Les comarques gironines no volen oblidar l’1 d’octubre

Els fets de l’1 d’octubre del 2017 a la demarcació de Girona no volen ser oblidats. Ahir, i a diverses poblacions gironines, es van organitzar actes commemoratius, combatius i reivindicatius que volien anar més enllà de l’homenatge per mantenir viu el seu llegat, com ara un acte institucional i una Marxa de torxes a la Tallada d’Empordà; murals a Cornellà del Terri, concentracions a la Delegació de la Generalitat, una nova consulta a Sant Julià de Ramis, encartellament de diferents punts de votació de l’1-O a Girona per commemorar el quart aniversari de la celebració del referèndum i, a la tarda, una mobilització amb unes 700 persones pels carrers de Girona a càrrec dels CDR, a més d’unes 200 més pels carrers de Blanes. Aquestes són algunes de les mostres que es van repartir per la geografia gironina.A la Tallada, l’Ajuntament va celebrar l’acte institucional de l’1 d’Octubre amb la presència de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Laurà Borràs. L’alcaldessa va recordar que la Tallada d’Empordà va ser un dels molts pobles de Catalunya que, el Primer d’Octubre, va patir l’actuació de la Guàrdia Civil per frenar el referèndum de l’1-O i ha destacat que cal recuperar l’esperit del 3 d’octubre. Borràs va encoratjar tothom a no defallir i a seguir endavant en el camí emprès l’1-O. Els grallers van acompanyar l’acte i dirigir el cant dels Segadors. Al finalitzar l’acte institucional, l’alcaldessa va subratllar que les grans fites només s’aconsegueixen si hi ha unió. Tot seguit va animar als assistents a l’acte a participar a la marxa de torxes que el grup municipal a l’oposició, Republicans Units, havia organitzat. A Girona, ahir a la tarda, la manifestació convocada pels CDR –al llarg de Catalunya– va aplegar prop de 700 persones. La concentració va començar al davant de la seu de la Generalitat, on els organitzadors van reivindicar aquesta data com “una de les pàgines més importants de la nostra història recent”, afegint-hi: “Nosaltres vam decidir. Polítics traïdors.” Els manifestants van fer un llarg recorregut per diversos barris de la ciutat, que van portar de corcoll la policia. Finalment, la concentració va arribar a la Subdelegació del Govern espanyol, on es van cremar imatges amb els logotips dels cossos policials i les sigles dels partits independentistes, ERC, JxCat i la CUP.A Cornellà de Terri –informa Ramon Esteban– per commemorar l’1-O, aquest any l’Ajuntament va organitzar, entre altres actes, una repintada dels murals independentistes elaborats al poble i que s’havien anat deteriorant, en part, perquè havien estat objecte de bretolades. Hi van prendre part un centenar de voluntaris. També es va llegir un manifest i Las Balas i la coral de la Vall del Terri van oferir unes actuacions. Com que l’aniversari del referèndum aquest cop coincidia amb l’inici de la Fira de l’All, els actes van tenir lloc el dijous al vespre.En aquest municipi és on l’aleshores president Carles Puigdemont va acabar votant, després de no poder-ho fer a Sant Julià de Ramis -on li corresponia– i d’esquivar una persecució policial.

Reivindicacions

Les concentracions, però, ja van començar al matí quan membres de l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) van voler reprendre les protestes al davant de la Delegació de la Generalitat, coincidint amb el quart aniversari. Un centenar de treballadors s’hi van concentrar per reclamar que “es deixi de perseguir judicialment el govern legítim”.

A Cornellà del Terri –informa Ramon Esteban– per commemorar l’1-O, aquest any l’Ajuntament va organitzar, entre altres actes, una repintada dels murals independentistes elaborats al poble, que s’havien anat deteriorant, en part, perquè havien estat objecte de bretolades. Hi van prendre part un centenar de voluntaris. També es va llegir un manifest i La Balas i la coral de la Vall del Terri van oferir unes actuacions. En aquest municipi és on l’aleshores president Carles Puigdemont va acabar votant, després de no poder-ho fer a Sant Julià de Ramis –on li corresponia fer-ho– i haver d’esquivar una persecució policial.

Els quatre, a judici

Després de tres anys d’espera, els acusats pels talls del TAV a Girona l’1 d’octubre del 2018 seran finalment processats el 10 de març del 2022. El ministeri fiscal els demana quatre anys de presó per a cadascun i una responsabilitat civil de 62.000 euros.D’altra banda, una crema de pneumàtics a primera hora a la variant de Banyoles de la C-66, al terme de Porqueres, va obligar a intervenir els bombers i a que els Mossos d’Esquadra.