Aliança EUA-Austràlia-Regne Unit contra la Xina al Pacífic

En un nou pas dels Estats Units per contrarestar el poder i la influència de la Xina a la regió de l’Indo-Pacífic, Washington va anunciar la matinada de dijous una nova aliança militar amb Austràlia que tindrà el suport del Regne Unit. El nou grup, sota l’acrònim d’Aukus (jugant amb les sigles en anglès dels tres països), no només compartirà informació i coneixement tecnològic, sinó que proveirà Canberra de submarins nuclears i assegurarà presència occidental en territori d’interès xinès.

“Austràlia inicia una associació de seguretat trilateral millorada amb el Regne Unit i els Estats Units per permetre una cooperació més profunda en matèria de seguretat i capacitat de defensa”, va piular el primer ministre australià, Scott Morrison, que veu l’aliança com una “oportunitat històrica” davant els “moments incerts” actuals.

L’Aukus és bàsicament una aliança que toca totes les arestes de seguretat i que defensa possibles riscos, des de la intel·ligència artificial fins a la ciberseguretat. El més significatiu, a banda del reforç de tasques i entrenaments militars conjunts, és, però, la definició d’un pla de divuit mesos per entregar a Austràlia submarins nuclears, una tecnologia “extremadament sensible”, segons la Casa Blanca, que ara per ara els EUA només compartien amb el Regne Unit.

Morrison va voler deixar clar que, en cap cas, això significa que Austràlia vulgui tenir armament nuclear.

“Es tracta d’invertir en la nostra major font de força, les nostres aliances, i actualitzar-nos per fer front a les amenaces d’avui i de demà”, va dir el president nord-americà, Joe Biden. “Es tracta de connectar els aliats i socis existents dels EUA de noves maneres”, hi va afegir.

Els nous submarins no arribaran fins d’aquí a molts anys, però l’acord assegura presència dels submergibles nord-americans i britànics en aigües del Pacífic i utilitzar Austràlia com a base.

En la presentació del pacte, cap dels líders dels tres països va citar la Xina en cap moment. No obstant això, per Biden ara mateix les “amenaces” a què fa referència es concentren en els afanys i avenços de Pequín en el context geopolític. El que vesteix de pas evident en la seva política de retorn al multilateralisme és l’abraçada a una Austràlia que fins fa relativament poc es resistia a situar-se clarament en contra dels interessos xinesos.

La demostració de força de les aliances liderades pels EUA continuarà la setmana vinent amb la cimera a la Casa Blanca amb els líders d’Austràlia, el Japó i l’Índia, els anomenats països Quad, on es coordinaran posicions comunes contra Pequín.

Com a resposta, el portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, Zhao Lijian, va atacar durament el nou acord, que evidentment veu com una aliança que afectarà el seu domini i interessos a l’Indo-Pacífic. Directament, Zhao va definir-lo com un cas “d’extrema irresponsabilitat” i va instar Washington, Canberra i Londres a “abandonar la mentalitat obsoleta de la guerra freda i els conceptes geopolítics de mentalitat estreta”. “Seguirem de prop la situació”, hi va afegir, tot advertint que, si es posa en risc la “pau i l’estabilitat regional”, només aconseguiran “perjudicar els seus propis interessos”.