El govern espanyol destina més de la meitat d’inversió a Catalunya a la xarxa de trens

Inversió en trens

Rodalies s’endurà la part més gran del pastís de la inversió dels pressupostos del 2022, amb gairebé 680 milions d’euros. Aquests recursos coincideixen amb les negociacions engegades entre el govern català i l’espanyol, on s’ha posat sobre la taula el traspàs de totes les competències restants. Cunillera ha remarcat que Renfe té previst adquirir més trens però ha recordat que cal “eixugar” el deute que la Generalitat té amb l’operadora.

La segona partida més elevada és la de la inversió en línies d’explotació d’alta velocitat, que s’endú prop de 270 milions d’euros. Les obres d’actuació del corredor mediterrani entre Vila-seca i Castellbisbal tenen un pressupost de 120 milions d’euros, una actuació que Cunillera ha remarcat que es van trobar “aturada” quan PSOE i Podem van arribar al poder.

D’altra banda, s’ha inclòs una transferència de 243 milions per als serveis ferroviaris declarats com a Obligacions de Servei Públic (OSP). A més, s’han pressupostat 135,5 milions per compra de material per Renfe i 10 milions en actuacions per m millorar l’accessibilitat pressupostària.

Altres actuacions

Algunes de les altres inversions destacades dels comptes estatals a Catalunya són les de conservació i explotació de carreteres amb 164,2 milions d’euros i una transferència de 109 milions d’euros a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), dues partides que són especialment importants ara que s’han aixecat els peatges d’algunes autopistes, ha recordat Cunillera. A més, es destinaran 34,43 milions per acabar la variant de l’A-27 entre Valls i Montblanc.

El projecte de pressupostos inclouen una partida de 97,17 milions d’euros pel Port de Barcelona i una de 41,2 pel de Tarragona. A més, les infraestructures aeroportuàries d’Aena i Enaire a Catalunya tenen un finançament assignat de 94,8 milions d’euros.

En el capítol d’habitatge, destaquen els 51,47 milions d’euros del pla estatal i els 80,8 milions per a rehabilitació d’entorns residencials i edificis.

Pel que fa a la investigació i al coneixement, el Barcelona Supercomputing Centre rebrà 5,11 milions i el laboratori de llum del Sincrotró, 12,6. Hi ha una partida específica per les obres de demolició de la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, pressupostada amb 1,2 milions d’euros.

Els partits polítics, “decisius”

Cunillera ha fet una crida als partits polítics a participar en el procés de negociació dels pressupostos al Congrés dels Diputats, del qual s’ha mostrat convençuda que en sortirà un resultat “millorat”. La inversió pressupostada a Catalunya puja fins als 2.230 milions d’euros, un total que ha obert la porta a modificar per tal de complir amb el que marca l’Estatut. “Si falten unes dècimes, aquestes dècimes hi seran”, ha dit.

La delegada del govern espanyol a Catalunya ha admès que l’execució pressupostària no és tan ràpida com voldrien però ha assegurat que a Catalunya es compleix la mitjana estatal. Alhora, ha promès que a partir d’ara aquesta situació pot canviar cap a millor: “A partir d’ara anirem més ràpid perquè s’estan fent sis vegades les licitacions que es feien en el mateix període de fa un o dos anys”, ha explicat. Cunillera ha remarcat que quan van prendre possessió “havien de començar de zero” per la manca d’inversió dels governs Rajoy a Catalunya.

Missatge a les CCAA

D’altra banda, la delegada del govern espanyol a Catalunya ha respost a les queixes que ha generat el pressupost a diferents comunitats autònomes com Madrid. Tot i assegurar que no es volia “comparar” amb altres territoris, ha assegurat que si els governs autonòmics se senten agreujats pot ser perquè “no fan bé la seva feina”. Cunillera ha criticat que les comunitats que s’han queixat s’erigeixen en “defensores de la unitat d’Espanya” però no vulguin que Catalunya tingui “el tracte que li correspon”.