament reals. També era la primera vegada que coincidien, tots junts, físicament, els exmembres del govern de l’1-O. Encara que un convidat de la primera línia política admetia que, darrere del simbolisme, encara falta molt camí perquè es refacin confiances i es recuperi la unitat d’estratègia, Cuixart acabava amb un “ho tornarem a fer”, i hi afegia: “Ho farem junts i ho farem millor.”