Política

Vint anys de fracàs nord-americà

L’Afganistan i l’Iraq queden desballestats després de les invasions dels EUA en resposta a l’11-S

L’ocupació esperona gihadistes de tot el món mentre l’extrema dreta rebutja els refugiats als estats ocupants

Van con­ver­tir avi­ons comer­ci­als en armes de des­trucció mas­siva després de segres­tar-los amb petits gani­vets, llau­nes i esprais de pebre. Totes les dinou per­so­nes que for­ma­ven part de l’ope­ració van poder pas­sar els con­trols mal­grat haver-se entre­nat als Estats Units, on la intel·ligència ja tenia acti­va­des les aler­tes d’un poten­cial atemp­tat inte­grista. Els atacs con­tra les Tor­res Bes­so­nes i con­tra el Pentàgon de l’11 de setem­bre del 2001, amb 2.977 vícti­mes mor­tals, van ser els més mortífers mai come­sos con­tra la pri­mera potència mun­dial. La Casa Blanca, humi­li­ada i ferida per una ofen­siva per­pe­trada per una majo­ria de per­so­nes pro­vi­nents de l’Aràbia Sau­dita, va aixe­car la ban­dera de la lluita con­tra el ter­ro­risme i pel progrés dels drets humans per envair l’Afga­nis­tan i l’Iraq, el 2001 i el 2003, res­pec­ti­va­ment.

Els dos països aca­ba­rien des­ba­lles­tats i engo­lits pel con­flicte, sent un forat negre on la població local pateix tot tipus de vio­la­ci­ons sota lide­rat­ges cor­rom­puts i finançats pels EUA, i esde­ve­nint la ins­pi­ració i el feu d’una nova for­nada de milícies inte­gris­tes enra­bi­a­des amb Occi­dent.

Nou dies després dels atacs, George Bush fill va cri­dar a fer “la guerra con­tra el ter­ror glo­bal”. L’objec­tiu, deia, era llançar una inter­venció mili­tar a l’Afga­nis­tan per atra­par i dur davant de la justícia el grup inte­grista Al-Qaida, orga­nit­za­dor dels atacs de l’11-S, i el seu líder, Ossama bin Laden, empa­rats pels tali­bans. El Congrés nord-ame­ricà va ator­gar al govern plens poders per ata­car el país cen­tre­asiàtic. La inter­venció va pro­vo­car la fugida imme­di­ata dels tali­bans que con­tro­la­ven el país i dels inte­gris­tes d’Al-Qaida que allot­ja­ven.

La coa­lició inter­na­ci­o­nal, con­ver­tida en força ocu­pant, va posar al poder els seus nous ali­ats locals, que abans del domini talibà havien sub­mer­git Kabul en una guerra civil men­tre es dis­pu­ta­ven el poder. La inter­venció, reves­tida amb la defensa de les lli­ber­tats de les dones afga­ne­ses, proveïa la soci­e­tat civil d’unes auto­ri­tats sectàries que divi­dien la població men­tre s’embut­xa­ca­ven quan­ti­tats astronòmiques. L’Afga­nis­tan que­dava con­dem­nat a repe­tir la seva història recent: men­tre els senyors de la guerra ocu­pa­ven el poder, ara empa­rats per Occi­dent, i gau­dien d’una impu­ni­tat il·limi­tada, els tali­bans, des de la rere­guarda, aga­fa­ven impuls, pre­pa­rant una tor­nada al poder que es cul­mi­na­ria l’agost del 2021.

Demos­tració de força

Però per a l’admi­nis­tració de Bush, envair l’Afga­nis­tan no era una res­posta a l’altura de Was­hing­ton. Alguns dels seus mem­bres ja men­ci­o­na­ven la pos­si­bi­li­tat de fer una demos­tració de força a l’Iraq abans de l’11-S, i ho man­te­nien després. L’ales­ho­res secre­tari de Defensa, Donald Rum­self, ho adme­tia: “Neces­si­tem bom­bar­de­jar alguna cosa per demos­trar que som forts i que no ens dei­xa­rem pres­si­o­nar per aquests atacs.” L’octu­bre del 2002, una nova auto­rit­zació extra­or­dinària del Congrés ava­lava l’ofen­siva con­tra l’Iraq, fona­men­tada en la supo­sada pos­sessió d’armes de des­trucció mas­siva.

L’escep­ti­cisme de l’ONU no va atu­rar els nord-ame­ri­cans, com tam­poc va fer-ho el vere­dicte dels ins­pec­tors inter­na­ci­o­nals, que, rebuts per l’admi­nis­tració del dic­ta­dor Sad­dam Hus­sein, van ser incapaços de cor­ro­bo­rar les acu­sa­ci­ons de Bush, cega­des per l’interès en el petroli ira­quià.

El 20 de març del 2003, qua­tre dies després de la cimera de les Açores, pro­ta­go­nit­zada per Bush, el britànic Tony Blair i l’espa­nyol José María Aznar, van envair l’Iraq. El país va patir una de les inva­si­ons més des­truc­ti­ves de la història. La coa­lició inter­na­ci­o­nal va ins­tau­rar un sis­tema de poder mai prac­ti­cat a Bag­dad després de des­ba­lles­tar l’estat sen­cer, inclo­ent-hi fun­ci­o­na­riat i cos­sos de segu­re­tat, cre­ant un buit de poder. La violència de l’ocu­pació –655.000 ira­quians morts durant els pri­mers tres anys, segons The Lan­cet– se sumava a la guerra sectària, amb grups musul­mans sun­ni­tes i xiïtes enfron­tant-se entre si.

El des­con­trol va per­me­tre que grups com Al-Qaida tro­bes­sin terra fèrtil per reclu­tar extre­mis­tes d’arreu del món, enllu­er­nats per la guerra con­tra l’ocu­pant Occi­dent. Va ser també el cas d’Estat Islàmic, que va arri­bar a fer-se fort al nord de l’Iraq –i de bona part de Síria– entre el 2014 i el 2017, ate­mo­rint espe­ci­al­ment les mino­ries, com els yazi­di­tes o els cris­ti­ans. La guerra per alli­be­rar Mos­sul va supo­sar la mort de 10.000 civils.

Avui, és un con­sens entre els experts que la invasió de l’Iraq ha con­tribuït nega­ti­va­ment a “la guerra con­tra el ter­ror”. L’ofen­siva de Bush i la seva apa­rença de cro­ada santa queia en el joc dels extre­mis­tes isla­mis­tes, que veien la resistència com una guerra reli­gi­osa i que tenien en l’Iraq un punt on cen­trar la seva lluita.

Hi ha altres con­seqüències glo­bals: la lluita con­tra el ter­ror ha ser­vit d’excusa als EUA i altres països per vio­lar drets humans i per­se­guir opo­si­tors polítics. Men­tre, als estats que par­ti­ci­pa­ven en la invasió de l’Afga­nis­tan i de l’Iraq, l’extrema dreta capi­ta­litza l’exili dels refu­gi­ats per impul­sar la xenofòbia en un cer­cle que con­ti­nua rodant; ara, amb la nova onada d’exi­li­ats afga­ne­sos.

LES FRASES

Necessitem bombardejar alguna cosa per demostrar que som forts
Donald Rumself
Secretari de Defensa dels EUA del 2001 al 2006
La guerra contra el terror no acabarà fins que tots els grups terroristes globals hagin estat vençuts
George W. Bush
President dels EUA 2001-2009
655.000
iraquians
van morir els primers tres anys des de la invasió de l’Iraq, el 2003, segons la revista ‘The Lancet’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia