Política

ALBERT BATET

JUNTS PER CATALUNYA

“Sent alcalde no vaig viure plenament la vida de la colla”

“Tinc el record d’acompanyar el meu pare a enganxar cartells sent un nen”

“La cultura del no fa el país més petit, no suma”

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY
Albert Batet ha escollit una fotografia que recorda el dia que, després de deixar l’alcaldia de Valls, va tornar a vestir la camisa de la Colla Vella
L’independentisme ha d’aprendre de la cultura de la unitat, de fer pinya
Seré coherent amb allò que he fet políticament; si no puc mantenir la coherència, ho deixo

Albert Batet i Cana­dell (Valls, 1979) va ser el cap de llista de Junts a les comar­ques de Tar­ra­gona i les Ter­res de l’Ebre en les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment. La for­mació hi va obte­nir qua­tre escons, tants com el PSC i un menys que Esquerra, però Batet va tenir la satis­facció de ser l’opció més votada a Valls. A la capi­tal de l’Alt Camp, s’hi juga­ven unes mini­e­lec­ci­ons, perquè, a banda del mateix Batet, la cap de llista d’Esquerra, Raquel Sans, i la del PSC, Rosa Maria Ibarra, tenen arrels vallen­ques.

Va ser alcalde de Valls amb només 29 anys. Tenia una vocació pre­ma­tura per la política?
Això ve de petit. He vis­cut la política muni­ci­pal des de sem­pre. Tinc el record d’acom­pa­nyar el meu pare a engan­xar car­tells sent un nen, i a fer porta a porta. Quan vaig aca­bar la car­rera uni­ver­sitària, vaig començar a tre­ba­llar en l’empresa fami­liar, però em van venir a bus­car de Con­vergència per for­mar part d’una can­di­da­tura potent de cara a les muni­ci­pals. Jo tenia ganes de can­vis a Valls, perquè feia molts anys que hi havia un govern del PSC i pac­tes tri­par­tits. Vaig entrar en política per posar fi a aque­lla dinàmica de govern tri­par­tit.
I, sense ni tan sols haver com­plert els 30 anys, ja era alcalde. S’ho espe­rava?
No, a mi allò em va aga­far ple­na­ment per sor­presa. De fet, l’alcal­dessa Dolors Bata­lla em va anun­ciar que havia deci­dit ple­gar i em va dir que tant ella com el pre­si­dent Mas havien pen­sat que era jo qui havia d’aga­far l’alcal­dia.
Com s’ho va pren­dre?
Amb molta prudència i molta humi­li­tat, però amb tota la il·lusió i tota la força. I fent d’alcalde vaig adqui­rir unes experiències que no obli­daré mai a la vida.
Què en recorda?
Mol­tes coses, però un dels records més vius és el de l’1 d’octu­bre del 2017. Recordo l’emoció i la for­ta­lesa de tot un poble.
Troba a fal­tar l’alcal­dia, la pro­xi­mi­tat que dona la política muni­ci­pal?
Em sento molt orgullós d’aque­lla etapa. Fer d’alcalde va ser un apre­nen­tatge per­so­nal i polític enorme. La política de pro­xi­mi­tat és la política de donar la cara, però també és la política de la gestió econòmica i de cons­truir un pro­jecte de ciu­tat. Sense cap mena de dubte, va ser una etapa pre­ci­osa, però també penso que els càrrecs tenen una tem­po­ra­li­tat, i és impor­tant que hi hagi reno­va­ci­ons. En el meu cas, va coin­ci­dir amb el nai­xe­ment del meu fill Albert, i amb el fet que ja enca­de­nava 16 anys a l’Ajun­ta­ment. Vaig con­si­de­rar que calia començar una nova etapa, en la qual pogués com­pa­gi­nar la meva dedi­cació amb el crei­xe­ment d’un fill.
I, de fet, ara ja ni tan sols viu a Valls. Pren­dre la decisió de mar­xar de Valls li va cos­tar més que dei­xar l’alcal­dia?
Després de dei­xar l’alcal­dia, amb la meva dona vam deci­dir mar­xar a viure a l’Arboç, el poble d’ella. Logísti­ca­ment ens va més bé, però jo no he per­dut el vin­cle amb Valls, ni el perdré mai. Hi estic empa­dro­nat, hi tinc la família, els amics i la meva colla cas­te­llera, la Colla Vella. No dei­xaré de ser de Valls mai de la vida.
Família, amics i, a con­ti­nu­ació, ja parla de la colla cas­te­llera. Amb un vin­cle tan fort com té amb la Vella, haver de man­te­nir-hi distàncies i neu­tra­li­tat quan era alcalde deu­ria supo­sar un esforç.
Va ser tot un repte, perquè a Valls no hi havia hagut mai cap alcalde cas­te­ller, que formés part d’una colla. Vaig inten­tar ser tan res­pectuós com vaig poder amb tots els vallencs i vallen­ques i vaig pren­dre una decisió dura: quan hi havia les dues colles de Valls, jo no em posava la camisa. Sent alcalde no vaig viure de manera plena la vida de la colla, per res­pecte i res­pon­sa­bi­li­tat. Però ser cas­te­ller i de la Vella es porta a dins tota la vida.
La seva ante­ces­sora, Dolors Bata­lla, va ple­gar al·legant cau­ses per­so­nals, dient que la política és molt absor­bent. No ha tin­gut mai ganes de dir que ja en té prou?
El meu com­promís amb la política és pel retorn del pre­si­dent Puig­de­mont a Cata­lu­nya. Tinc el goig d’haver com­par­tit anys de vida política al seu cos­tat; pri­mer, sent alcal­des i dipu­tats de Con­vergència. Després, vam ser dipu­tats de Junts pel Sí, vam impul­sar Junts per Cata­lu­nya i vam fer l’1 d’octu­bre. El seu retorn per­metrà la lli­ber­tat de Cata­lu­nya, i aquest és un com­promís per­so­nal i polític meu. Allà on cre­gui el pre­si­dent que puc aju­dar, hi seré. On cal­gui.
En alguna con­se­lle­ria?
És una cosa que no em plan­tejo. He estat alcalde durant 12 anys i sé la inten­si­tat que com­porta l’exe­cu­tiu. Ara per ara, estic cen­trat en la tasca al cap­da­vant del grup par­la­men­tari.
Des­gasta més el Par­la­ment o la política muni­ci­pal?
És molt dife­rent una cosa de l’altra. La política muni­ci­pal és molt intensa, des d’un punt de vista de pro­xi­mi­tat, del dia a dia de la gent. Però n’obtens un retorn molt càlid. El del Par­la­ment és un pro­jecte naci­o­nal, de país, amb un retorn de la feina que hi estàs fent més a mitjà ter­mini.
Què li hau­ria agra­dat ser si no s’hagués dedi­cat a la política?
Jo vaig estu­diar admi­nis­tració i direcció d’empre­ses a Esade, igual que la meva ger­mana. Tenim una empresa fami­liar i m’hi vaig dedi­car uns quants anys, com­pa­gi­nant-ho amb la tasca de regi­dor. Fins que vaig ser alcalde i me’n vaig apar­tar. Quan deixi la política, tor­naré a l’empresa fami­liar.
Hi ha algun fet que el por­ta­ria a dei­xar la política pre­ci­pi­ta­da­ment, a renun­ciar-hi imme­di­a­ta­ment?
Jo seré cohe­rent amb allò que he fet política­ment; si no puc man­te­nir la coherència, ho deixo. I la coherència, per mi, implica tre­ba­llar per la inde­pendència de Cata­lu­nya i pel pro­jecte de país que vaig començar a desen­vo­lu­par com a alcalde. Jo vull tre­ba­llar per la Cata­lu­nya del sí, per la Cata­lu­nya de l’estat del benes­tar, de l’escola cata­lana. Una Cata­lu­nya que tre­ba­lla pel turisme, per les infra­es­truc­tu­res i per l’ocu­pació.
Té la sen­sació que hi ha una Cata­lu­nya del no?
És evi­dent. Ho hem vist amb l’aero­port del Prat, amb el pro­jecte de Hard Rock, amb els que són con­tra­ris a les ener­gies reno­va­bles i als Jocs d’hivern. La cul­tura del no fa el país més petit, no suma.
Quin ha estat el moment més dur que li ha tocat viure en política?
Quan era alcalde, hi va haver moments com­pli­cats, perquè veus gent a qui li can­via la vida en un moment. Però, des de la pers­pec­tiva política, recordo un moment molt dur al Par­la­ment: el dia que la CUP va deci­dir no inves­tir Jordi Turull.

Esperit casteller

Albert Batet i la seva dona, l’Olga, són pares d’un nen, l’Albert, i d’una nena, la Valentina. Viuen a l’Arboç, però Batet exerceix de vallenc i de casteller incondicional. Quan parla, fa constants referències a les seves experiències com a alcalde (“vivia a cinc minuts de l’ajuntament i trigava una hora a arribar-hi perquè tothom m’aturava pel carrer”) i a esdeveniments estretament arrelats a la capital de l’Alt Camp, com els calçots i les Festes Decennals. Omple el seu discurs d’expressions com ara “fer pinya” i apel·la a la necessitat de saber orientar moltes situacions de la vida aplicant la màxima castellera que presideix la foto que acompanya aquesta entrevista: “Força, equilibri, valor i seny.” Defensa que l’estratègia castellera ha de guiar la política catalana: “L’independentisme ha d’aprendre de la cultura de la unitat, de fer pinya, perquè només avançarem si sumem. Malgrat que siguem tres partits de perfils polítics diferents, ho hem de fer possible, com vam fer-ho possible l’1 d’octubre. Per exemple, hem d’unir forces a Madrid per fer força amb els pressupostos. Hem de tenir força a Catalunya i a l’exterior. Cal esperit casteller, estratègia compartida.”

Albert Batet

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per Esade. Màster en administració d’empreses a Esade.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia