CRISTÒFOL GIMENO IGLESIAS
PSC
“Si vens d’un poble petit toques més de peus a terra”
Alcalde de Castellgalí, de 2.000 habitants, vol aportar una visió més pragmàtica del país
Les comunicacions i l’especificitat de la Catalunya Central
Envoltat de la família
Cristòfol Gimeno respon a la proposta d’escollir una imatge de l’àmbit personal per il·lustrar l’entrevista amb una imatge d’uns nou anys enrere amb la seva família a Estocolm. En aquesta ciutat des de fa 9 anys hi viu el fill gran, Genís; la resta de la família la componen “la Laura, el Marcel i la Gal·la, la petita de la casa”, diu el diputat. “Són la meva energia i força en tot moment”, assegura Gimeno.
Els tempos del Parlament són molt lents, hi ha debats que potser s’allarguen sense aportar gaire més
A l’alcaldia ets propietari dels teus encerts i errors, a l’àmbit nacional hi influeixen altres factors
El 2014 va fer una primera incursió al Parlament substituint Jaume Collboni al final d’aquella legislatura, però no va repetir posteriorment; per què ara sí?
A les eleccions del 2015 i el 2018 no em vaig presentar. En aquestes últimes ho he fet perquè tenia més disponibilitat, teníem una situació més consolidada des del punt de vista territorial i per tant creia que era el moment de tornar-hi, amb ganes i força.
Més de trenta anys a la política local i vint-i-dos a l’alcaldia de Castellgalí. Com va començar?
Vaig començar a implicar-me en política al meu poble i a partir d’aquí vaig estar dotze anys de regidor a l’oposició i ara ja en fa vint-i-dos que soc alcalde. Tot s’inicia amb la voluntat de treballar pel poble, pels veïns i veïnes que tinc més a prop, i la progressió va ser natural, em vaig anar implicant també en l’àmbit comarcal. Els bons resultats et donen força i una consolidació que et referma en la decisió que vaig prendre en el seu moment i amb ganes de seguir.
Sempre al PSC?
Sí, de fet el primer mandat a l’oposició no era militant del partit però a partir del 1989 m’adhereixo al PSC des de la base i de mica en mica m’he anat implicant en la federació del Bages, Berguedà i Solsonès i fent feina també a nivell orgànic. Des de fa gairebé 10 anys també soc president d’aquesta federació, coordinant els companys i companyes en aquesta part de la Catalunya Central, ara ja amb la mirada posada en les municipals del 2023 i amb la voluntat de fer-hi créixer el PSC.
Si no havia anat abans al Parlament és perquè fins ara el partit no li havia demanat de fer el pas?
El partit però el territori també. A partir d’un cert moment passes a representar territorialment un àmbit. És interessant, tens contacte directe amb decisions que es prenen, tens més capacitat i influència. Ho acaba validant el partit i tu ho acabes acceptant, però la proposta neix de baix, del territori.
L’alcalde d’un municipi d’uns 2.000 habitants aporta una veu diferent al Parlament?
Crec que sí, sempre dic –i no és que els altres no ho facin– que toquem de peus a terra. Quan acabes de parlar amb els veïns i veïnes del teu poble i vas al Parlament portes un punt de vista més del dia a dia. A més som un territori que requereix que se’ns tingui en compte i que s’hi prenguin una sèrie de decisions. Sent un alcalde de poble petit, on a vegades et trobes tots els problemes sobre la teva taula, quan es presenten propostes de llei veus que certs debats tenen sentit i altres potser no tant. Tens molt clar i interioritzat que has de treballar per la gent, intentar millorar la seva vida o com a mínim mirar de fer que no els vagi pitjor.
Es nota, entre els parlamentaris, els que d’alguna manera “veniu de poble”?
Sí que es nota. A veure, es nota una mica, tampoc som bitxos raros. Però quan sembla que hi ha aquesta necessitat de fer discursos polítics que possiblement tenen el seu sentit però no aporten solucions, en veus de tots els colors. Hi ha qui té més aquesta visió del discurs ideològic i nosaltres ho veiem des d’un punt de vista més pragmàtic.
Cap incompatibilitat per portar alcaldia i Parlament? Com s’organitza?
Sobretot tenint un bon equip de govern i un bon equip tècnic a l’Ajuntament des de fa molts anys i consolidat. I, per part meva, doncs fent moltes hores. Es tracta de compaginar-ho, estar molt en contacte, i treballar matins i tardes. Quan no estava al Parlament encara tenia alguna tarda lliure, ara els dissabtes també toca ser-hi. Dedicació, implicació i estar pendent, perquè en un poble petit hi has d’estar a sobre.
Com es desplaça i com troba les comunicacions?
És una de les qüestions que hem de millorar. Hi ha dies que agafo el cotxe i quan hi ha dos dies de ple al Parlament i haig d’estar-hi agafo el tren a Sant Vicenç de Castellet, baixo a Barcelona, i a vegades em quedo a dormir. Perquè si acabes a les set o les vuit del vespre, anar cap amunt, i a les nou del matí l’endemà torna a començar el ple, a part de matinar, una hora per anar i una altra per tornar no te les treu ningú. En aquests casos vaig amb Rodalies, amb l’R4, unes Rodalies on fan falta millores, perquè les vies de comunicació, la C-55 i la connexió viària entre la Catalunya Central i l’àrea metropolitana, s’han de millorar també.
Quines diferències destacaria entre els debats al Parlament i al consistori?
No hi ha molta diferència. En un ajuntament es parla de coses molt concretes, de si el fanal a tal carrer no funciona, d’un forat en una vorera; potser no són debats tan profunds però són molt importants. Una diferència és que al Parlament a vegades tens la sensació que els debats s’allarguen sense aportar-hi gaires coses. Entenc que cal fixar la posició d’un grup, però potser amb dos minuts es faria i no en caldrien cinc o deu. Els tempos i les dinàmiques del Parlament són molt lents per arribar a veure una llei que s’aprovi. Els ritmes són el que has d’acabar d’assimilar i aquí és on aquesta veu diferent del dia a dia és el que podem aportar des d’un poble petit.
Portaveu de la comissió d’Afers Institucionals, membre de la d’Agricultura. Quines intervencions ha fet fins avui?
Unes quantes. A més, en la comissió d’Educació –que no hi soc– he presentat propostes de resolució d’àmbit territorial, reclamant la construcció d’equipaments educatius al Bages; també a la de Territori per a millores a la C-55. Evidentment, a la CAI i a l’hemicicle, on em va tocar fixar la posició del partit sobre la paga extra del 2014 per als funcionaris.
Ara els seus electors són més exigents?
Sí. La gent interactua més amb mi, m’interpel·la, mails més nombrosos i de procedències diferents, ja que el meu àmbit territorial és Bages, Berguedà (on hi ha sis dels municipis més petits de Catalunya) i Solsonès. Et trobes problemes molt diferents i cal estar-hi a sobre.
Preveu una etapa llarga al Parlament com la que porta a l’Ajuntament?
Per què no? És clar que en aquest nivell tot és més volàtil, hi ha molts factors que hi intervenen. A l’alcaldia ets propietari dels teus encerts i errors, a l’àmbit nacional hi influeixen altres factors, però sí que intentaré fer-ho tan bé com pugui, consolidar-me i tenir-hi continuïtat.
No l’he trobat a les xarxes socials.
No hi soc, però m’hi posaré. No ho he trobat a faltar en altres moments, però sé que ara m’hi hauré de posar gairebé per obligació.
Forjat en la política local
Es va iniciar en la política presentant-se a les llistes electorals municipals del seu poble el 1987 i des d’aquell moment ha passat per totes les caselles de l’activitat política a l’àmbit local: regidor a l’oposició, al govern municipal, alcalde, conseller comarcal del Bages abans de ser-ne president i tot plegat també combinant-ho amb càrrecs orgànics al partit (PSC), fins al punt de presidir des de fa 10 anys la federació territorial (Bages, Berguedà i Solsonès) d’aquesta formació a l’anomenada Catalunya Central. No pensa renunciar a la seva implicació a l’Ajuntament i al territori pel fet de ser ara al Parlament, al contrari: a tall d’exemple explica que, després de parlar amb l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà (al Berguedà, un dels municipis amb menys habitants de Catalunya), hom s’adona de la diversitat de problemes que hi ha al país i creu que en aquest sentit pot aportar una veu diferent al Parlament com a alcalde d’un poble amb poc més de 2.000 habitants.
Cristòfol Gimeno
Nascut el 1964 a Castellgalí (Bages) i casat fa 31 anys, té dos fills (27 i 23 anys) i una filla (19 anys). “Cal qualitat en lloc de quantitat”, diu respecte a la compaginació de la vida familiar i l’activitat política.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.