CARLES MOTAS
ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
Sant Feliu de Guíxols: un volt de dalt a baix
“Farem la inversió més important en dècades”, promet, a banda de grans projectes, en obres i equipaments als barris
El projecte es redefinirà arran de la Covid-19
-
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, xerrant amb veïnes en una terrassa a la plaça Salvador Espriu MANEL LLADÓ. -
L'alcalde, mostrant els canvis i actuacions previstos al barri del Sot dels Canyers MANEL LLADÓ. -
Motas, al passeig del Mar, en la recta final de la passejada, dimecres passat MANEL LLADÓ.
La passejada de l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, amb el periodista –que en aquest cas també és veí– havia d’arrencar del passeig del Mar i acabar al nord del nucli urbà, però per qüestions logístiques –al Guíxols Arena s’hi aparca bé, com a lloc de trobada– i pràctiques –la costeruda orografia del municipi no la va planejar cap govern municipal– és millor fer-la de baixada. Comencem, doncs, per Vilartagues, el barri de dalt bastit pels nous guixolencs i que cada cop concentra més pes demogràfic respecte a un nucli antic on la inèrcia de mercat de l’habitatge ha afavorit els segons residents. Vilartagues es va crear en el caos de finals del franquisme, amb carrers sense asfaltar, rieres a cel obert i deficiències en el clavegueram i serveis. Els primers governs democràtics van tenir feina a endreçar-lo. I ara, dècades després, Motas aposta per fer-hi diverses millores.
L’alcalde, al Guíxols Arena, defensa la nova centralitat del barri, com a porta d’entrada a la població. Els darrers anys, l’amfiteatre polivalent ha estat escenari de molts actes lúdics, com ara els sopars i balls de les colles del carnaval, o alguns concerts massius del Festival de la Porta Ferrada. I, de fet, tots els de les darreres dues edicions, ja marcades per les distàncies necessàries i els aforaments limitats de la Covid-19. “Ara que sembla que podrem recuperar la normalitat, mirarem de tornar a muntar l’envelat del carnaval, al febrer, i amb tota la prudència que calgui”, avança Motas. I en un horitzó més llunyà ja situa el 60è aniversari del festival musical, el juliol i l’agost del 2022.
Hi ha ganes de superar la pandèmia. Passem la prefectura dels Mossos i arribem a la plaça de Salvador Espriu, el rovell del barri, amb el centre cívic i els futurs locals dels serveis socials. L’alcalde no defuig la darrera polèmica local, d’haver llogat els espais, ara desocupats, que al seu dia havien ocupat com a partit temporalment. Els destinaran a esponjar els serveis socials, que ara van desbordats i s’han menjat superfície del casal de gent gran de Tueda, defensa, i diu que encara necessitarien tancar algun acord més amb els propietaris dels locals contigus per consolidar el nou punt d’atenció. Mentrestant, unes quantes veïnes assegudes a la terrassa d’una cafeteria l’aturen i l’inquireixen sobre quan podran recuperar activitats lúdiques o la festa anual de la gent gran. “Els avis estan tips d’estar tancats a casa, i les discoteques ja han obert”, bromegen seriosament. L’alcalde els demana paciència i insisteix que passat Nadal, si la situació ho permet, estudiaran què es pot fer si la pandèmia dona senyals positius de treva consolidada.
Continuem el recorregut i Motas veu oblidades les rivalitats entre dalt i baix, quan la gent de Vilartagues “anaven a Sant Feliu”. És cert que estan força superades, però també que persisteixen queixes a Vilartagues quan es parla d’invertir al Museu Thyssen o el passeig, i per això, de baixada, enfilem cap a l’eix de les avingudes de Saragossa, Balears i Canàries, on l’alcalde ens mostra les voreres rebentades per les arrels dels arbres. “Això no s’ha arreglat en anys per por de tocar els arbres, i hi invertirem 1 milió en els pròxims mesos”, anuncia.
Caldrà talar arbres, com ja va passar a Rius i Calvet. No li agrada, però “no té altra solució”, argumenta, perquè les arrels s’han estès pel subsol de manera incontrolada. Diu que els arbres urbans, de vegades, arriben a un límit on a més de molèsties suposen riscos. I més endavant ens mostrarà el lloc on un altre exemplar adult de grans dimensions va aixafar un cotxe aparcat setmanes enrere. “En plantarem de nous”, garanteix, amb uns escocells reforçats de formigó al subsol que adrecen les arrels en vertical terra endins. I anuncia que l’obra es repartirà en tres lots per repartir feina i inversió entre diverses empreses.
Un barri que milloren
La caminada mena cap al Sot dels Canyers, un polígon típic d’habitatge protegit del Desarrollismo franquista. Els primers ajuntaments democràtics també el van posar al dia, fa tres dècades, però Motas creu que és hora d’una actualització. Fa pocs dies van visitar la zona amb diversos veïns, als quals han proposat que constitueixin una associació per canalitzar el diàleg amb el consistori. Entre els primers fruits, la millora de la pista esportiva de futbol, on dos operaris acabaven de muntar el tancament de seguretat per evitar que pilotades perdudes rebotin en cotxes o vianants. L’alcalde hi afegeix que, entre altres accions, instal·laran jocs infantils, enderrocaran les cases dels mestres de l’escola Baldiri Reixach –per deixar espai a una nova placeta i locals per al punt jove i els veïns– i suprimiran barreres arquitectòniques. També una porxada de formigó que comença a mostrar signes de desgast estructural.
Mentrestant, la grua municipal gira per una cantonada i l’alcalde li encarrega que retiri un vehicle abandonat fa mesos, amb un vidre trencat, que suposa un risc de vandalisme. I enfilem cap a les naus de l’Agglotap, punt de vacunació contra la Covid per al municipi i la Vall d’Aro. A partir d’avui, dilluns, avançava, s’hi administraran terceres dosis a la gent gran paral·lelament a la vacuna de la grip convencional. La nau de l’antiga empresa podria haver estat la nova seu de serveis socials: “Era la primera opció”, admet l’alcalde, però per previsió que la necessitat de vacunar s’allargui opten per blindar un emplaçament cèntric que, a més, facilita aparcar-hi als que s’hi desplacen en cotxe. A tocar, el parc Central inaugurat el 2019, que relliga part alta i baixa, i l’Asil Surís, una de les dues residències públiques entre els projectes pendents d’ampliar. L’alcalde defensa que és un projecte present però que ha quedat aturat per redefinir-lo arran dels estralls que la pandèmia ha provocat en molts geriàtrics: “Cal replantejar el model, i el macrocentre amb 120 places que prevèiem, ara esperem que Afers Socials digui si s’ha de fer”, explica. Tampoc no exclou l’opció de reenfocar-lo cap a l’esquema de pisos tutelats per a gent gran.
Ja ens apropem al nucli antic, però el batlle encara ens mostra les instal·lacions de serveis socials, que dificulten la intimitat dels usuaris i, a més, s’han hagut d’ampliar provisionalment cap al gimnàs i altres instal·lacions del Centre Cívic de Tueda, que han restat espais a la gent gran. Saluda, mentrestant, treballadors de la companyia d’aigües, que acaben de reparar una fuita en una canonada a tocar del CAP.
Culminem la passejada al passeig marítim, dividit entre el sector dels Guíxols i el del Mar. A la confluència amb la Rambla, se saluden l’alcalde i diversos veïns assidus als bancs de la barana del mar, un lloc envejable per mirar d’arreglar el món i el municipi amb la tertúlia. El senat ganxó, que de tant en tant visita i escolta, li serveix per recollir precs i queixes. El passeig de moment no es toca, comentem, amb la part reformada de Rius i Calvet de fons i l’espigó del moll de pedra, que va trencar el temporal Glòria mesos després de l’estrena. Sí que preveuen actuar altre cop en aquest àmbit, quan Costes doni llum verd a final d’any, per reforçar l’estructura. I ens encamina cap al nou passeig que volen incorporar a l’eix de Juli Garreta, de camí al monestir, on el futur Museu Carmen Thyssen i l’aparcament a la Corxera són dos projectes a bastament explicats. Més espai per a vianants, com amb les rieres que volen cobrir, i 10 milions d’euros, d’entrada, que cobriran amb inversió, romanents i subvencions. Vol donar al nucli un tomb de dalt a baix, com la passejada.
Hivern i estiu
“Sant Feliu, hivern i estiu”, és una dita ganxona que ven el municipi, precursora de la desestacionalització dels teòrics en turisme. El recorregutamb l’alcalde, turisme a banda, també se centra en llocs que dia a dia trepitgen els guixolencs, des del Guíxols Arena –un espai polivalent que ara dona servei com a porta d’entrada a l’INS Sant Feliu, després del Porta Ferrada– fins a la plaça de Salvador Espriu o el barri del Sot dels Canyers. Motas no obvia, però, els projectes estratègics del Thyssen o l’aparcament al centre, també necessaris per sortir al mapa i aparcar-hi un cop arribats.