Campdepadrós diu que el debat sobre monarquia i autodeterminació no derivava de la declaració del 2015 anul·lada pel TC

L’exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els debats parlamentaris del novembre del 2019 sobre monarquia i autodeterminació no desenvolupaven la resolució del 2015 anul·lada pel Tribunal Constitucional perquè no tenien valor jurídic i eren merament declaratives.

Segons ha declarat com a investigat, la resolució del TC era “ambigua” i els lletrats de la cambra van considerar que havia de predominar la llibertat d’expressió.

Campdepadrós està investigat per desobediència juntament amb l’expresident de la cambra Roger Torrent, l’exvicepresident primer Josep Costa i l’exsecretària quarta de la Mesa Adriana Delgado.

En la seva querella, la fiscalia acusa Campdepadrós, Torrent, Costa i Delgado de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.

El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.