L’exèrcit britànic, en alerta per la crisi del combustible
Dues terceres parts de les estacions de servei del Regne Unit han quedat sense benzina
Conductors militars estan preparats per garantir-ne el repartiment
El ‘Brexit’ dur ha deixat el país sense camioners europeus
L’exèrcit britànic està alerta en cas que hagi d’intervenir si es complica la crisi del combustible al Regne Unit per garantir l’arribada dels camions cisterna a les gasolineres. De moment, el primer ministre, Boris Johnson, ha decidit no desplegar-lo. El ministre de Transport, Grant Shapps, va declarar ahir que espera que la gent es moderi en la compra de benzina i que a poc a poc es recuperi la normalitat. Però la realitat és molt diferent. Ahir encara hi havia cues inacabables a les poques estacions de servei que quedaven obertes.
Dues terceres parts del total de les benzineres del país estan tancades perquè han quedat sense combustible, segons l’Associació Britànica de Benzineres, després de cinc dies de bogeria entre els ciutadans, que va començar amb la notícia que hi havia escassetat de camioners i que perillava el subministrament de combustible. Durant els últims cinc dies, la demanda s’ha incrementat un 500%. La majoria de benzineres estan venent en dos dies la benzina que normalment venen en una setmana.
L’empresa britànica d’assegurances i assistència en carretera RAC Limited va dir que des de divendres s’ha incrementat el nombre de vehicles que han quedat a la carretera sense combustible. Va demanar moderació a la gent, que els conductors posin només la benzina que els calgui per al seu viatge i va avisar que s’han assolit els preus més alts dels últims vuit anys.
El problema de fons d’aquesta crisi és el Brexit dur pel qual va apostar Johnson i la nova llei d’immigració per punts que bloqueja l’entrada al país de treballadors no qualificats de sectors on abans de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea treballaven els ciutadans europeus. Això ha provocat una greu carència de mà d’obra en indústries com ara l’hostaleria i la restauració, la construcció i el transport. El govern insisteix que s’han de donar aquestes feines als treballadors britànics, però ells no les volen fer.
La taxa d’atur actual al país és del 4,6%, mentre que el 2016, quan es va aprovar el Brexit, era del 4,3%. Aleshores els britànics tampoc accedien a aquestes feines, tot i que la demanda de mà d’obra ja era molt alta. Ara la demanda s’ha incrementat perquè se n’han anat més de 200.000 ciutadans comunitaris i s’ha tancat la porta d’entrada a nous treballadors. La restauració, la construcció i el transport eren sectors que es nodrien principalment de comunitaris que s’hi estaven de manera temporal. En el transport, la majora eren polonesos i europeus de l’Est.
Això ha provocat que hi hagi una demanda de prop de 100.000 camioners. El govern ha decidit entregar visats de tres mesos a transportistes europeus per a la campanya de Nadal. Però la majoria dels que van marxar ara estan treballant en altres països. Hi ha un problema més profund de males condicions laborals dels camioners, segons el principal sindicat britànic, Unite. Una altra mesura del govern ha estat eliminar les lleis de competència del sector del combustible perquè els proveïdors es coordinin. Aquestes decisions ofereixen solucions a curt termini. A llarg termini, serà més complicat resoldre el problema de la falta de mà d’obra.
LA XIFRA
Els talls d’electricitat de la Xina afecten tot el món
La Xina ha començat a racionar el consum d’electricitat per mirar de contenir preus i reduir emissions, que és un dels grans objectius del govern xinès. Els talls d’electricitat en algunes regions han fet que moltes fàbriques hagin reduït de manera dràstica l’activitat i que algunes fins i tot hagin hagut de tancar.
El fenomen amenaça d’afectar empreses de la resta del món. És el cas, per exemple, de Tesla i Apple, ja que alguns dels seus proveïdors han anunciat que suspendran la producció d’alguns dels components que necessiten per fabricar els seus productes. Diversos economistes expliquen que molts fabricants xinesos han consumit la quota d’electricitat que els pertocava més aviat del que havien previst, ja que la fi de les restriccions causades per la pandèmia ha fet disparar la demanda.
Els talls d’electricitat tenen un gran impacte en l’economia xinesa, que ha hagut de calcular a la baixa la previsió de creixement econòmic, que ara és del 4,7%, un percentatge sensiblement inferior al 5,1% previst anteriorment. Al problema dels talls d’electricitat, s’hi afegeix la repercussió que té la crisi de la immobiliària Evergrande Group, que cada cop hi ha més analistes que la comparen amb la que va tenir la nord-americana Lehman Brothers, entre altres coses, per l’impacte que està tenint en les borses mundials.
Tot plegat suposa un maldecap enorme per al Partit Comunista Xinès, que s’ha proposat reduir l’emissió de gasos contaminants, però alhora voldria que les empreses del país poguessin fer front a la gran demanda de xips i altres productes que demanen les empreses d’arreu del món.
Més enllà dels problemes econòmics, els talls d’electricitat també afecten els habitatges de la població, que no pot fer vida a casa seva amb normalitat. Al nord-est del país, a més, en moltes llars necessiten posar la calefacció perquè les temperatures han començat a caure.