Somriu, l’Eva Parera, quan diu que la primera i última vegada que la gent la veurà amb camisola és en la fotografia que acompanya aquestes pàgines. Però aquest no és el motiu de l’elecció de la fotografia, sinó el somriure de satisfacció i, sobretot, la medalla que li penja del coll. La imatge recull el primer triomf personal de la joveníssima Eva Parera en aquesta vida i, per a una persona que confessa que és “molt competitiva”, aquesta primera victòria personal és una fita per ser recordada la resta de la vida. La imatge és feta a la pista de gel del Futbol Club Barcelona, on va aprendre a patinar quan el seu pare, Anton Parera, era el gerent de la institució. Del seu pare només en té bones paraules i, també en clau de competitivitat, valora en gran mesura l’evolució personal que va tenir quan, sense estudis universitaris, va passar de treballar en un taller mecànic de reparació de vehicles a ser un home respectat en el món de l’empresa.