RAÚL MORENO MONTAÑA
PSC
“Ara hi ha més capacitat d’arribar a acords”
“Quan s’està acostumat a treballar pels altres, la política és un espai fantàstic per poder-ho fer”
“No ens podem permetre deu anys més de paràlisi”
SANT SEBASTIÀ COM A REFERENT
Sant Sebastià va ser la destinació d’un dels primers viatges que Raúl Moreno va fer com a regidor de Santa Coloma de Gramenet, perquè era un municipi referent en polítiques socials. Hi ha tornat moltes vegades i explica que un cop a l’any hi va amb una colla d’amics aficionats com ell al turisme gastronòmic. La peregrinació s’ha convertit amb el temps en un ritual que només van haver d’aparcar l’any passat per culpa de la pandèmia. Aquest any hi ha tornat i confessa que és una ciutat on li hauria agradat viure
Pasqual Maragall és un dels referents inequívocs de la meva vida política, i també Miquel Iceta
He de donar les gràcies a la immersió lingüística, perquè, si no fos per això, el meu català seria diferent
És la seva tercera legislatura, fa sis anys que hi és. Són suficients per conèixer com funciona la dinàmica del Parlament?
Sí, entre altres coses, perquè la intensitat d’aquests anys m’ha permès conèixer el reglament i les possibilitats que tenen els grups parlamentaris de proposar iniciatives.
Ha millorat la dinàmica en aquests sis anys?
Les relacions entre grups estan millor que fa tres anys, tot i que en clau personal no s’han perdut ni en els moments més complicats. Ara el clima és molt favorable, hi ha més capacitat d’arribar a acords, i això ens permetrà tenir una legislatura més tranquil·la. Esperem que sigui una legislatura més basada en l’acord i en el diàleg que no pas en l’incompliment del reglament del Parlament, que és el que ha tensat les institucions i la relació entre els grups parlamentaris.
Entrar-hi en un moment de tensió va ser un aprenentatge?
El xoc és important si vens del món local, de polítiques concretes, i vens a parlar de temes generals. A més, el que passa al Parlament té conseqüències. Em va sobtar molt la transcendència de les coses que es decidien aquí. Recordo alguns plens amb més d’un miler de periodistes acreditats i, sobretot, el 6 i el 7 de setembre del 2017, quan estàvem fent aquell ple tan llarg i rebia missatges d’amics i de companys de partit per animar-nos. Han estat anys complicats, però ara afortunadament som en una altra fase.
Arriba a la política des de l’associacionisme juvenil. És un pas lògic?
Més que lògic, va ser un pas natural. A l’associacionisme juvenil hi ha gent compromesa i quan s’està acostumat a treballar pels altres, la política és un espai fantàstic per poder-ho fer.
Sent de Santa Coloma de Gramenet, el salt havia de ser cap al PSC?
Era el més natural des de casa. Els meus pares eren votants socialistes. Jo no tenia vinculació amb el partit; vaig començar a dirigir una revista de la ciutat i allà vaig conèixer un grup de gent i vaig acabar entrant en el món de la política juvenil.
Com es va viure a casa la seva implicació política?
Al principi no ho entenien, perquè em veien treballar moltes hores sense cobrar. Quan vaig entrar de regidor, els va fer molta il·lusió i ara que soc diputat, més. El pare posava tendals i la mare és dona de fer feines, tots dos immigrants; no s’imaginaven que el seu fill arribaria aquí.
Recorda els seus inicis de regidor?
Hi entro amb Bartomeu Muñoz d’alcalde i recordo el Pretòria com un malson. Afortunadament, Núria Parlon i tot el seu equip –jo en vaig formar part– vam fer un esforç perquè hi hagués un abans i un després. Crec que ho vam aconseguir i continuem tenint l’aval dels ciutadans.
Venir d’una ciutat amb el PSC consolidat li ha facilitat fer carrera dins del partit?
No va així. Hi ha molts ajuntaments on governem i la meva vinculació per arribar a ser diputat no ve tant de ser regidor sinó del meu pas per les Joventuts Socialistes de Catalunya com a primer secretari i, posteriorment, la meva tasca en la sectorial de política social. Vaig deixar de ser regidor el 2015 i el meu objectiu era treballar a l’empresa privada, però Miquel Iceta i Eva Granados em van oferir la possibilitat de ser diputat i jo, content.
En el moment del seu pas per la JSC, qui eren els seus referents?
Hi vaig entrar de primer secretari amb Pasqual Maragall i ell és un dels referents inequívocs de la meva vida política. També ho ha estat molt Miquel Iceta, Manuela de Madre i Antoni Fogué. D’aquells moments surten càrrecs importants com ara Víctor Francos, que ara és secretari d’estat.
Era a l’escola quan Santa Coloma era pionera en immersió lingüística.
Jo vaig ser alumne de la primera classe amb immersió lingüística i també d’ESO. He de donar les gràcies a la immersió lingüística, perquè, si no fos per això, el meu català seria diferent. La immersió en aquell moment era una necessitat d’ascensor social per als vinguts de fora. Ara crec que s’hauria d’adaptar a les necessitats de cada territori i reforçar el castellà allà on sigui menys conegut.
Sempre s’ha ocupat de temes socials?
Ve del meu pas pel món associatiu. Jo he estat regidor de moltes altres coses, de Cultura, d’Infància, de Via Pública i d’Urbanisme, però la meva passió són les polítiques socials. Soc educador social de formació i vaig entrar a la regidoria d’Afers Socials de Santa Coloma el 2011 en un moment de crisi econòmica molt potent, amb un alt índex de desnonaments, i això em va fer posar les piles. Em va permetre conèixer el funcionament del sistema i sempre he estat preocupat per millorar les condicions de vida de la gent des del punt de vista social, amb la defensa d’unes pensions dignes, igualtat d’oportunitats, garantia d’habitatge...
Ara és el “conseller alternatiu” d’Afers Socials i Infància.
Soc el responsable al PSC de les polítiques socials i portaveu de Drets Socials al Parlament. Crec que puc aportar una alternativa de govern i explicar com faríem les coses si fóssim al govern. Hem presentat un pla de xoc per posar remei a les conseqüències socials derivades de la Covid, que poden agreujar desigualtats que existien prèviament. Considerem que hi ha falta d’acció per part del govern de la Generalitat.
Quin és l’aspecte en què cal insistir més?
N’hi ha quatre, que són la pobresa infantil, la reducció del temps d’espera per rebre prestacions de la llei de la dependència, la modernització dels serveis socials i tot el tema de polítiques de rendes, i com s’agrupen les més de 150 prestacions que existeixen a Catalunya i fer un sistema més dinàmic que ens permeti arribar a la gent que ho necessita.
Aquesta serà la legislatura per aconseguir-ho?
Esperem que sí, perquè no ens podem permetre deu anys més de paràlisi. Calen consensos amb les forces i amb la societat civil per intentar-ho.
L’ambició d’un conseller a l’ombra és ser conseller al sol?
[Riu] Probablement sí, però no perquè jo ho vulgui. La funció del govern a l’ombra és ser alternativa, però en aquests moments jo no m’ho plantejo.
Té ganes de continuar en primera línia?
Durant uns anys més, sí. Vull poder fer realitat allò que durant molts anys hem estat dissenyant per canviar la vida de la gent.
I de ser alcalde del seu municipi?
No, no entra dins dels meus plans.
Les primeres 15.000 pessetes
Raúl Moreno (Santa Coloma de Gramenet, 1978) va deixar de banda una vocació primerenca pel periodisme per estudiar treball social. Recorda que el seu primer sou van ser les 15.000 pessetes que va guanyar fent de secretari del consell editorial d’El Punt del Barcelonès Nord, on redactava les actes de les reunions. Amb els diners, explica, es va comprar una minicadena. També col·laborava amb el diari enviant-hi les fotos de la celebració que hi havia a prop de casa seva cada cop que el Real Madrid guanyava algun títol, i alguna la hi van arribar a publicar. Es confessa tímid com la mare, diu, i reconeix que no ha heretat la vena artística del pare, a qui Salvador Dalí va convidar a animar una festa quan el va sentir xiular mentre posava un tendal a casa seva, a Portlligat. Només va necessitar una pinta, un bidó i un paper per fer un concert xiulant, amb pasdobles i peces de saxo, que va entusiasmar els assistents al sarau del geni empordanès. El tendal encara es pot veure avui a la casa de Portlligat i el pare de Raúl Moreno conserva com un tresor el dibuix que Dalí li va fer, en què apareix retratat com un àngel, tocant la pinta.
Raúl Moreno
Regidor de Santa Coloma entre el 2003 i el 2015 i primer secretari de la JSC del 2006 al 2009. És diputat des del 2015 i actualment és portaveu adjunt del PSC i “conseller alternatiu” de Drets Socials.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.