Política

L’estat d’alarma es va usar per recentralitzar i es va gestionar de forma opaca

Ho diu el director de l’IEA en la presentació d’un informe sobre el govern de la pandèmia

En la segona etapa de Covid-19 la cogovernança va funcionar

El govern espa­nyol es va aco­llir als requi­sits pre­vis­tos en la llei per decla­rar el pri­mer estat d’alarma durant la pandèmia, però ho va fer per motius “polítics”, perquè les auto­no­mies hau­rien pogut ges­ti­o­nar la crisi amb les seves com­petències i la cober­tura de la llei espa­nyola a l’hora de res­trin­gir drets fona­men­tals. Així ho creu el direc­tor de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis de l’Auto­go­vern, Joan Ridao, que ha ela­bo­rat un informe sobre les rela­ci­ons inter­go­ver­na­men­tals en l’Estat autonòmic durant la crisi sanitària i que ahir pre­sen­tava junt amb el con­se­ller de Salut, Josep Maria Argi­mon. Tant Ridao com Argi­mon sos­te­nen que hau­ria estat pos­si­ble, tal com ho demos­tra el fet que la Gene­ra­li­tat va decre­tar el con­fi­na­ment peri­me­tral de la conca d’Òdena abans de l’estat d’alarma tot recor­rent a la llei cata­lana de salut i sense que ho tombés cap tri­bu­nal.

La decla­ració del pri­mer estat d’alarma que per­met al govern cen­tral assu­mir el coman­da­ment és una decisió “més con­ce­buda per recen­tra­lit­zar i donar imatge de poder del pre­si­dent” Pedro Sánchez, i va aca­bar sent un “error” perquè, tenint en compte que eren les comu­ni­tats les que havien de ges­ti­o­nar la situ­ació, es van pren­dre deci­si­ons ine­fi­ci­ents com ara cen­tra­lit­zar a Madrid el ras­treig de posi­tius, alen­tir l’arri­bada de mate­rial sani­tari i trac­tar homogènia­ment rea­li­tats geogràfiques i sanitàries dife­rents. Poste­ri­or­ment, “hi ha un moment en què l’Estat s’adona que no pot ges­ti­o­nar tot això sense un paper més relle­vant de les comu­ni­tats autònomes (CA) en la gestió ordinària”, sosté Ridao. És en aquell moment que es recorre a la “cogo­ver­nança, més res­pec­tu­osa”, amb la gestió de les auto­no­mies, i per això Ridao fa un balanç “rao­na­ble­ment posi­tiu” d’aquesta segona etapa.

L’informe de l’IEA indica que l’Estat va con­ver­tir l’orga­nisme sec­to­rial del Con­sell Inter­ter­ri­to­rial del Sis­tema Naci­o­nal de Salut (CISNS) que fins ales­ho­res feia de faci­li­ta­dor dels acords entre Estat i auto­no­mies en un òrgan de gestió “ver­ti­cal”, que ja no reco­ma­nava o con­sen­su­ava sinó que adop­tava deci­si­ons “de com­pli­ment obli­gat” per a les CA. En aquesta situ­ació donada, el con­se­ller de Salut diu que el pre­o­cupa més que aquest “coman­da­ment únic” es man­tin­gui en el futur en un esce­nari de pandèmia con­tro­lada: “La relació entre governs va ser cor­recta, però sem­pre hi ha el perill de recen­tra­lit­zació, i en alguns moments el perill ha estat i segueix sent evi­dent.”

Ridao, a més, asse­nyala l’“opa­ci­tat” del CISNS, de les deci­si­ons del qual ha estat “molt difícil” obte­nir infor­mació d’actes i ordres del dia que va ela­bo­rar.

De “fallit i ino­pe­rant” qua­li­fica el fun­ci­o­na­ment de la con­ferència de pre­si­dents que, excepte en el cas dels fons euro­peus, només va ser­vir perquè el pre­si­dent Sánchez informés a la resta dels acords ja pre­sos pel Con­sell de Minis­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.