ELENA DÍAZ TORREVEJANO
PSC
“Les joventuts són més atrevides que el partit”
“Quan vaig deixar la JSC, vaig sentir que perdia una bona part del meu activisme polític”
“Les transformacions que teníem pendents ara són urgents”
A la marató de Nova York
Elena Díaz Torrevejano assegura que no és competitiva, que no corre per guanyar ningú, ni tan sols a ella mateixa, però sí que li agrada posar-se reptes. Per això, l’única marató que ha corregut (i ha acabat) va ser la més emblemàtica de totes, la de Nova York. Abans s’havia preparat amb unes quantes mitges maratons, però el repte de la cursa sencera era encara massa gran i per afrontar-lo necessitava una motivació extra, que va trobar corrent per la ciutat dels gratacels. No s’hi posa per poc, la diputada.
Cal ser agosarat. A vegades és bo posar entre l’espasa i la paret el PSC en alguns temes
Tots els diputats i diputades del grup ens sentim molt partícips del govern alternatiu
Elena Díaz Torrevejano (Barcelona, 1985) debuta aquesta legislatura com a diputada al Parlament. El seu nom es va fer viral el dia de la investidura de Pere Aragonès contra la seva voluntat.
Vostè va votar, per error, a favor de la investidura d’Aragonès.
Vaig ser jo i no vaig ser jo. Va ser amb el meu nom però no era jo la persona perquè jo, en aquell moment, estava de baixa de maternitat i tenia el meu vot delegat. Vaig seguir el ple des de casa i en el moment de sentir el meu nom vaig veure la confusió. Va ser un moment de confusió de la companya que tenia delegat el meu vot.
Li van fer gaires bromes?
Algunes sí. Sobretot alguns companys del Parlament. A Twitter hi va haver bromes i de tot. Ja sabem com són les xarxes socials. Va ser una anècdota que li pot passar a qualsevol.
Diu que aleshores estava de baixa per maternitat. Deu fer molt poc temps que és al Parlament.
Quan es va constituir aquesta legislatura, hi vaig ser 18 dies i va néixer la meva filla, que es va avançar dues setmanes. Vaig agafar el permís de maternitat i em vaig incorporar ahir.
Ha trepitjat poc l’hemicicle. Quina impressió li ha causat?
Hi havia estat de visita quan anava a escola. També amb el partit havia vingut a fer alguna visita al Parlament i havia entrat a l’hemicicle i impressiona. Però quan seus al teu escó i estàs allà com a diputada la cosa canvia i impressiona molt més. Fins que no he estat allà asseguda no he estat conscient que soc una diputada del Parlament de Catalunya i de la responsabilitat que tinc.
Vostè ja havia estat regidora.
Sí. Jo vaig ser quatre anys regidora del meu municipi, Caldes d’Estrac, un municipi petitet del Maresme. Vaig estar a l’oposició i va ser el meu primer contacte amb una institució pública, un ajuntament. Era la primera vegada que estàvem a l’oposició perquè veníem de governar pràcticament des de l’inici de la democràcia. Va ser nou, no només per a mi, sinó per a la resta de companys de partit.
Com n’hem de dir, Caldes d’Estrac o Caldetes?
A mi m’agrada Caldetes, però jo sempre intento dir Caldes d’Estrac perquè és el seu nom i potser la gent el coneix més com a Caldes d’Estrac. Amb la gent que sé que coneix el municipi dic Caldetes.
Viu allà, oi?
Sí, visc allà.
Pateix la Renfe o ve a Barcelona en cotxe?
Ara mateix vinc en cotxe. Abans d’agafar la baixa i el permís de maternitat. Els plens no saps mai a quina hora s’acabaran. Pot ser que hagis d’anar a un altre lloc i després tornar… La mobilitat és més ràpida en cotxe però jo he treballat o estudiat sempre a Barcelona i sempre he anat en Renfe. El tren és un mitjà de transport que m’agrada. De Caldetes a Barcelona hi ha gairebé 50 minuts que s’aprofiten moltíssim per llegir, per enviar correus, per fer trucades, per tot. De fet, hi havia algunes tasques que havia de fer que deixava per a quan agafés el tren. Realment són minuts que s’aprofiten molt.
D’on li ve la vocació política?
Jo crec que em ve molt de casa. A casa meva, parlar de política era el més normal en un dinar familiar qualsevol dia de la setmana. Sentíem les notícies a la televisió i parlàvem del que passava. De la infància recordo els diumenges electorals anar amb els pares al col·legi sense saber què s’estava fent en aquell moment. Jo em demanava què fèiem aquell dia a l’escola si no hi havia classe i què hi feien tants adults. Ara, amb el meu fill gran faig el mateix. Sempre que hi ha unes eleccions me l’emporto al col·legi electoral.
Quants anys té el gran?
Al setembre en farà 3. En les poques eleccions que hi ha hagut l’hem portat als col·legis electorals. A casa meva parlar de política és molt habitual. Els meus pares han estat afiliats al partit; el meu germà mitjà, també, i la darrera que va fer el pas vaig ser jo.
Es va fer de les joventuts socialistes, al principi.
Sí. Em vaig afiliar a la JSC l’any 2003. Tenia 18 anys i em vaig afiliar primer a la JSC i dos anys després em vaig afiliar al PSC.
Per a un jove no és molt ‘establishment’ el PSC?
Et seré molt sincera. Jo em vaig afiliar a les joventuts; dos anys després, al PSC, però la meva activitat política era bàsicament amb les joventuts. Estava involucrada en l’activitat de Caldetes, però la meva activitat política era amb les joventuts i, de fet, quan vaig haver de deixar les joventuts socialistes, vaig sentir que perdia una bona part del meu activisme polític.
Les joventuts són republicanes.
Sí.
I el Partit Socialista…
Les joventuts sempre han estat més atrevides en segons quins temes i, fins i tot, pioneres a l’hora de posar temes sobre la taula que en aquell moment el partit no s’atreveix a posar o sobre els quals no es vol pronunciar de manera clara. La Joventut sempre ha estat més agosarada. Ara, quan alguna vegada em conviden a participar en algun acte seu, sempre els dic que és una cosa que no han de perdre. Han de continuar sent agosarats i portant el lideratge d’alguns temes cap al partit. A vegades és bo posar entre l’espasa i la paret el PSC en alguns temes.
Quina espera que sigui la seva contribució en aquesta legislatura?
Vivim un moment transcendental per al present dels nostres ciutadans i per a les futures generacions. La crisi sanitària ha posat de manifest les nostres debilitats en molts sectors, així com també ha posat l’accent en les transformacions que teníem pendents, que ara han passat a ser urgents. La transformació digital així com reformes en el nostre sistema econòmic i productiu no poden esperar més i no ens podem permetre no fer les coses bé. Ens hi juguem molt: comença una transformació social en l’àmbit europeu i a Catalunya hem de tornar a ser referents.
Salvador Illa no l’ha fitxat per al govern alternatiu. Li sap greu?
Com a consellera alternativa no hi soc, però l’equip de consellers i conselleres que ha format en Salvador em sembla un gran equip. Molts dels consellers i conselleres són persones amb un bagatge al Parlament, que coneixen molt bé les seves matèries. Són gent preparada. Jo estic més per aprendre a fer coses, a la part tècnica del govern alternatiu. Tots els diputats i diputades del grup ens sentim molt partícips del govern alternatiu siguem o no siguem consellers.
ADN socialista
Elena Díaz Torrevejano tenia tots els números per acabar dedicant-se a la política i fent-ho des del PSC. Criada en una família en què la política era tema de conversa durant els àpats, tenia en els pares, primer, i en el germà, després, un exemple a seguir pel que fa a la militància política. Tots tres eren afiliats al PSC i ella va seguir el mateix camí al cap d’uns anys. Va començar, com passa sovint, en les joventuts del partit, de les quals enyora l’activisme polític i la gosadia que, tal com ella mateixa reconeix, de vegades no té el seu partit. També és afiliada a la Unió General de Treballadors (UGT), en el gabinet jurídic de la qual va treballar com a economista. La política institucional l’ha duta a terme al seu municipi, Caldes d’Estrac (Maresme), d’on va ser regidora, tot just després que el seu partit en perdés l’alcaldia. Ara s’estrena al Parlament. Una mica més tard que els seus companys perquè ha estat mare per segona vegada i ha estat de baixa per maternitat. Així que en tingui l’ocasió i la canalla sigui més grandeta, assegura que reprendrà el costum de sortir a córrer, la seva manera d’esbargir-se de la feina del dia a dia i de desconnectar de la política.
Elena Díaz Torrevejano
Elena Díaz Torrevejano (Barcelona, 1985) és llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona. Té dos fills i viu a Caldes d’Estrac. És la seva primera legislatura al Parlament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.