JUAN LUIS RUIZ LÓPEZ
PSC
“Jo el que vull és ser alcalde de Vilanova i la Geltrú”
“Som gent normal, trepitgem el carrer i coneixem la realitat d’una societat de la qual formem part”
“S’equivoca qui defensa allò que no inclou el diàleg”
L’exemple dels pares
Juan Luis Ruiz ha escollit una foto de celebració de l’aniversari de la seva mare de fa 15 anys. L’ha triat com a homenatge a la seva mare. Explica que, aquest últim any, no ha estat gaire bé de salut i, ara, tot indica que tindran bones notícies en aquest aspecte. Remarca que els seus pares són molt importants a la seva vida. El seu pare ha estat fresador durant 46 anys i la mare ha fet diverses feines. Són una família humil de treballadors, que li han inculcat la cultura de l’esforç i del treball honest. “A vegades, un no els diu gaire que els estima”, reflexiona.
La vocació municipalista és en el nostre ADN i això es pot veure als municipis on el PSC governa
Una part important de la nostra societat vol que es torni a fer política a Catalunya
Juan Luis Ruiz va entrar en política de molt jove i va donar continuïtat a la seva vinculació al teixit associatiu de Vilanova i la Geltrú. Afirma en aquesta entrevista que la seva aspiració és ser alcalde del seu municipi i analitza què vol dir fer política local i al Parlament.
Molt jove i en política...
Sí, vaig començar molt jove, tot i que mai a les joventuts, sinó directament al partit.
Com va anar?
L’estiu del 94, amb un grup de joves de Vilanova i la Geltrú, vam organitzar un cicle de xerrades i concerts en el context de la guerra de Bòsnia. I la veritat és que molta gent d’aquell col·lectiu actualment està vinculada a partits, sobretot d’esquerres.
I d’aquí, a la política?
Sí, sempre m’he considerat d’esquerres i em vaig sentir identificat amb el projecte del PSC de Vilanova. A través d’aquest grup, em vaig vincular més al partit i, en les eleccions municipals del 1995, vaig anar a la llista. Encara no tenia 20 anys. Vaig ser regidor i vaig estar quatre anys a l’oposició, fins als comicis del 99, en què repeteixo en la llista de Sixte Moral. No guanyem, però un pacte tripartit amb ERC i ICV ens dona l’alcaldia. El 2005, en Sixte dimiteix i és alcalde Joan Ignasi Elena. El 2019 soc candidat a l’alcaldia i guanyo, però no puc ser alcalde per un pacte entre ERC, Junts i la CUP.
Vaja.
Estic content, però, perquè els socialistes hi hem tornat a guanyar les eleccions després de molts anys. Estic a l’oposició, però jo el que vull és ser alcalde de Vilanova. Si els companys decideixen que puc encapçalar la llista una altra vegada, la meva predisposició és total.
Així, vostè és més de política local.
Sí, al Parlament, m’hi acabo d’incorporar en les darreres eleccions.
Creu que el PSC ha perdut l’esperit municipalista?
No, i només cal veure els municipis on el PSC governa; la vocació municipalista és en el nostre ADN. El PSC ha tingut i té grans alcaldes i alcaldesses. De fet, això ho faig extensiu a tots els partits. Crec que, per a un polític, és un honor ser alcalde. És la política més propera a la ciutadania i això em motiva. En el pitjor moment de la crisi econòmica, nosaltres posem rostre a qui té dificultats, a l’empresari que ha de tancar i també a l’atur.
El Parlament és lluny de la ciutadania?
No, la tasca al Parlament és molt important, però es tracta d’una altra política, que també és molt necessària. Acabes fent lleis, el poder legislatiu és importantíssim; això no obstant, una feina i l’altra no tenen res a veure. Ni millor ni pitjor, diferent.
Però creu que els diputats han perdut la proximitat amb els ciutadans?
No, al final som gent normal, trepitgem el carrer i coneixem la realitat d’una societat de la qual formem part. A més, atenem la gent i els col·lectius, cadascú al seu municipi.
Com hi ha arribat, vostè, al Parlament?
En les últimes eleccions, Salvador Illa em va demanar anar a la llista. Ja havia format part de les llistes el 2017 i no vaig sortir escollit per molt poc. Ara, he repetit i amb el resultat actual he obtingut representació.
Com valora els resultats del PSC en les últimes parlamentàries?
Responen una mica al fet que una part important de la societat vol que es torni a fer política a Catalunya. De totes les que hem fet una aposta pel diàleg i l’entesa, el PSC és la força amb què la ciutadania s’ha sentit majoritàriament més identificada.
A què ho atribueix?
Al nostre discurs, que és un discurs conciliador, i crec que és la voluntat de la majoria de la ciutadania. Ho percebo a Vilanova, independentment de la tendència política. Tothom vol recuperar la normalitat, defensant cadascú la seva visió de país.
Els socialistes, però, van ser molt bel·ligerants amb el procés independentista...
Aquesta aposta no la van fer els socialistes, sinó un altre partit que interpretava que calia ser bel·ligerants, però no els va servir de res. L’aposta del govern d’Espanya és una aposta clara pel diàleg, l’acord, l’ajuda, l’entesa, etc.
És optimista amb la taula de diàleg?
No queda cap altre remei. S’equivoquen els qui defensen allò que no inclou el diàleg, l’entesa i l’acord. Ja en veurem el resultat. No serà fàcil, però soc optimista.
El capítol a Sardenya del president Puigdemont no fa pensar que hi hagi voluntat d’entesa...
El president Puigdemont és fora i és evident que, en un moment o altre, s’haurà de sotmetre a la justícia. Depèn del poder judicial i hem de ser molt curosos, sense perdre de vista la política que es pot fer; ho hem vist amb els indults.
Quina és la seva feina al Parlament?
Soc secretari de la comissió d’Empresa i Treball i també estic en la d’Economia i Hisenda i en la de Polítiques Digitals. El comerç, el consum i, sobretot, el turisme són temes que m’agraden. Ja havia tocat turisme a la Diputació de Barcelona durant dos anys. Tinc, doncs, relació amb gremis i entitats, i continuo gaudint i aprenent moltes coses en aquests àmbits.
I l’ampliació de l’aeroport?
Es van evidenciar clarament les profundes discrepàncies al govern de la Generalitat respecte a aquesta qüestió. No vull fer un símil bíblic, però el president Pere Aragonès va negar tres vegades el vicepresident i es va anunciar una mobilització i ERC hi va donar suport. Calia apostar per una inversió d’aquestes característiques, evidentment, amb el mínim impacte mediambiental possible. Cal, doncs, un pla director, que compleixi totes les normatives mediambientals, que tothom hi digui la seva i que la UE digui que és viable.
Parlem de pressupostos?
Dels de Catalunya, no en tenim notícies, i era un dels compromisos del president Aragonès. No tenir-ne és un error, perquè és l’eina més important d’un govern. Estem a l’expectativa. No en sabem res, només que els socis parlamentaris d’ERC ja han deixat clares les línies vermelles.
I els de l’Estat?
Inclouen una inversió molt important per a Catalunya. Són uns bons pressupostos. Compleixen amb Catalunya, amb la inversió que figura en el projecte i amb la que s’ha de donar per complir una sentència. Serem la primera comunitat en aportació de l’Estat. Catalunya ha de tornar a ser el motor de l’Estat.
El primer tres de nou
Juan Luis Ruiz López remarca amb molt d’orgull que ell va ser un dels protagonistes del primer tres de nou dels Bordegassos, la colla castellera de Vilanova i la Geltrú. Diu que anava als segons, és a dir, els que van a sobre de la pinya. De fet, fer pinya és el que insisteix que ha fet tota la vida al seu municipi. La seva activitat social ha estat sempre molt activa; ha format part de moltes entitats i encara és membre actiu d’algunes. Per posar-ne només un parell d’exemples més, a part dels Bordegassos, Ruiz va portar el Drac de Vilanova, tot un símbol de la ciutat, i des de petit va estar vinculat al club de futbol local, del qual encara és soci. Que té Vilanova entre cella i cella ho demostra també el fet que, quan li preguntem sobre el govern a l’ombra de Salvador Illa, el parafraseja afirmant que una bona oposició fa un bon govern. I tot seguit li surt la vena vilanovina: “És la fórmula que apliquem a Vilanova i la Geltrú i és una bona eina per treballar. T’obliga a estar al corrent del que fa el govern, a ser propositiu i proactiu”, sentencia, i hi afegeix: “Tenim un pla de treball que és el nostre full de ruta”.
Juan Luis Ruiz López
Nascut a Vilanova i la Geltrú (1975), és economista i enginyer tècnic en mecànica.
El 2014 va ser cap de llista del PSC i ha estat al govern i a l’oposició, i també president del Consell del Garraf.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.