El dia en què el Parlament va dir sí a la República

Dos quarts de cinc de la tarda del 27 d’octu­bre del 2017. Par­la­ment de Cata­lu­nya. “Cons­tituïm la República cata­lana com a Estat inde­pen­dent i sobirà, de dret, democràtic i social; dis­po­sem l’entrada en vigor de la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica i fun­da­ci­o­nal de la República i ini­ciem el procés cons­ti­tu­ent.” La pre­si­denta de la cam­bra, Carme For­ca­dell, lle­gia el preàmbul de pro­posta de reso­lució per crear la República cata­lana. S’apro­vava amb 70 vots a favor, deu en con­tra i dues abs­ten­ci­ons. Al car­rer, milers de per­so­nes con­gre­ga­des a la plaça Sant Jaume cele­bra­ven l’anunci i 650 alcal­des i alcal­des­ses dona­ven l’escalf del ter­ri­tori al govern inde­pen­den­tista. Prèvia­ment a l’apro­vació del text, els par­la­men­ta­ris també havien donat el vis­ti­plau a posar en marxa el procés cons­ti­tu­ent.

El ple va evi­den­ciar, com era d’espe­rar davant la tensió man­tin­guda en les dar­re­res set­ma­nes, el xoc entre les for­ces cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i les inde­pen­den­tis­tes, en què els pri­mers no van estal­viar els retrets i les ame­na­ces pel que con­si­de­ra­ven un atac a la invi­o­la­bi­li­tat de la unió d’Espa­nya. El PSC, Cs i el PP, en boca dels seus màxims repre­sen­tants, van cloure el seu dis­curs aban­do­nant la cam­bra irats i anun­ci­ant futu­res represàlies.

La sessió d’avui fa qua­tre anys cul­mi­nava la dis­cu­tida posada en escena del dia 10 d’aquell mateix mes, en què el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont donava per decla­rada la República cata­lana per sus­pen­dre-la uns segons després en pro del diàleg amb l’Estat espa­nyol i la medi­ació inter­na­ci­o­nal, que no van arri­bar mai. La mani­o­bra, amb la sig­na­tura inclosa del docu­ment fora de l’hemi­ci­cle, no va convèncer pràcti­ca­ment ningú, però va acon­se­guir des­col·locar momentània­ment el govern espa­nyol.

L’apro­vació de la decla­ració, jun­ta­ment amb el rebuig de l’apli­cació del 155, va ser exer­cida a par­tir del vot secret dels dipu­tats amb la volun­tat de no com­pli­car encara més la situ­ació dels dipu­tats favo­ra­bles al procés d’inde­pendència amenaçats per l’Estat. El toc simbòlic el va pro­ta­go­nit­zar l’urna on es van posar les pape­re­tes, idèntica a les uti­lit­za­des durant el referèndum de l’1-O.

El cofo­isme de la cam­bra cata­lana davant el dia històric vis­cut va topar poques hores després amb la pre­vista decisió del Senat de donar cober­tura a les mesu­res pro­po­sa­des pel govern de Mari­ano Rajoy de des­ti­tuir el pre­si­dent Puig­de­mont i la resta de con­se­llers del govern i de con­vo­car elec­ci­ons autonòmiques per al 21 de desem­bre. Paral·lela­ment, es van anar conei­xent les poques adhe­si­ons inter­na­ci­o­nals de suport a la República cata­lana i les nom­bro­ses mos­tres de suport a la “uni­tat d’Espa­nya”, inclo­ses la de la Unió Euro­pea i la dels Estats Units.