Fent camí des de l’exili
Avui fa tres anys que es va presentar en societat el Consell per la República, fruit d’un acord de govern
L’òrgan de l’independentisme a l’exili tria fins demà els nous membres de l’Assemblea de Representants
“El Consell per la República ha de ser el dipositari explícit de la legitimitat sorgida de l’1-O i una eina lliure del constrenyiment de l’Estat espanyol que avanci per la via dels fets cap a la República.” Avui fa exactament tres anys que el president Carles Puigdemont pronunciava aquestes paraules, en línia des de Bèlgica, durant la presentació en societat del nou òrgan de l’independentisme. L’acte, solemne, va tenir lloc al Palau de la Generalitat.
Aquell dia regnava la pau entre Junts i ERC. El Consell era un acord de govern i només un ampli sector de la CUP se’l mirava amb escepticisme. L’ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, va intervenir aquell dia de finals d’octubre mostrant-li confiança: “El Consell tindrà les mans lliures per seguir treballant per la independència i el dret a l’autodeterminació.” Eren temps en què el Consell per la República tenia l’aval de l’ANC i Òmnium.
Des del primer moment es va anunciar la voluntat del nou instrument de “tenir complicitat amb el govern, el Parlament i la societat civil”. Es va acordar, també, apostar per la seva independència jurídica i econòmica per tenir les mans lliures per operar. El Consell està inscrit a Bèlgica i, per tant, subjecte a la jurisdicció d’aquest país. El pressupost surt de la quota voluntària que hi aporten els inscrits. L’11 d’octubre passat, el Consell va assolir la xifra de les 100.000 altes, després que la detenció del president Puigdemont a l’Alguer es traduís en una allau de nous membres. Ara supera els 100.700.
Semblava que els dos grans partits independentistes havien trobat una fórmula per consensuar el full de ruta que conduís a implementar el resultat de l’1-O, però la història de les dues forces està plagada de topades i aquesta ocasió no podia ser l’excepció. Les confiances es van anar torçant i el 19 de desembre del 2020 ERC va plantar l’assemblea fundacional al·legant que el Consell per la República s’havia transformat en un òrgan partidista i recelant de l’ús que en feia Junts a les portes d’unes eleccions catalanes. Els republicans van demanar, fins i tot, l’ajornament de l’assemblea fins després del 14-F. Durant aquell acte també es va fer públic Preparem-nos, el document que recull l’estratègia política que, segons els seus impulsors, ha de conduir el país fins a la independència i que avui, expliquen fonts del Consell, “segueix sent vàlida”.
El primer objectiu fixat ja es va assolir el 14 de febrer: aconseguir una majoria absoluta de l’independentisme en vots i escons, un pas imprescindible per activar “el desbordament democràtic i no violent”. La proposta, a grans trets, pretén que les institucions catalanes “activin la declaració d’independència i la societat es mobilitzi per defensar aquesta posició el temps que faci falta”, i que el govern, el Parlament i els ajuntaments “despleguin els efectes de la declaració d’independència i s’acabin constituint en institucions provisionals de la República, reconeguda internacionalment”. També caldrà posar en marxa, diu el text, “iniciatives públiques i privades orientades a la conquesta d’espais de sobirania, així com una estructura digital de la República catalana i dels serveis essencials que han de garantir el funcionament del país durant el període de transició”.
En els tres anys que han transcorregut des de la posada de llarg del Consell, les topades han estat força regulars, però no han impedit que fructifiquin intents per redreçar les relacions. El més destacat va ser la posada en marxa, l’octubre del 2019, de l’Assemblea de Càrrecs Electes, en un nou intent d’unir l’espai sobiranista. Es va acordar que l’òrgan fos comandat per l’exalcaldessa de Badalona i actual diputada de la CUP, Dolors Sabater. Ara, dos anys després, no amaga la seva frustració: “El grup motor que vam quedar encarregats de tirar endavant una proposta de governança no ens en vam sortir perquè s’hi reproduïa el mateix bloqueig que comporta la contraposició de posicions dels que tenen la representació majoritària de l’independentisme.” “L’intent per part dels minoritaris de trobar sortides de consens no va arribar a bon port”, sosté.
Eleccions al Consell
L’actualitat del Consell per la República està marcada aquest cap de setmana per les primeres eleccions que permetran triar-ne els nous membres. Un total de 87.833 persones estan cridades a escollir, aquest cap de setmana, els 121 noms que ocuparan els escons de l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Hi aspiren 517 candidats, distribuïts entre l’urna de càrrecs electes i l’urna ciutadana. No hi poden votar els 100.000 inscrits perquè el cens es va tancar el 18 de setembre i molts s’hi han afegit a posteriori. L’òrgan aspira a ser el més semblant al Parlament de Catalunya. L’Assemblea de Representants serà l’equivalent al Parlament, que haurà de triar el seu president o presidenta. També s’elegirà el president del Consell, que haurà de formar el primer govern sorgit de les urnes. Res fa sospitar que Carles Puigdemont, actual president del Consell, perdi poder. La seva reelecció com a president del Consell per la República i, per tant, com a líder del govern és la carta per la qual aposta tothom. Demà a la nit, quan es faci públic el resultat de l’escrutini, es revelarà si Laura Borràs acaba presidint l’Assemblea.
Els representants de l’Assemblea sortiran de la voluntat expressada a les urnes, però els membres del govern, a excepció del president, no han de formar part obligatòriament de la llista de candidats. Els electors estan votant en dues urnes telemàtiques, una per a ciutadans (81 escons) i una altra per a càrrecs electes (40). Cada elector pot votar com a màxim tants ciutadans com representants electes hi hagi a la seva circumscripció –n’hi ha un total de 26–, i 30 càrrecs electes. El districte electoral amb més persones inscrites és Girona, amb 11.025. A la banda contrària hi ha la Catalunya del Nord, amb 334. El districte de Barcelona que s’ha sentit més cridat a participar-hi ha estat Ciutat Vella-l’Eixample, amb 5.220 electors. El que s’hi ha sentit menys, Nou Barris-Sant Andreu, amb 1.951. El 70% dels candidats són homes i només un 30% són dones, però el sistema electoral garanteix la paritat. Tres de cada quatre càrrecs electes que concorren a aquests comicis militen a Junts. Hi ha quatre representants d’ERC, un parell més de la CUP i tres aspirants que provenen de Primàries, Demòcrates i Solidaritat Catalana per la Independència.
Fonts del Consell i diverses persones consultades que formen part de la candidatura ciutadana asseguren que als consells locals, i la llista que representa la ciutadania, la composició és molt més plural i les disputes entre partits no són les protagonistes.
