Multa rècord a Polònia
La justícia europea li imposa una sanció diària d’un milió d’euros fins que no suspengui la cambra disciplinària dels jutges
Varsòvia denuncia ser víctima d’un “xantatge” i alerta la UE que aquest “no és el camí correcte”
Contundent resposta de la judicatura europea a la desobediència del govern polonès, de l’ultraconservador i euroescèptic partit Llei i Justícia (PiS). El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va imposar ahir una multa diària d’un milió d’euros a Polònia pel fet de no acatar les seves decisions i carregar-se la independència judicial.
La disputa amb Varsòvia per les interferències polítiques del PiS en el sistema judicial polonès agafa una nova dimensió amb aquesta multa rècord. És la més alta que s’ha imposat mai a la UE i arriba en un moment de mala maror per la negativa del Tribunal Constitucional polonès a reconèixer la supremacia del dret de la UE. El conegut com a Polexit legal, la sortida de facto de Polònia de l’ordenament jurídic comunitari, està tensant al màxim les relacions amb Brussel·les.
Arran de les queixes de la Comissió Europea, el TJUE va dictaminar el 2019 que el nou règim disciplinari introduït pel PiS vulnera la independència judicial i no dona suficients garanties per protegir els magistrats del control polític. Com que Varsòvia va ignorar la sentència, l’executiu europeu va tornar a portar el cas a Luxemburg. En unes mesures cautelars adoptades al juliol, el TJUE va exigir la suspensió de la cambra disciplinària del Tribunal Suprem.
Un cop més, el govern de Mateusz Morawiecki va obviar l’ordre dels magistrats europeus i es va escudar en el seu Tribunal Constitucional, que va declarar inconstitucionals les cautelars del TJUE. Farta d’aquesta actitud, Brussel·les va reclamar, també per la via judicial, castigar aquesta desobediència amb una sanció econòmica.
El TJUE li va donar ahir la raó impulsant una multa d’un milió d’euros al dia. A Luxemburg veuen necessària una sanció d’aquesta magnitud per “evitar un dany greu i irreparable de l’ordre legal de la UE i, en conseqüència, dels drets dels ciutadans que confereix el dret de la UE”. Un cop rebi la notificació, Morawiecki haurà de pagar cada dia a Brussel·les un milió d’euros mentre la sala disciplinària del Suprem estigui activa. L’atac a la justícia europea li sortirà car.
Morawiecki ja tenia la intenció d’anul·lar aquesta cambra. En les últimes setmanes, el primer ministre ha reiterat en diverses ocasions que farà aquest pas. El problema és que no el vol fer a instàncies de la UE. No queda bé rectificar perquè les institucions europees t’ho demanen quan tens una guerra oberta amb Brussel·les per guanyar popularitat a casa.
“La via del càstig”
“És una usurpació i un xantatge”, es queixava ahir el secretari d’estat del Ministeri de Justícia, Sebastian Kaleta. En aquest sentit, el portaveu del govern polonès, Piotr Müller, va remarcar ahir que ells ja són conscients de “la necessitat d’introduir canvis” en el règim disciplinari per “garantir el seu funcionament efectiu”. “El camí dels càstigs i els xantatges cap al nostre país no és el camí correcte”, va avisar.
Més represàlies en camí pel TC
Natàlia Segura RaventósLa desavinença per la cambra disciplinària no és ni serà l’única entre Brussel·les i Varsòvia. El conflicte judicial i polític per la polèmica reforma de la judicatura a Polònia no s’atura i hi haurà més represàlies. Si bé la Comissió Europea (CE) va fer marxa enrere en la seva intenció de tallar els fons europeus al govern del PiS, encara té pendent emprendre accions legals per la sentència del Tribunal Constitucional polonès que dona prioritat a les lleis nacionals per sobre del dret de la UE. Fa tres setmanes que la presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, va ordenar als seus serveis jurídics examinar la resolució per adoptar mesures. Encara està avaluant les opcions possibles, mentre intenta reobrir el diàleg amb Morawiecki després que les capitals europees exigissin evitar reaccions dràstiques. Von der Leyen descarta així suspendre les ajudes europees, mesura al seu abast gràcies al nou “mecanisme de condicionalitat”, que permet limitar les subvencions si hi ha un risc per a l’estat de dret, com denuncia la mateixa CE en el cas polonès. Ara bé, s’exposa a acabar als tribunals si no actua amb prou contundència. El Parlament Europeu ha amenaçat de demandar l’executiu europeu la setmana que ve si abans del dia 2 no activa el mecanisme de condicionalitat.