Política

Polònia construirà un mur fronterer amb Bielorússia

Anuncia l’aixecament d’una tanca de 2,5 metres d’alçària

Varsòvia i els veïns bàltics acusen Lukaixenko d’impulsar una “guerra migratòria” en represàlia per l’acollida de líders opositors al seu règim

Polònia vol el seu propi mur fronterer per als 418 quilòmetres que la separen de la Bielorússia d’Aleksandr Lukaixenko. Un mes després que Lituània comencés a “militaritzar” la seva frontera amb l’anomenada última dictadura europea, Varsòvia intenta protegir-se del que, com els seus veïns bàltics, qualifiquen de “guerra migratòria” engegada des de Minsk, la capital bielorussa. Tot arrenca de l’asil concedit per Lituània als líders opositors al règim de Lukaixenko. La més destacada és Svetlana Tikhanóvskaia, exiliada a aquest país des de fa més d’un any, arran de les eleccions denunciades com a fraudulentes amb què Lukaixenko va voler eternitzar el seu poder. Ella i uns quants dissidents més han convertit aquest país bàltic en la base d’operacions des d’on estenen la seva acció internacional contra el règim bielorús. Lituània, amb 679 quilòmetres de frontera amb Bielorússia, va experimentar el que ha denunciat com a “guerra migratòria” a mitjans de juliol. De cop, arribaven al país, afavorits per l’alliberament de visats des de Bielorússia, un nombre creixent de migrants iraquians, afganesos i de països africans. Més de 4.000 en unes quantes setmanes, sis cops més del que seria habitual en aquests passos fronterers, generalment poc controlats.

A aquesta situació, que Lituània va denunciar a Brussel·les, va afegir-se el desviament cap a Minsk d’un avió comercial on volava un dissident, que va quedar detingut a Minsk. Les tres repúbliques bàltiques –Estònia i Letònia, a més de Lituània– van aixecar la veu i van reclamar sancions més dures de la UE contra Lukaixenko. La resposta d’aquest va ser més i més pressió migratòria a les fronteres, que els països afectats passaven a reforçar amb més i més presència militar.

Polònia, generalment aliada dels bàltics quan es tracta de pressionar contra Minsk o advertir contra Moscou, va entrar a la següent fase amb l’acollida al seu territori de l’atleta bielorussa Kristsina Tsimanuskaia. La velocista va deixar els Jocs Olímpics de Tòquio després de denunciar amenaces i un intent de segrest de Minsk per haver donat suport a la dissidència. El seu rostre va esdevenir el següent símbol de l’oposició, marcada pels lideratges de dones com Tikhanóvskaia.

Varsòvia assegura ara que pateix una pressió inhabitual a la frontera per part d’immigrats empesos pel règim de Lukaixenko. “Aixecarem una frontera sòlida, de dos metres i mig”, escrivia el ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak, a través del seu compte a Twitter.

Tant Polònia com Lituània havien defensat polítiques migratòries restrictives molt abans de la “guerra” que atribueixen a Lukaixenko. Varsòvia s’ha tancat a tots els repartiments de refugiats proposats per Brussel·les o per pressions d’Alemanya, el soci europeu que més demandants d’asil ha acollit en les successives crisis migratòries. Ara ho argumenta amb el deure que té de protegir les fronteres exteriors de la UE, una situació que compara amb la que es viu a Itàlia o Grècia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.