La ministra no veu ara marge legal per al traspàs de Rodalies
Raquel Sánchez refreda que es culmini la transferència
Cita la trava del tràfic de llarg recorregut i mercaderies
El traspàs de Rodalies s’ha convertit en un satèl·lit que gravita al voltant de la tramitació del pressupost estatal del 2022, sense que sigui ara per ara una moneda de canvi directa, però alhora és present en un segon pla.
Després que dilluns passat la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ja deslligués l’aprovació dels comptes de la qüestió de Rodalies perquè aquesta s’abordarà en un grup de treball en el marc de la comissió bilateral i amb un abordatge tècnic i un calendari aliè a la urgència dels comptes, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va voler refredar la imminència del traspàs i va arribar a dir que ara no hi ha el marc legal per formalitzar-lo. “Estem disposats a abordar conjuntament el traspàs dels serveis ferroviaris intracomunitaris i ho farem dins del respecte al marc legal i i constitucional i als fòrums adequats (...). En tractar-se d’una infraestructura que rep i que comparteix un altre tipus de tràfics, el de llarg recorregut i el de mercaderies, això impossibilita que es pugui fer aquesta transferència dins del marc legal vigent”, va etzibar Sánchez a una pregunta de la diputada de Junts al Congrés Pilar Calvo.
La ministra de Transports va reivindicar el pla inversor de 6.300 milions a Rodalies –avui detallarà el pressupost del 2022– i va retreure a la Generalitat que aprofités la vaga de maquinistes per exigir la culminació d’aquest traspàs. “Van fer un traspàs sense vies, sense catenàries. Sense estacions, sense trens i sense finançament. És a dir, només ens van traspassar la gestió dels horaris. I des de l’any 1975 l’Estat espanyol no ha allargat ni un sol quilòmetre la xarxa de Rodalies”, havia recordat Calvo.
La diputada de Junts va posar com a exemple de l’anhel del traspàs que l’R3 de Vic a la Garriga tenia 5 milions de passatgers anuals l’any 1980 i que avui té els mateixos, i que, en canvi, una línia similar però de Ferrocarrils, com és la de Martorell, tenia 5 milions d’usuaris anuals el 1980 i avui en té 24 milions. “Cada any la seva pluja de milions perd el tren”, va reblar Calvo.
