Una foto i un diàleg que va per llarg
Aragonès i Sánchez reprenen la taula de negociació i coincideixen que estan molt lluny i caldrà temps perquè doni fruits
L’espanyol diu que ni l’amnistia ni el referèndum són “possibles”, i el català refusa parlar de l’agenda del retrobament
Habemus de nou diàleg. Això sí, pot anar per llarg. Els presidents català, Pere Aragonès, i espanyol, Pedro Sánchez, van reiniciar ahir la taula de negociació entre governs després d’una reunió prèvia al Palau de la Generalitat en què van constatar que les posicions de partida estan molt allunyades però que la voluntat mútua és trobar una solució pactada al conflicte polític. Per demostrar-ho, en una jornada amb poques concrecions que va tornar a anar molt de símbols, fins i tot Sánchez va acabar accedint a fer-se una foto assegut a la taula. Tots dos presidents encara van coincidir en un últim punt, conseqüència dels anteriors: si es vol que doni algun fruit, la negociació requerirà temps. Molt de temps. “Treballarem sense pressa, sense pausa i sense terminis; hem d’avançar sense posar dates per resoldre el conflicte”, va resumir Sánchez en la compareixença posterior a la galeria gòtica del Palau. I Aragonès, pocs minuts després, no el va pas desmentir, tot i ser conscient que la feina de l’òrgan se sotmetrà a una avaluació contínua i que té pactat amb la CUP que en menys de dos anys ell mateix haurà de passar revàlida al Parlament. “Temps, perseverança i unitat”, era la seva recepta ara. “Ens autoexigim resultats, però ens importen més les concrecions i avenços que terminis molt exactes”, va raonar, mentre recordava la complexitat d’una negociació en què la sobirania és sobre la taula.
La reunió entre Aragonès i Sánchez va durar una hora i tres quarts, però no va servir per atansar-se en res, sinó perquè cadascú refermés el punt de partida propi. “Les imatges són importants des del punt de vista polític; que se celebri una trobada entre delegacions de dos governs té una enorme potència de missatge polític que volem superar aquesta situació i mirar endavant”, va reconèixer sense manies Sánchez quan se li va preguntar de què havien parlat, doncs, durant tanta estona. “El substantiu és que s’està celebrant la reunió i que ens hem reunit els dos presidents, i cadascú ha defensat la seva posició i ha escoltat l’altre per superar els fets del 2017”, va destacar. També Aragonès va incidir més que res en el valor del “reinici” en si. “Fins fa molt poc era impensable que hi hagués aquest reconeixement com a subjecte polític per part del govern de l’Estat”, va subratllar, tot recordant el “clam majoritari del Sit and Talk” en les multitudinàries protestes posteriors a la sentència a l’1-O.
Una fotografia i molt bona voluntat per part de tothom, doncs, però ben poca cosa més va sortir de la cimera d’ahir. Aragonès va reconèixer el gest dels indults, però va tornar a plantejar a Sánchez que la solució que demana una gran majoria de la societat catalana implica l’amnistia –“no s’ha aturat la criminalització del moviment independentista”, va recordar, cosa que és un “obstacle evident” per a la resolució del conflicte– i l’autodeterminació. Així, ja va avançar que “en algun moment de la negociació” tornaran a plantejar que hi ha vies en l’actual marc legal de convocar un referèndum, que veu com la “fórmula més inclusiva”, que pregunti sobre la independència de Catalunya.
Sánchez, però, va reiterar que per al seu govern, ras i curt, “ni el referèndum ni l’amnistia són possibles”. Tal com havia fet dilluns a TVE, de fet, va argumentar que, si els espanyols viuen junts, el que sigui Espanya ho han de decidir “tots, i no només una part”. “El referèndum ha de ser sobre la independència de Catalunya, i ho ha de decidir Catalunya”, va contestar després Aragonès, que, tot i l’evident topada, encara en va treure una conclusió positiva: “Això demostra que estem molt lluny, i per això té sentit que seguem i en parlem.”
Començar pel més fàcil
Com que per aquí ja es veu que és impossible acordar res, Sánchez va reclamar començar a parlar per qüestions en què puguin tenir “posicions més properes”. I és aquí on, com a proposta oficial del govern espanyol per a Catalunya, va fugir d’estudi per parlar de la superació de la pandèmia, la recuperació econòmica justa i la “gran oportunitat” dels fons europeus com a preocupacions comunes, i va plantejar una “agenda del retrobament” que surt de l’anàlisi, actualitzada, de les 45 demandes sectorials de tot tipus que els presidents Mas, Puigdemont i Torra van posar sobre la taula de La Moncloa al llarg dels últims 10 anys. “N’hi ha una, el referèndum, en què no estem d’acord, però en les altres 44 podem avançar”, va subratllar Sánchez. És clar que no sembla que tampoc tingui gaire recorregut aquesta proposta, com a mínim dins la mesa represa ahir. I és que Aragonès no va poder ser més clar en la seva resposta: “Són punts d’àmbits sectorials diversos, i s’han de tractar en la comissió bilateral; el conflicte polític va d’una altra cosa.” Segons la nota que va emetre després el govern, també els dos únics negociadors catalans, els consellers Laura Vilagrà i Roger Torrent, van deixar clar durant la reunió posterior amb els quatre ministres de la delegació estatal –Yolanda García, Félix Bolaños, Isabel Rodríguez i Miquel Iceta– que en la taula s’hi han de tractar “únicament” qüestions relacionades amb la solució política al conflicte, i no pas altres aspectes sobre inversions, infraestructures o competències.
Aragonès, en tot cas, troba que el primer que és imprescindible ara és “construir confiances” entre governs, a fi de crear un context polític més favorable perquè puguin arribar els acords. I això requereix “molt treball previ”, creu, que es farà a còpia de contactes i reunions periòdiques, algunes públiques però moltes altres “discretes” per aconseguir la “tranquil·litat” que creu necessària per afavorir que hi hagi fruits. Els presidents, així, només hi tornaran a participar públicament en el moment que calgui ratificar algun acord. En la taula d’ahir en teoria s’havien de fixar les condicions i la metodologia de la negociació, tot i que Sánchez ja va advertir que, d’això, encara se n’hauria de continuar parlant en les properes setmanes. A la sortida, les delegacions no van voler concretar els acords, i van explicar tot just que faran “reunions periòdiques” i que la feina dels equips serà “discreta”. “La reunió ha estat operativa i s’ha desenvolupat de manera constructiva”, van concloure. Això sí, encara van ratificar una altra premissa prèvia: qualsevol acord de la mesa haurà de ser “avalat” pels catalans en una votació. Sánchez ja es va afanyar a aclarir que serà sempre respectant “la legalitat democràtica i l’ordre constitucional”, i que s’hi votarà l’acord pel qual ara treballaran.
Aragonès, entretant, va cridar a treballar la “unitat d’acció”, i a enfortir i recuperar aliances dins la societat catalana. En aquest sentit, si bé encara no s’ha pogut consolidar l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, va assegurar que està “força avançat”. La taula, això sí, va renèixer coixa per la manca de mig govern, el que representa Junts, després que el president rebutgés la vigília la seva proposta d’integrants, on només figurava el vicepresident Jordi Puigneró com a membre de l’executiu. Ahir no es va moure ni una coma del que ja havia dit: vol que la delegació s’ampliï, i Junts hi té la porta oberta, sempre que, això sí, proposi consellers, perquè la taula és entre governs. Sánchez no s’hi va voler posar, almenys cara enfora, i es va limitar a expressar un “profund respecte” per la decisió.
LES FRASES
Cap aproximació tampoc pel Prat
Tot i que breument, els presidents van parlar també de l’ampliació de l’aeroport del Prat. Això sí, en van tenir prou per constatar que ara les posicions són irreconciliables. “A judici del govern d’Espanya, no hi ha una posició madura del govern català, no hi ha novetats”, va explicar Sánchez, que va confirmar que “aparca” l’ampliació planejada perquè “no hi ha el consens institucional imprescindible”. “La posició del govern espanyol ha estat molt clara, però és que qualsevol millora de les infraestructures ha de complir les lleis de protecció ambiental i els criteris de lluita contra el canvi climàtic”, va respondre Aragonès, que en va tornar a plantejar una gestió catalana. Del que no van parlar és d’un eventual suport d’ERC al pressupost de l’Estat. Aragonès ho va deslligar de la taula, si bé “tot ajuda”.
