L’Argentina dona llum verd al gènere no binari en el DNI
La mesura, que té en compte la identitat autopercebuda dels ciutadans, és pionera a l’Amèrica Llatina
Els documents argentins tindran ara una casella on es podrà posar la lletra ‘X’
Les persones no binàries que visquin a l’Argentina podran ara tenir un DNI d’acord amb la seva identitat de gènere autopercebuda. El president, Alberto Fernández, va signar ahir un decret que ordena la incorporació de la nomenclatura X a les opcions de F (femení) i M (masculí) que figuren en tots els documents personals argentins, fins i tot en els passaports. La mesura no té precedents a l’Amèrica Llatina i tanca una vella reivindicació dels col·lectius LGBTQA+, que exigien igualtat de drets jurídics en afers tan elementals com una pensió o la signatura d’un contracte de lloguer.
Les persones no binàries són les que no s’autoperceben com a homes ni dones. Poden fluctuar en el seu gènere, ser tots dos, cap o altres que trenquen amb el binari. L’espectre és ampli, i d’aquí la importància jurídica de la decisió argentina. “Entre l’ideal i el possible fem el possible”, va dir el president Fernández en la presentació del decret a la Casa Rosada. “Perquè som cada dia més a prop de l’ideal. Anem a poc a poc fent possible el que semblava impossible. L’ideal serà quan tots i totes siguem totis i a ningú l’importi el sexe de la gent”, va afegir, acompanyat d’Elizabeth Gómez Alcorta, al capdavant del Ministeri de Dones, Gènere i Diversitat que l’actual govern va crear en assumir el poder el desembre de 2019. “Avancem tot el que puguem ara que hi som nosaltres”, va dir Fernández, en al·lusió a l’oposició conservadora, molt més refractària a aquesta mena de decisions polítiques.
Durant l’anterior govern peronista (2003-2015) l’Argentina va aprovar, per exemple, el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara que aquesta mateixa administració, a càrrec aleshores de l’ara vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, va blocar sistemàticament avenços en temes com l’avortament legal. La llei de l’avortament legal va ser aprovada finalment pel Congrés a finals de l’any passat, en plena pandèmia de la Covid-19, amb els vots del peronisme.
Segons la nova norma argentina, fins i tot els estrangers que tinguin residència permanent podran optar pel gènere no binari en els seus documents. “La nomenclatura X en el camp sexe comprendrà les següents accepcions: no binària, indeterminada, no especificada, indefinida, no informada, autopercebuda, no consignada; o una altra accepció amb la qual pogués identificar-se la persona que no se senti compresa en el binomi masculí/femení”, segons detalla el decret.
Ricardo Vallarino, director de 100% Diversitat i Drets, destaca en declaracions a mitjans locals que “hi ha un munt de gent que no podia tenir la seva identitat reconeguda per l’Estat o que ni tan sols podia tramitar el seu DNI”. “Aquest tipus de reconeixements”, hi afegeix, “funcionen com a promocions de drets gegantines perquè la nostra experiència diu que quan això passa disminueix la fustigació, la discriminació en l’accés a tota mena de drets i la violència”. N’hi haurà prou ara amb un tràmit administratiu perquè qualsevol persona demani la rectificació legal del seu sexe, sense que un jutge pugui impedir-ho.
Satisfacció del fill del president
La introducció en el DNI argentí del gènere no binari té especial importància per al president, Alberto Fernández. El seu fill Estanislao, de 26 anys, és un reconegut cosplayer i drag queen que ja va anticipar que demanarà la modificació de la seva identitat de gènere en els seus documents oficials. Estanislao prefereix dir-se Dyhzy i en una transmissió en directe a Instagram, dimecres, va celebrar el decret signat pel seu pare. “Quan l’Estat reconeix una llei aquesta llei es va naturalitzant. Avui no crida l’atenció veure una parella homosexual casant-se des que es va aprovar el matrimoni igualitari”, va dir.