Política

Una conferència vol fer de la repressió arma de victòria

Represaliats del procés i altres casos, juristes, psicòlegs i ciutadans analitzen el fenomen en una trobada a Girona

S’aposta per la denúncia internacional, la necessitat de prendre la iniciativa

La repressió és una tena­lla, però segons com s’afronti es pot girar en con­tra dels interes­sos dels repres­sors i ser uti­lit­zada com una palanca perquè aquells que són repre­sa­li­ats puguin fer un salt enda­vant asso­lint els objec­tius pels quals han estat per­se­guits. Per asso­lir aquest propòsit és indis­pen­sa­ble la uni­tat, perquè la lluita indi­vi­dual no porta enlloc, però l’acció col·lec­tiva té molt més recor­re­gut.

Aquesta és la idea que ha ins­pi­rat la cele­bració de la pri­mera Con­ferència Naci­o­nal Anti­re­pres­siva, que es va fer ahir a Girona i que va reu­nir vícti­mes de la repressió con­tra el procés inde­pen­den­tista, d’altres casos, juris­tes i experts en altres matèries de les dis­ci­pli­nes soci­als. De fet el lema de la tro­bada va ser “Cap a un front comú con­tra la repressió”, i aquesta idea de la necessària uni­tat va impreg­nar bona part de les inter­ven­ci­ons del ponents en les tau­les rodo­nes que es van cele­brar.

“Vaig sen­tir una gran sole­dat fins que no vam tro­bar altres famílies amb fills com el meu”, va dir Núria González, mare d’un noi detin­gut en el desa­llot­ja­ment del casal ocu­pat de Can Vies, a Bar­ce­lona. “Ens va pas­sar el mateix a nosal­tres, ens sentíem sols, cul­pa­bles”, va expli­car la Carme, mare del Gui­llem Agulló.

La neces­si­tat de tei­xir xarxa a l’entorn dels repre­sa­li­ats la va con­fir­mar la Sane, una jove de Sant Celoni que va ser detin­guda en un tall d’auto­pista en pro­testa con­tra la sentència als líders del procés i que ahir es va posar a plo­rar expli­cant la importància del grup de suport que li fa cos­tat per afron­tar el seu cas judi­cial.

Els grups de suport han sor­git arreu del país per acom­pa­nyar gent com la Sane, i és una manera d’actuar, “pro­ac­tiva”, que és la con­ducta per la qual van apos­tar molts ponents en la con­ferència.

Per exem­ple, va par­lar de ser “pro­ac­tius” i estar “orga­nit­zats” la jurista Neus Tor­bisco, que en l’acte inau­gu­ral va indi­car la neces­si­tat d’inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés perquè, va dir, “són els tri­bu­nals inter­na­ci­o­nals els que per­me­ten objec­ti­var els fets”. Segons Tor­bisco, la via ha de ser “reconèixer el dret a l’auto­der­mi­nació en el ter­reny inter­na­ci­o­nal”.

El síndic per­se­guit

De l’estratègia inter­na­ci­o­nal també en va par­lar Marc Mar­sal, un dels síndics elec­to­rals per­se­guits. Ho va fer per dir que les imat­ges de pro­tes­tes vio­len­tes no aju­den en aquesta estratègia. També va asse­nya­lar la neces­si­tat de ser “pro­ac­tius”, i va aler­tar de la per­versió del dret que ha comès l’Estat espa­nyol en dic­tar un seguit de lleis, el 2015, pen­sa­des per fre­nar el procés català. Una d’aques­tes va ser la que va dotar el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de capa­ci­tat coer­ci­tiva, llei que va patir Mar­sal quan va ser amenaçat amb mul­tes de 12.000 euros al dia si con­ti­nu­ava enda­vant amb el càrrec de síndic.

En les con­clu­si­ons de la tro­bada es va posar damunt la taula la neces­si­tat de coor­di­nar les defen­ses dels encau­sats, per fer front a la “falta d’impar­ci­a­li­tat dels jut­ges d’Espa­nya”. Es va par­lar d’una defensa que si cal ha de ser política, arris­cant fins i tot la con­demna, per denun­ciar la repressió.

Un dels punts que van ser cri­ti­cats va ser l’acu­sació que fa la Gene­ra­li­tat en casos d’inde­pen­den­tis­tes detin­guts. Ana Regalón, mare de l’acti­vista Mar­cel Vivet, va expli­car que aquesta situ­ació li pro­voca “incre­di­bi­li­tat, ràbia”. Regalón va recor­dar l’“apre­teu” de Torra i es va pre­gun­tar: “Com és pos­si­ble que ens empe­nyin a mani­fes­tar-nos i després ens peguin?”

L’acte el va cloure una actu­ació de Roger Espa­nyol, repre­sa­liat per la Policía Naci­o­nal i els Mos­sos.

Els tribunals internacionals són els que permeten objectivar els fets
Neus Torbisco
jurista
No estàvem preparats per fer front a la repressió física de la policia ni a la judicial
Jordi Pesarrodona
pallasso
Com és que primer ens empenyin a manifestar-nos i després ens peguin?
Ana Regalón
Mare de marcel vivet


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia