Política

RAÜL ROMEVA

L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER D’AFERS I RELACIONS INSTITUCIONALS I EXTERIORS I TRANSPARÈNCIA

La República Catalana com a oportunitat per als i les no-nacionalistes

Resulta imprescindible apostar per un independentisme de grans majories

Allò que fa atrac­tiu el sobi­ra­nisme català per a mol­tes i molts no-naci­o­na­lis­tes, com jo, és jus­ta­ment que aquest ha esde­vin­gut soci­al­ment majo­ri­tari en la mesura que s’ha iden­ti­fi­cat amb valors uni­ver­sals com el pro­gres­sisme, l’eco­lo­gia, el femi­nisme i el paci­fisme. Els meus. Els que he defen­sat tota la vida i pels quals con­ti­nuo actiu política­ment.

Jo soc un d’aquells indi­vi­dus que obser­vava des de la distància l’inde­pen­den­tisme tran­quil, aquell que ten­dia a aparèixer com una con­seqüència, o com l’evo­lució natu­ral d’un cata­la­nisme de base molt ampla que tan­ma­teix no con­te­nia gai­res pre­ci­si­ons en ter­mes de pro­jecte de futur.

Com tanta d’altra gent un dia em vaig pre­gun­tar: i per què no?

Soc con­seqüència de l’evo­lució que han vis­cut els entorns inde­pen­den­tis­tes en què el dis­curs més simbòlic, ide­o­lo­git­zat i gran­di­loqüent ha anat donant pas a un argu­men­tari més repo­sat i car­re­gat de con­tin­gut polític.

Qui pri­mer em va fer obrir els ulls va ser Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui molta gent con­si­dera res­pon­sa­ble del punt d’inflexió que va fer pos­si­ble que l’inde­pen­den­tisme anés més enllà dels seus ambi­ents i límits habi­tu­als i pogués atraure, per acti­tud i per potència dis­cur­siva, mol­tes per­so­nes que ens hi acostàvem per pri­mera vegada.

Recordo espe­ci­al­ment l’impacte que em va pro­vo­car l’any 2008 la lec­tura del seu lli­bre 2014. Que parli el poble català, i em vaig sen­tir tris­ta­ment inter­pel·lat quan afirma que “tal com som, no ens hi volen, a Espa­nya. Només hi tenim lloc en la mesura que renun­ciem a ser el que som. I Cata­lu­nya no està dis­po­sada a fer-ho”. Vaig cons­ta­tar lla­vors que es pot ser inde­pen­den­tista sense ser naci­o­na­lista.

En un altre lli­bre, El futur a les mans, explica com el cata­la­nisme inde­pen­den­tista “no és tra­di­ci­o­na­lisme, no és car­lisme, no és enyo­rança de cap pas­sat mític més o menys ima­gi­nat. Ans al con­trari, és moder­ni­tat, és curi­o­si­tat i inno­vació, és audàcia, és inda­gació, és lli­ber­tat cre­a­tiva, és ambició de justícia i progrés social”.

Des de la meva pers­pec­tiva glo­ba­lista i inter­ge­ne­ra­ci­o­nal jo hi afe­geixo que també és empa­tia i res­pon­sa­bi­li­tat uni­ver­sals.

És en aquesta línia de pen­sa­ment que Marín i Tres­ser­ras recor­den, com fem molta d’altra gent, que la Cata­lu­nya inde­pen­dent valdrà la pena perquè sense els entre­bancs super­flus que ara patim, per culpa d’un Estat que fa de tot i més per limi­tar deter­mi­nats drets i lli­ber­tats, s’hi podrà viure millor.

Avui con­ti­nua essent ple­na­ment vàlida la tesi caro­di­ana segons la qual Cata­lu­nya ha de ser el país on, des de la diver­si­tat d’orígens, es pugui fona­men­tar la nova iden­ti­tat cata­lana del segle XXI, feta a còpia d’ampliar, sumar i enri­quir.

A parer meu, resulta impres­cin­di­ble apos­tar per un inde­pen­den­tisme de grans majo­ries. D’acord amb Carod-Rovira, només un sobi­ra­nisme que sigui “ama­ble, inte­gra­dor, modern, opti­mista, posi­tiu, útil als interes­sos de la gent” atraurà prou sim­pa­ties per poder ser un pro­jecte atrac­tiu i efec­tiu.

En altres parau­les, la república a la qual aspira aquest inde­pen­den­tisme només podrà ser si és empàtica amb la gent que en vul­gui for­mar part però també amb la que no.

Perquè quan s’esde­vin­gui, que s’esde­vindrà, no en tinc cap dubte, caldrà tenir molt pre­sent la gent que ho ha vol­gut sem­pre, la que ho ha vol­gut de manera cir­cums­tan­cial, i final­ment la que no ho ha vol­gut mai. L’objec­tiu no pot ser altre que cons­truir un pro­jecte del qual ningú se senti exclòs. Jus­ta­ment allò que no ha sabut, o no ha vol­gut fer, l’Estat espa­nyol.

ID foto: 3313159



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia