Política

La UE aposta perquè els refugiats es quedin a la regió

Brussel·les replica la fórmula del 2015 i pagarà els països veïns de l’Afganistan perquè acullin els afganesos que fugen

El club europeu està preocupat per un possible augment del flux migratori

L’ope­ració d’eva­cu­ació a Kabul s’ha aca­bat i ara toca una fase més amarga i com­plexa: sal­var els afga­ne­sos que han que­dat enrere. La Unió Euro­pea ja pre­para la car­tera per aju­dar-los, però els vol lluny de casa. Segons el Finan­cial Times, Brus­sel·les pla­neja donar uns 600 mili­ons d’euros a països veïns com ara el Pakis­tan, l’Uzbekis­tan, el Tad­jikis­tan o, fins i tot, l’Iran perquè acu­llin refu­gi­ats.

“Hem d’evi­tar que la gent s’embar­qui en rutes con­tro­la­des per tra­fi­cants per arri­bar a Europa”, va defen­sar ahir l’euro­co­missària de l’Inte­rior, Ylva Johans­son, després de man­te­nir una reunió d’urgència amb els minis­tres de l’Inte­rior de la UE per abor­dar la crisi a l’Afga­nis­tan des del punt de vista migra­tori. És el que més pre­o­cupa el bloc, trau­ma­tit­zat per les arri­ba­des el 2015 arran de la guerra a Síria.

En les últi­mes set­ma­nes, els països de la UE han eva­cuat entorn de 15.000 afga­ne­sos que havien col·labo­rat amb ells i les seves famílies. També algu­nes dones “fis­cals, acti­vis­tes i artis­tes”, segons Johans­son. Però hi queda molta gent en risc, espe­ci­al­ment dones i nenes.

La Comissió Euro­pea asse­gura que, de moment, “no hi ha gai­res movi­ments” de per­so­nes a la regió i que, de fet, molts afga­ne­sos estan desis­tint en l’intent de mar­xar ara que els EUA han reti­rat totes les seves tro­pes. Per això insis­tei­xen que la “màxima pri­o­ri­tat” ha de ser l’ajuda huma­nitària al país: “La millor manera de pre­ve­nir una crisi migratòria és pre­ve­nir una crisi huma­nitària.”

L’exe­cu­tiu comu­ni­tari pretén des­ti­nar 200 mili­ons d’euros a les orga­nit­za­ci­ons que hi puguin ope­rar. “Encara hi ha mol­tes coses que podem fer per donar suport a l’Afga­nis­tan”, va asse­gu­rar ahir Johans­son, mal­grat reconèixer que els tali­bans no han garan­tit que els faci­li­ta­ran la feina, cosa que va en el seu interès per evi­tar un col·lapse.

En qual­se­vol cas, la UE no vol que es repe­teixi la situ­ació del 2015 i ja es pre­para per con­te­nir els afga­ne­sos que acon­se­guei­xin sor­tir del país. “La Unió Euro­pea reforçarà el seu suport a ter­cers països, en par­ti­cu­lar els països veïns i de trànsit, que acu­llin un gran nom­bre de migrants i refu­gi­ats”, afirma el comu­ni­cat con­junt dels Vint-i-set publi­cat després de la reunió. No con­fir­men quants diners hi des­ti­na­ran, però la CE pre­veu uns 600 mili­ons d’euros. La xifra dista molt del que ha pagat aquests últims anys a Ankara per fer-se càrrec dels refu­gi­ats: 6.000 mili­ons d’euros.

Si bé alguns països van recla­mar ahir més soli­da­ri­tat euro­pea cap als afga­ne­sos que veuen en perill la seva vida i els seus drets, a la UE gua­nya pes la pre­o­cu­pació per un supo­sat aug­ment de “la immi­gració il·legal”, un terme que s’esmenta fins a cinc vega­des en la decla­ració sobre la situ­ació a l’Afga­nis­tan.

S’imposa, doncs, l’ala més dura, que ahir encapçala­ven Àustria, Dina­marca i la República Txeca. “Que­deu-vos allà i dona­rem suport a la regió per aju­dar la gent”, van dir els seus minis­tres de l’Inte­rior en una com­pa­rei­xença con­junta.

Sense quo­tes

En aquest clima, ni tan sols es va par­lar de quo­tes. Tot i que el govern ale­many està a favor d’accep­tar sol·lici­tants d’asil, s’oposa a fixar el nom­bre de per­so­nes que cada país de la UE hau­ria d’adme­tre. “Aques­tes xifres òbvi­a­ment tenen un efecte crida”, opina el minis­tre de l’Inte­rior d’Ale­ma­nya, Horst See­ho­fer.

LA XIFRA

600
milions d’euros
és el que Brussel·les planeja donar als països veïns de l’Afganistan.

El Pakistan preveu un govern de “consens” aviat

El Pakistan va afirmar ahir que els talibans formaran un govern de “consens” els pròxims dies i va demanar a la comunitat internacional que no abandoni l’Afganistan, després de la retirada completa de les tropes nord-americanes del país. “L’ajuda humanitària ha d’entrar. No permetem el col·lapse econòmic de l’Afganistan”, va dir el ministre d’Exteriors pakistanès, Shah Mehmood Qureshi, des d’Islamabad juntament amb el seu homòleg alemany, Heiko Maas. El Pakistan ha mantingut relacions amb els talibans els últims vint anys, uns contactes que van portar els Estats Units, en més d’una ocasió, a assenyalar Islamabad per ajudar els aleshores insurgents.

La Creu Roja mantindrà la seva tasca al país

redacció

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va assegurar ahir que mantindrà la tasca humanitària a l’Afganistan després del final de les evacuacions internacionals i l’arribada del nou règim talibà. El cap de la delegació del CICR a l’Afganistan, Eloi Fillion, va manifestar que espera reactivar les activitats al país un cop els talibans formin un govern amb el qual puguin coordinar la seva tasca humanitària. L’organització va establir durant les dècades de presència a l’Afganistan una “xarxa àmplia i imparcial de contactes” que els han permès operar sense problemes al país, uns contactes que “són aquí”, però que es desconeix si continuaran sent operatius.

Una exalcaldessa afganesa demana solidaritat

redacció

Zarifa Ghafari, activista i exalcaldessa de Maidan Sahar, capital de la província afganesa de Vardak, va demanar ahir des d’Alemanya, on està refugiada, la “solidaritat” de les “dones de tot el món” davant la tragèdia del seu país i va advertir que la presa del poder pels talibans posa en perill “la nació sencera”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia