Sororitat republicana

“Rela­ti­va­ment en molt pocs anys la causa femi­nista, que no vol dir pre­ci­sa­ment con­versió de les dones en home­nots amb fal­di­lles, ha gua­nyat tant ter­reny, que avui la dona en tots els països que volen pre­ciar-se de libe­rals, gau­deix dels matei­xos drets que l’home.” Rita Vallespí i Tor­rent, filla gran del músic tor­ro­e­llenc Joa­quim Vallespí, va escriure aquest arti­cle, clara­ment femi­nista, a la revista Empo­rion de Tor­ro­e­lla de Montgrí el 10 de gener del 1932. Amb el títol “Els nos­tres drets i els nos­tres deu­res” i publi­cat nou mesos després de la pro­cla­mació de la República, es feia un clam a la cul­tura com a eina igua­litària. Rita Vallespí havia estu­diat magis­teri a l’Escola Nor­mal de Girona i el seu per­fil exem­pli­fica la pet­jada que va supo­sar el movi­ment pedagògic de la República; també per a les dones, la pro­fessió de mes­tra esdevé un ele­ment alli­be­ra­dor.

L’impul­sor de la ree­dició digi­tal d’Empo­rion, des del 2005 i estudiós de Tor­ro­e­lla de Montgrí, Jaume Bassa Pas­qual, va fixar-se en l’arti­cle de Rita Vallespí que es publica just en el pri­mer número de la segona etapa de la revista local, després de la seva represa, un cop aca­bada la dic­ta­dura de Primo de Rivera. “Entre els anys 1932 i 1934, la Rita Vallespí escriu més arti­cles defen­sant la posició femi­nista i pro­voca un cert debat en el poble, amb algu­nes rèpli­ques de gent amb certa posició i que no com­bre­guen amb les seves idees”, recorda Bassa, que ha fet un exhaus­tiu segui­ment a l’heme­ro­teca. Explica que es defi­neix a favor de Vallespí el que serà alcalde d’Esquerra, Pere Vicens, que serà empre­so­nat el 1934 pels Fets d’Octu­bre.

A la casa de Rita Vallespí s’hi res­pi­rava molta cul­tura, recorda Bassa: “El seu pare era l’ànima de la cobla Mont­grins i ella devia tenir uns deu anys quan Tor­ro­e­lla viu el seu moment de màxima esplen­dor amb l’orfeó, l’ate­neu i el tea­tre impul­sats pel mes­tre Pere Blasi i el mossèn Fran­cesc Viver.” L’entorn en què creix Vallespí és pro­pici a les idees pro­gres­sis­tes amb relació a les dones, que també les com­par­teix amb una altra mes­tra tor­ro­e­llenca, Maria Negra. Bassa també ha inves­ti­gat el relat vital de Negra, que com a esco­lar par­ti­cipa en el congrés d’espe­ranto que s’orga­nitza a Girona el 29 d’octu­bre del 1921. Les dues impul­sen el 1932 una asso­ci­ació de dones que ano­me­nen Cen­tre Femení de Cul­tura. No ho tenen fàcil. Així, Maria Negra escriu un arti­cle el 24 d’abril del 1932, “Volem com­prensió”, en què deixa clar que no els mou la política sinó que les dones siguin “consciències for­tes al mateix temps que com­ple­ta­ment lliu­res i capa­ces” a través de l’edu­cació i la cul­tura. I posa un ultimàtum: diu que dimi­tirà “el dia que hi hagi algú que intenti afi­liar la soci­e­tat a un par­tit deter­mi­nat”. I recorda, al lec­tor home, que no ha de témer ni aco­var­dir-se d’aquest “afany de les dones” per “ser útils a la soci­e­tat”. Van haver d’afe­gir l’“Esport” al nom de l’enti­tat perquè el FC Montgrí els ajudés econòmica­ment. Entre les acti­vi­tats que van fer hi ha una exhi­bició de bàsquet, el maig del 1933, i vet­lla­des tea­trals a l’Ate­neu Montgrí. L’asso­ci­ació es va man­te­nir activa fins que les seves dues impul­so­res van mar­xar de Tor­ro­e­lla perquè van obte­nir plaça de mes­tra a Bar­ce­lona, en el cas de Rita Vallespí, i a Vila­ve­nut, Maria Negra. La seva des­vin­cu­lació del poble va fer que el Cen­tre perdés el tarannà pro­gres­sista i que s’acabés dis­so­lent el 1934. Amb la repressió fran­quista, Rita Vallespí va ser depu­rada. No va poder tor­nar a exer­cir de mes­tra fins al 1944, a l’Escala.

El Cen­tre Femení de Cul­tura i Esport tor­ro­e­llenc és l’únic de què, sense fina­li­tats polítiques, se’n te constància a les comar­ques giro­ni­nes dels anys trenta. En certa manera s’emmi­ra­lla en l’espe­rit d’ins­ti­tu­ci­ons feme­ni­nes com el Lyceum Club o el Club Femení d’Esports de Bar­ce­lona. Estan pen­sats com a cen­tres cul­tu­rals per for­mar les dones, però també són la porta d’entrada a la vida pública. “És el moment dels clubs, dels ate­neus, de tot allò que per­meti a la dona d’adqui­rir o de prac­ti­car allò que l’acos­tumi al debat, a la inter­venció directa i per­so­na­lit­zada”, des­ta­cava la pre­si­denta del Lyceum Club, Carme Mon­to­riol, a La Ram­bla el 9 de gener del 1933.

L’últim escrit a l’heme­ro­teca de Rita Vallespí és al lli­bre de la festa major de Tor­ro­e­lla del 1985 evo­cant els records fami­li­ars i dels Mont­grins.