lA CRÒNICA
“Jo no me n’avergonyeixo”
Dilluns passat es van complir 4 anys dels plens del 6 i el 7 de setembre, dues jornades maratonianes al Parlament en les quals es van votar les lleis per fer efectiva la independència. I ahir, en el dilluns número 205 de concentració a la plaça del Vi, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, convidada per l’entitat Dones Republicanes , que s’encarregava del contingut de l’acte i que volia que abordés qüestions com ara la independència, la repressió i el feminisme, va “tenir la necessitat de parlar” d’aquelles dues sessions del 2017. “N’estic tipa de sentir mentides i tergiversacions d’aquells plens”, va manifestar Forcadell amb veu inicialment tremolosa però ferma i que anava guanyant força i ímpetu en cada frase: “En aquell ple es van respectar totes les opinions i es van sentir totes les veus. És mentida que no es va complir el reglament del Parlament.” Com a independentista, va recordar Forcadell, “no m’avergonyeixo, al contrari, estic orgullosa d’haver defensat la sobirania del Parlament, estic orgullosa que en aquell ple, malgrat les intromissions de l’oposició, es pogués votar”. En el seu discurs Girona, interromput pels aplaudiments, Forcadell va repetir el missatge, “alt i clar”, d’haver evitat que “la censura entrés al Parlament”.
De l’orgull de defensar la llibertat d’expressió a altres vergonyes que va enumerar Forcadell: “Des dels polítics corruptes al rebut de la llum, que és el més car d’Europa, els desnonaments de famílies vulnerables que enriqueixen fons voltor, o el menysteniment cap a la llengua catalana.” La vergonya d’aquells dos dies de principis de setembre del 2017 són també, va recordar Forcadell enllaçant amb el feminisme, “els comentaris masclistes” que li van “adreçar alguns dels diputats”. “Però no va passar res, ningú va dir res i els plens van continuar”, hi va afegir.
Tot agraint en nom propi i també en el de la Dolors Bassa, la qual no va poder ser ahir al vespre a la plaça,“el suport, l’escalf i l’estima” dels concentrats cada dilluns a Girona per la seva perseverança, Forcadell va destacar que la presó no els ha canviat les conviccions republicanes i independentistes, però sí que l’ha feta més feminista: “L’aprenentatge de la presó m’ha fet veure que fins que les dones no estiguem als llocs de decisió social, política, econòmica, el món no millorarà.” I va tornar a repetir quin és l’objectiu: “Entre tots construir una república catalana, lliure, independent i feminista.” A l’inici, i abans de defensar la seva actuació fa quatre anys, va demanar un aplaudiment pel retorn a casa dels exiliats mencionant el nom de cada un d’ells, començant pel del president Puigdemont.