Nova oportunitat per recuperar la immunitat
La defensa de Puigdemont té previst demanar per segon cop mesures cautelars per garantir-ne la protecció
Bèlgica avisa que el cas de l’euroordre continua a les seves mans tot i que estigui paralitzada
L’eurodiputat i expresident Carles Puigdemont té una altra oportunitat per recuperar la immunitat europarlamentària gràcies a la seva detenció a Sàsser, a Sardenya. La seva defensa té previst demanar per segona vegada al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que el protegeixi provisionalment per evitar un arrest com el d’Itàlia.
L’advocat Gonzalo Boye pretenia fer-ho ahir mateix, però finalment Puigdemont va ser alliberat a la tarda, amb possibilitat de marxar de l’illa mediterrània, i la petició de cautelaríssimes ja no era tan urgent. De totes maneres, la sol·licitud l’estan preparant igualment, segons ha pogut saber El Punt Avui.
Al juliol, el TGUE va veure innecessari concedir la immunitat de manera cautelar perquè no veia risc de detenció o “d’execució de les ordres europees de detenció”. Després de l’episodi a Sàsser, el TGUE podria reconsiderar si l’euroordre, que continua activa, suposa un perill per a la seva activitat com a eurodiputat. Així que Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí tenen incentius i més arguments per intentar recuperar, provisionalment, la immunitat aixecada pel Parlament Europeu al març.
“Ens ho hem de prendre amb calma”, va dir ahir Boye, l’advocat de Puigdemont, en una roda de premsa des de Brussel·les abans de desplaçar-se cap a Sardenya. Allà els tribunals encara no han dit què pensen fer amb la petició d’extradició del Tribunal Suprem espanyol, però Bèlgica ja va avisar ahir que el cas de l’euroordre continua a les seves mans encara que estigui paralitzat. Davant la confusió generada per la detenció de Puigdemont a Sardenya, la fiscalia belga va remarcar que el procediment d’extradició està “en curs”, però “en suspens en espera” que els tribunals de la UE es pronunciïn sobre l’embolic judicial del líder de JxCat. En un comunicat, el ministeri fiscal de Bèlgica va dir que el procés està parat “en espera d’una decisió final sobre l’aixecament de la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont” pel TGUE. Així, Bèlgica també deixa clar que el procediment d’extradició està “en suspens”. Un aspecte que ahir va generar controvèrsia per les discrepàncies entre el Suprem i l’advocacia de l’Estat. Segons va avançar Eldiario.es fa mesos, el govern espanyol havia assegurat als tribunals de la UE que les preguntes prejudicials enviades pel magistrat del Suprem Pablo Llarena a Luxemburg suposen la “suspensió” del procediment judicial.
En canvi, ahir Llarena va tornar a desoir la justícia europea i va assegurar a les autoritats italianes que “el procediment judicial del qual es deriva l’euroordre “està actiu” i pendent de la captura dels processats en situació de rebel·lia”. Una afirmació que xoca de ple amb el criteri de la justícia de la UE. El mateix TGUE, quan va rebutjar les cautelars al juliol, va recordar que fer una qüestió prejudicial implica “la suspensió del procediment” fins que Luxemburg dicti sentència. Llarena no va tenir vergonya d’enviar al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser una còpia de l’euroorde europea de detenció i entrega de Puigdemont, en un clar objectiu de desactivar les actuacions de la defensa de l’eurodiputat de Junts per Catalunya.
L’embolic judicial
Per tant, tots els ulls estan posats en Luxemburg. Per entendre l’embolic judicial europeu, primer cal rebobinar el procés d’aquesta saga interminable.
L’octubre del 2019 el Suprem emet la tercera euroordre contra Puigdemont pel cas de l’1-O i Bèlgica inicia, un cop més, el procediment d’extradició. Poc després, però, el líder de JxCat és reconegut com a eurodiputat i obté immunitat. Així que els belgues congelen l’euroordre.
A petició del Suprem, el març d’aquest any l’eurocambra aixeca la immunitat de Puigdemont i dels també eurodiputats Toni Comin i Clara Ponsatí. Aquí s’obre el primer front judicial europeu: Junts denuncia al TGUE, tribunal de primera instància a la UE, que la gestió del suplicatori va ser “irregular”. A més, demana conservar la immunitat cautelarment. No ho aconsegueixen, però ara podrien aconseguir-ho.
Just quan l’eurocambra treu la immunitat als tres de Junts, Llarena decideix obrir un segon front judicial per qüestionar com Bèlgica havia rebutjat l’extradició de l’exconseller Lluís Puig i evitar que es repeteixi el mateix amb Puigdemont. El Suprem va enviar diverses preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la UE per saber com els belgues haurien d’analitzar i executar l’euroordre.
Aquests dos fronts judicials aniran a diferent ritme a Luxemburg: les prejudicials, més ràpid (probablement la primavera del 2021) i el litigi pel suplicatori, més lent. La fiscalia belga deia ahir que s’esperarà fins al segon cas abans d’actuar. Sigui per l’un o per l’altre, no es podrà fer cap pas en l’extradició fins que la justícia de la UE hi digui la seva.
